Telecomunicacions 2019

L’any 2019 es va caracteritzar per la planificació de l’execució del segon dividend digital, que, a més d’una replanificació de les freqüències dels canals de televisió digital terrestre, preveu, en un termini d’uns tres anys, la renovació total del parc de receptors, tot derivat dels esforços esmerçats per al desplegament per fases de la cinquena generació de comunicacions mòbils, l’anomenada 5G.

El mercat

Pel que fa al mercat de les comunicacions electròniques, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el mes de setembre el nombre de línies de telefonia fixa es va reduir el 0,72% (140.361 línies menys) respecte al mes de setembre de l’any anterior, per la qual cosa el parc total queda en 19.232.874 línies, fet que suposa una taxa de penetració de 41 línies per cada 100 habitants. En canvi, el nombre de línies de telefonia mòbil va augmentar l’1,19% respecte a l’any anterior, es van incrementar en 1.383.387 el nombre de línies de contracte i es van reduir en 749.691 les línies de prepagament, la qual cosa consolida un parc total de 54.023.533 línies de telefonia mòbil, a les quals s’han d’afegir les 903.046 línies mòbils connectades a terminals no telefònics (tauletes, ordinadors, etc.), fet que ens porta a una taxa de penetració de 115,1 línies per cada 100 habitants. Això va suposar un increment de l’1,44% (231.362 línies) per a Movistar, una pèrdua del 2,56% (357.376 línies) per a Orange, una pèrdua del 2,22% (282.351 línies) per a Vodafone i un guany del 19,37% (1.161.137 línies) per al grup MásMóvil, juntament amb una reducció del 2,53% (119.076 línies) per a la resta d’operadors mòbils virtuals. D’aquest total de 54 milions de línies mòbils, el 84,4% tenien banda ampla mòbil (45,6 milions), fet que suposa un increment del 4% respecte a l’any anterior, de manera que la quota de mercat queda repartida amb el 30,10% per a Movistar, el 25,15% per a Orange, el 23,02% per a Vodafone, el 13,24% per a MásMóvil i el 8,49% per a la resta d’operadors mòbils virtuals.

Pel que fa a les línies fixes de banda ampla, es van incrementar en 450.575 línies, resultat de la reducció d’1.205.743 línies de tecnologia ADSL, de 120.934 línies híbrides de coaxial i fibra, i de 46.112 línies d’altres tecnologies, i pel fort increment d’1.731.140 línies de fibra òptica fins a la llar (FTTH), fet que dona una taxa de penetració de 32,2 línies per cada 100 habitants. En aquest cas, la quota de mercat es distribueix en el 39,61% per a Movistar, el 26,15% per a Orange, el 20,9% per a Vodafone, el 8,87% per a MásMóvil, el 4,10% per a Euskaltel i el 0,36% per a la resta d’operadors.

L’espectre radioelèctric i el segon dividend digital

El novembre del 2007, la Conferència Mundial de Radiocomunicacions (CMR) de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) va acordar atribuir a serveis avançats de comunicacions electròniques la banda de 800 MHz (790-862 MHz), que fins llavors estava reservada a la televisió digital terrestre (TDT) (canals del 61 al 69), que és el que es va conèixer com el primer dividend digital. Posat en marxa el 2015, va permetre la subhasta d’aquestes freqüències als operadors de telefonia mòbil per a facilitar el desplegament de la 4G.

Tot i així, des de la mateixa UIT es va considerar necessari ampliar amb la banda de 700 MHz (694-790 MHz), també reservada a la TDT (canals del 49 al 60), el marge de freqüències disponibles per a les comunicacions mòbils. En la CMR del 2015 es va determinar la conveniència de fer-ho i en el Reglament de Radiocomunicacions (RR) del 2016 ja es va atribuir aquesta banda a la radiodifusió i al servei mòbil (excepte el mòbil aeronàutic) a títol coprimari, i el 2017 el Govern de l’Estat ja ho va incorporar al Quadre Nacional d’Atribució de Freqüències (CNAF). Aquesta banda de 700 MHz, contigua a la banda de 800 MHz, complementa les bandes actualment utilitzades per a la prestació de serveis de comunicacions mòbils i forma part d’un dels rangs de freqüències reservats per a la quarta generació LTE, però també ha estat identificada pel Radio Spectrum Policy Group (RSPG) com una de les bandes essencials per al desplegament de les xarxes 5G.

