OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Anuaris de l’Enciclopèdia

Arxivística, biblioteconomia i documentació 2019

Documentació en general

Entrada de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona / Crèdit: Universitat de Barcelona
 

La tendència cap a l’accés obert de la documentació científica va fer un pas important a escala mundial amb la promulgació del Pla S, el setembre del 2018. Es tracta d’una iniciativa que pretén assolir el 2020 l’accés obert de totes les publicacions de recerca finançades amb fons públics. El promou la Coalició S, formada pels òrgans de finançament de la recerca de dotze països europeus, la Fundació Bill i Melinda Gates i Wellcome Trust, i té el suport de la Comissió Europea i del Consell Europeu de Recerca.

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, hereva de l’antiga Escola Superior de Bibliotecàries fundada per la Mancomunitat, va modificar el seu nom el juliol del 2019. La nova denominació, Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, és motivada per la incorporació al centre del grau de Comunicació Audiovisual. El mateix curs 2019-20 va canviar el pla d’estudis i el nom del grau d’Informació i Documentació va passar a dir-se de Gestió d’Informació i Documentació Digital. Des d’aquest mateix curs, es va posar en marxa el màster d’Humanitats Digitals, únic a Catalunya, en col·laboració amb altres facultats de la Universitat de Barcelona (UB).

Al juliol es va reestructurar el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i la Direcció General de Cooperació Cultural va canviar a Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. A més, el Servei de Coordinació General d’Arxius va passar a dir-se Servei de Coordinació de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

El mateix juliol, la Generalitat de Catalunya va promulgar la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals, que recull els drets de les persones en la seva versió digital. Entre d’altres, promulga l’accés universal a internet, la llibertat d’expressió i d’informació, la capacitació i la inclusió digital i l’ús ètic de la intel·ligència artificial i dels algorismes.

A Barcelona van tenir lloc durant l’any 2019 diversos congressos destacats. Al maig, es van celebrar les XVI Jornades Espanyoles d'Informació i Documentació, organitzades per FESABID. Al juliol, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació va hostatjar dues reunions internacionals: l'ISKO, sobre organització del coneixement, i l'EDICIC, sobre formació i recerca en informació i documentació, amb un notable èxit de participació.

El rànquing d’universitats QS –elaborat amb opinions d’experts i treballadors i amb l’anàlisi de l’impacte de la recerca– va situar l’ensenyament d’Informació i Documentació de la UB en el número 27 a escala mundial i en el 5 dins d’Europa. Aquest va ser l’ensenyament que va quedar més ben posicionat de la UB.

El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana va renovar la seva junta el febrer del 2019, i Alicia Sellés, que fins llavors n’era presidenta, va ser succeïda per Amparo Pons Cortell.

Aquest 2019 es va anunciar que el Centre de Visió per Computador de Catalunya (centre de recerca fundat el 1995 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona) iniciarà projectes de recuperació, conservació i accés de fons documentals dipositats en arxius de la Generalitat de Catalunya a partir de la captura automàtica de dades de documents fotogràfics i audiovisuals relacionats amb els esports i les festes populars.

La Biblioteca de Catalunya va publicar a internet Premsa catalana digitalitzada, una relació d’uns 2.000 títols de diaris i revistes catalans que disposen de versions digitalitzades. Aquesta publicació es va fer a partir de les informacions recollides en més de 200 institucions.

L’empresa Ex Libris, que pertany al grup ProQuest i que comercialitza els sistemes de biblioteques Alma i Primo, va anunciar al desembre que adquiriria l’empresa Innovative, que és la distribuïdora, entre altres programes, de Sierra, que es fa servir per a la gestió de les biblioteques universitàries i les públiques de Catalunya.

Pel que fa a assumptes que s’arrosseguen d’anys enrere, la creació de la biblioteca pública de l’Estat a Barcelona va continuar sense novetats, igual com el retorn a Catalunya de documentació que resta de l’Arxiu de Salamanca, malgrat la bona sintonia entre la consellera de Cultura, Laura Borràs, i el ministre, José Guirao. En canvi, el catàleg únic de les biblioteques públiques de Catalunya va fer un avenç el 2019, amb la creació d’una interfície des de la qual es poden consultar simultàniament els dos catàlegs actuals.