Tot això fet en concordança amb la Unió Europea (UE) per donar compliment a l’Agenda Digital per a Europa que té per objectiu que tots els ciutadans de la UE tinguin accés el 2020 a serveis de banda ampla amb velocitats de 30 Mbps o superiors. En aquest sentit la Decisió 2017/89933 establia el 30 de juny de 2020 com la data límit perquè els estats membres alliberessin la banda de 700 MHz dels serveis de televisió per passar a ser emprats en exclusiva pels serveis de comunicacions electròniques de banda ampla sense fil.

En aquesta línia, el Govern espanyol va publicar el Reial Decret 391/2019, de 21 de juny, pel qual s’aprova el Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre i es regulen determinats aspectes per a l’alliberament del que es coneix com el segon dividend digital. En aquest RD s’estableixen set múltiplex digitals de TDT per a prestar la cobertura estatal: els anomenats RGE1, RGE2, MPE1, MPE2, MPE3, MPE4 i MPE5. La Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola ha d’explotar el múltiplex digital RGE1 i tres quartes parts de la capacitat del múltiplex digital RGE2. Els titulars actuals de les llicències de TDT de cobertura estatal han d’explotar els canals d’una quarta part de la capacitat del múltiplex RGE2, i dels múltiplexs MPE1, MPE2, MPE3, MPE4 i MPE5. En el cas de Catalunya, es reserva en el seu àmbit territorial el múltiplex digital MAUT. El mateix decret especifica que, almenys fins el 2030, l’ús de la banda de 470-694 MHz serà per a la prestació del servei de la TDT, i que els serveis de comunicacions mòbils que operin en la banda de 700 MHz no han de causar-hi interferències.

El mateix decret també modifica les bandes de freqüències assignades a la radiodifusió sonora digital terrestre (DAB), per la qual cosa queden assignades la banda de 195 a 216 MHz (blocs 8A a 10D) per a xarxes d’isofreqüència d’àmbit provincial que s’integren per a constituir xarxes multifreqüències d’àmbit nacional i autonòmic; i la banda de 216 a 223 MHz (blocs 11A a 11D) per a xarxes d’isofreqüència d’àmbit nacional i autonòmic; en ambdós casos la capacitat espectral excedentària es destina a la cobertura d’àmbit local.

Amb això, les bandes de freqüències per a xarxes terrestres en què es limita el nombre de concessions per al seu ús són les següents: de 694 a 790 MHz; de 790 a 862 MHz; de 880 a 915 i de 925 a 960 MHz; de 1.427 a 1.517 MHz; de 1.710 a 1.785 i 1.805 a 1.880 MHz; de 1.900 a 2.025 i de 2.110 a 2.200 MHz; de 2.500 a 2.690 MHz; de 3,4 a 3,8 GHz, i de 24,25 a 27,5 GHz. Es preveu que al llarg dels primers mesos del 2020 es produeixi a l’Estat espanyol la subhasta de 60 MHz, en blocs de 10 MHz, d’aquesta banda de 700 MHz, de manera que cada operador podrà comprar com a màxim dos blocs de 10 MHz per a fer el desplegament de la 5G. Altres països com Dinamarca, Eslovàquia, Finlàndia, França, Lituània, Malta, Polònia i el Regne Unit faran també al llarg del 2020 la subhasta d’aquest espectre de freqüències.

La TDT i el segon dividend digital

La implantació del segon dividend digital comporta la replanificació de les freqüències assignades a la TDT, que en el cas de Catalunya afectarà a totes les comarques llevat de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, que no experimentaran cap canvi, mentre que a la resta s’hauran de resintonitzar els canals de televisió. Aquests canvis ja van començar a fer-se efectius a mitjan novembre a les comarques de Girona, Lleida i Tarragona, on en alguns casos s’emetrà en simulcast durant sis mesos, i, en d’altres, el canvi serà directe. Tot el procés es completarà cap a la primavera del 2020.

Però el dividend digital també suposarà un canvi en els estàndards de codificació i transmissió del senyal de televisió utilitzat fins ara, el DVB-T, que evolucionarà cap a un nou estàndard més eficient en l’ús de l’espectre a l’hora de transmetre vídeo en alta definició. És el cas, per exemple, dels sistemes de codificació H.264 i H.265, o el de transmissió DVB-T2. La incorporació d’aquests sistemes permetrà la difusió d’un nombre de canals més gran en la mateixa amplada de banda, així com millores en la qualitat del vídeo, com l’alta definició (HD) i l’ultra alta definició (UHD), i en la distribució de contingut addicional o enriquit.

De fet, els operadors actuals que estan emetent canals de televisió en definició estàndard ho podran continuar fent fins l’1 de gener de 2023, data a partir de la qual només podran emetre en HD, tenint en compte que cada múltiplex digital, sigui quin sigui el seu àmbit de cobertura, ha d’integrar quatre canals de televisió en HD. La capacitat restant de transmissió del múltiplex digital es pot utilitzar per a prestar serveis connexos o interactius diferents del de difusió de televisió, com ara els de guia electrònica de programació, teletext, transmissió de fitxers de dades i aplicacions, o actualitzacions de programari per a equips, entre d’altres, però de manera que no poden ocupar més del 20% de la capacitat total de transmissió del múltiplex digital.

També estableix les característiques tècniques de l’alta definició que queden fixades en una resolució vertical igual o superior a 720 línies actives amb una relació d’aspecte de 16:9, i fent ús d’un sistema de codificació de vídeo seguint la recomanació UIT-T H.264, equivalent a la norma ISO/IEC 14496-10, referenciada habitualment com H.264/MPEG-4 AVC. Pel que fa al senyal d’àudio, aquest pot ser estèreo o multicanal 5.1, fent ús d’un sistema de codificació d’acord amb la norma ITU-R BS.1196-7 i amb els apartats 6.1 a 6.5 de la norma europea ETSI TS 101 154.

Igualment defineix la UHD com aquelles emissions en què la resolució vertical ha de ser igual o superior a 2.160 línies actives amb una relació d’aspecte de 16:9 i amb un sistema de codificació de vídeo basat en la recomanació UIT-T H.265, referenciada habitualment com H.265/HEVC. El senyal d’àudio pot ser estèreo o multicanal 5.1, i està codificat seguint la norma ITU-R BS.1196-7 i amb l’apartat 6 de la norma europea ETSI TS 101 154.

A partir del final de març del 2020 tots els aparells receptors de TDT que es posin a la venda hauran de disposar d’interfícies obertes, compatibles i que permetin la interoperabilitat, i, en particular, hauran d’incloure les especificacions relatives a la recepció de la televisió digital terrestre, l’HD i la UHD, seguint les especificacions abans esmentades, i incorporar també la capacitat de rebre senyals seguint la norma EN 302 755 (DVB-T2). A més, aquells aparells amb una pantalla amb una diagonal igual o superior a 101,6 centímetres (40 polzades) hauran d’incorporar el sintonitzador per a les emissions en UHD i capacitat de connexió a banda ampla; mentre que aquells aparells amb una pantalla amb una diagonal visible igual o superior a 61 centímetres (24 polzades), i que disposin de connexió a banda ampla, hauran de ser compatibles amb la norma europea [ETSI TS 102 796] V1.4.1 (o posterior), l’Hybrid Broadcast Broadband TV (HbbTV) i implementar l’especificació HbbTV 2.0.1 o posterior.

Tot plegat suposarà, en un termini d’uns tres anys, la renovació tecnològica de l’actual parc de receptors, que serà de major o menor magnitud en funció de les millores tecnològiques que s’implantin. L’adopció del sistema de transmissió DVB-T2 comportarà la pràctica total renovació del parc, mentre que la implantació d’un sistema de codificació basat en MPEG-4 tindrà un impacte menor en estar aquesta funcionalitat ja incorporada en la gran majoria de receptors domèstics.