Arxivística

El XVII Congrés d’Arxivística i Gestió Documental de Catalunya, celebrat al maig a Sant Feliu de Guíxols, es va estructurar en cinc grans eixos temàtics: el Sistema d’Arxius de Catalunya, tecnologies participatives, e-inclusió i ludificació, reparació i justícia social, i nous patrimonis documentals.

Diversos fons d’arxiu van ingressar en centres públics durant l’any 2019. L’arxiu de la Casa Fiveller, amb 60 metres lineals de documentació, va ingressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Conté la documentació dels llinatges Fiveller, Bru, Taverner-Ardena (comtes de Darnius), González de la Cámara (marquesos de Villel) i Centurión-Orobio, entre d’altres. L’editorial Barcino va donar el seu arxiu històric a la Biblioteca de Catalunya. El filòsof Xavier Rubert de Ventós va cedir el seu arxiu personal a la Universitat Pompeu Fabra. Així mateix, la família de Jaume Vicens i Vives va donar l’arxiu personal de l’historiador a la Universitat de Girona.

Pel que fa a equipaments, al novembre es va inaugurar la nova ubicació de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, a Igualada, a l’edifici de la Teneria.

Biblioteconomia

L’IFLA (Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries), amb el suport d’EBLIDA (associació de biblioteques europees) i altres entitats, va publicar un manifest que pretén valorar les biblioteques europees com a servei bàsic per a tothom de cara a la formació, la lectura i el desenvolupament personal, i com a motor per a promoure l’accés obert al coneixement. D’aquesta manera, les biblioteques col·laboren en l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, que tenen l’objectiu de millorar la vida de tothom; concretament, en la meta 16.10: "Assegurar l’accés públic a la informació".

La funció de les biblioteques públiques evoluciona amb el temps. A més de ser un agent de foment de la lectura, de formació permanent i d’accés a les noves tecnologies, en els darrers temps pren força el seu paper de lloc de trobada i socialització. Una de les darreres tendències fa de la biblioteca un laboratori per al foment de la creació i l'experimentació col·lectives. Ja el 2017 la Diputació de Barcelona va presentar el model de BiblioLab a la xarxa de les seves biblioteques. El 2019, també el Ministeri de Cultura i Esport va impulsar la creació de projectes en aquesta línia.

El servei que ofereixen les biblioteques públiques rep en els darrers temps una valoració molt positiva per part de la població. Tant en les enquestes que regularment porta a terme l’Ajuntament de Barcelona (amb una puntuació de 8 sobre 10, superat només per 3 dècimes pels bombers) com en la que la Generalitat va fer a tot el país (amb una valoració de 8,8).

El Departament de Cultura va augmentar un 8% el pressupost per a la compra i subscripció de documents de les biblioteques públiques, fins a arribar a més de cinc milions d’euros.

El comitè d'empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona va convocar diverses jornades d’aturades parcials a les biblioteques públiques de la ciutat, amb un notable èxit de participació, per a reivindicar millores de caire laboral i en la qualitat del servei que es presta.

La legislació estatal del dipòsit legal dels documents publicats en línia (Reial decret 635/2015) permet que les entitats encarregades de recol·lectar aquestes publicacions (la Biblioteca Nacional i les que determinin les comunitats autònomes) col·laborin amb entitats públiques o privades per facilitar aquest dipòsit. Al juny es va signar un acord en aquest sentit entre la Biblioteca de Catalunya i el CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya). I, en la mateixa línia, al novembre es va arribar a un acord entre la Biblioteca Nacional d’Espanya i la UNE (Unión de Editoriales Universitarias Españolas), per a recollir tots els llibres electrònics que publiquin les universitats espanyoles.

L’ONCE (Organización Nacional de Ciegos Españoles) va publicar en línia, de lliure accés per a les persones cegues o amb discapacitat visual, els seus 60.000 libres digitals.

Durant l’any 2019 es van inaugurar nous locals de biblioteques públiques, ja sigui nous equipaments, trasllats o remodelacions. Va ser als municipis d’Aitona (Segrià), Calafell (Baix Penedès), Coma-ruga (Baix Penedès), Molins de Rei (Baix Llobregat), Òdena (Anoia), Sant Julià de Ramis (Gironès) i Sils (Selva).

 

Autor: Amadeu Pons i Serra

Llegir més...