Cellnex

Amb seu a Barcelona, i cotitzant en borsa, Cellnex Telecom s’ha convertit en el principal operador d’infraestructures de telecomunicació per ràdio d’Europa, on té més de 54.000 sites ‒incloent les previsions de desplegament fins el 2027‒ repartits entre Itàlia, els Països Baixos, el Regne Unit, França, Suïssa, Irlanda i Espanya. En l’actualitat, la seva composició accionarial és: ConnecT S.p.A. (29,9%) ‒ens participat per Edizione (60%), Adia (20%) i GIC (20%)‒, Blackrock (5,656%), Criteria (5%), Wellington Management Group (4,275%), Canada Pension Plan Investment Board (3,157%), 40 North Latitude Master Fund (1,001%) i altres accionistes ( 51,011%).

El mes de març la filial Cellnex Switzerland, que ja gestiona 2.460 emplaçaments a Suïssa, va signar un acord amb Swiss Fibre Net (SFN) per a col·laborar en el desenvolupament de les comunicacions mòbils a Suïssa mitjançant la connectivitat de fibra òptica a les antenes i small cells, per tal de facilitar el desplegament de la 5G, així com pel que fa als sistemes distribuïts d’antenes (DAS) i small cells, a fi d’ampliar la cobertura de banda ampla sense fil i augmentar la capacitat de la xarxa en espais interiors i exteriors.

El 29 de març es va fer la presentació del projecte Mobility Lab desenvolupat al circuit Parcmotor Castellolí (Anoia). Aquest circuit automobilístic amb 4.140 m de longitud de pista, s’ha equipat amb les infraestructures de telecomunicació adients per a convertir-lo en un espai de proves innovador per al desenvolupament de solucions tecnològiques ITS (sistema de transport intel·ligent, en anglès, intelligent transport system) associades a la 5G, especialment en l’àmbit de les comunicacions vehicle a vehicle (V2V), del vehicle amb la infraestructura (V2I) i del vehicle amb les persones (V2P), que posteriorment es podran implantar en vehicles (future mobility), en pobles i ciutats (smart cities) i en carreteres i autopistes (smart roads). El sistema permet transmetre imatges captades per càmeres d’alta definició instal·lades al circuit, que fan el seguiment automàtic dels vehicles en pista, i mitjançant unitats embarcades en els mateixos vehicles per a la transmissió de dades de telemetria, vídeo i veu. A més, mitjançant una xarxa d’internet de les coses (IoT) basada en tecnologia LPWA Sigfox, es possibilita la captura de dades al llarg de tot el circuit, que es transmeten al centre de control per fer-ne la gestió i l’anàlisi, així com el monitoratge continuat de l’estat de la pista i dels seus paràmetres mediambientals. Aquesta gestió tant es pot fer in situ en el mateix circuit, com de manera remota mitjançant internet. A més, les torres i els sistemes de comunicacions instal·lats al llarg del circuit s’autoabasten mitjançant energia eòlica o fotovoltaica, com a demostrador de la viabilitat del desplegament d’aquestes infraestructures en carreteres i en zones no electrificades. Amb això és possible assajar els sistemes de comunicacions entre vehicles i el mobiliari urbà, com ara els semàfors, o les comunicacions entre vehicles d’emergència i la resta de vehicles que circulen en una mateixa carretera, i, en definitiva, tot el que està relacionat amb el vehicle autònom i connectat.

El 7 de maig es va anunciar l’acord amb per a crear una nova companyia, participada per Iliad en un 30% i per Cellnex Telecom en un 70%, per a gestionar 5.700 emplaçaments de l’operador francès de veu i dades Free, així com la compra a Iliad Itàlia dels 2.200 sites de què disposa a Itàlia, i també l‘acord amb Salt, el tercer operador mòbil suís, per a controlar el 90% d’una nova companyia que gestionarà els 2.800 emplaçaments integrats de Salt. L’adquisició d’aquests 10.700 emplaçaments ha suposat una inversió de 2.700 milions d’euros, a què cal afegir l’acord per a desplegar en el període 2020-27 un total de 2.500 nous emplaçaments a França, 1.000 a Itàlia i 500 a Suïssa, fet que suposa una inversió de 1.350 milions d’euros.

El 5 de juny, Cellnex va anunciar l’acord amb BT pel qual va adquirir, per vint anys, els drets de comercialització i explotació de 220 torres ubicades al Regne Unit, fet que suposa una inversió de 113 milions d’euros. També el 10 de setembre va anunciar l’acord amb InfraVia Capital Partners per a l’adquisició de l’operador irlandès Cignal per un valor de 210 milions d’euros. Amb això, Cellnex gestionarà els 546 emplaçaments ja existents així com el desplegament d’uns 600 de nous al llarg dels propers set anys. Seguint en aquesta línia expansiva, el 8 d’octubre va anunciar la compra, per 2.000 milions de lliures esterlines, de la divisió de telecomunicacions de la britànica Arqiva, en què es van integrar 7.400 emplaçaments i se’n van comercialitzar 900.

Finalment, el 4 de desembre es va anunciar un acord amb Orange Espanya per a l’adquisició de 1.500 emplaçaments de torres i antenes localitzats en zones urbanes, suburbanes i rurals per un import de 260 milions d’euros i per una durada inicial de deu anys, extensible deu anys més, pel qual Orange Espanya continuarà utilitzant els emplaçaments que passarà a controlar Cellnex, on localitzarà els seus equips de transmissió de senyal de veu i dades.

Telefónica

El ​​26 de febrer, en el marc del 5G Barcelona, s’hi va presentar el projecte 5G Stadium-Realitat immersiva en esports desenvolupat per Telefónica i el FC Barcelona, amb el qual el Camp Nou ha esdevingut el primer estadi de futbol amb cobertura estàndard 5G dedicada. El desplegament, tant a les grades com al terreny de joc, s’ha fet utilitzant la banda comercial de Telefónica i equips de xarxa d’Ericsson, fet que permetrà assajar noves formes més immersives de gaudir dels esdeveniments esportius des de casa com si fossis a l’estadi.

El mes de març, la CNMC va autoritzar el tancament complet de la central de Telefónica de la plaça de Catalunya de Barcelona, amb un termini fins el 2023 per a fer la migració de tots els serveis de fibra òptica que s’hi presten, i que té previst de traslladar a la seva central de Gràcia. Això ve motivat pel desplegament de la nova xarxa de fibra òptica fins a la llar (FTTH), que comporta l’abandonament de la xarxa de coure i el tancament d’aquest tipus de centrals, que deixen de ser necessàries.

El 14 de juny es va fer públic l’acord amb el Banc Santander per a desenvolupar els primers casos d’ús 5G de la banca europea, en col·laboració amb ZTE, Hitachi Vantara i Idronia. Es van implantar a les oficines Smart Xarxa d’Alcobendas, amb tres casos d’ús: videoconferència 4K, emmagatzematge en el núvol de baixa latència i realitat virtual, i innovació a l’oficina bancària 5G.

Al començament de juny, Telefónica va participar en la subhasta d’espectre radioelèctric per a 5G a Alemanya, en què va comprometre una inversió d’1.425 milions d’euros en una licitació que va superar els 6.550 milions, en la qual Deutsche Telekom i Vodafone van comprometre 2.174 i 1.879 milions, respectivament. Resta a l’espera de poder participar en les properes subhastes de 5G del Brasil, el Regne Unit i Espanya, i potser en les que es facin a l’Argentina, Colòmbia i el Perú.

Mobile World Congress

Del 25 al 28 de febrer es va celebrar a Barcelona la catorzena edició del Mobile World Congress, a la qual van assistir 109.000 persones procedents de més de 200 països i més de 170 delegacions governamentals, amb un impacte estimat de 473 milions d’euros i 13.900 llocs de treball temporal generats. En aquesta edició, el protagonisme va ser per al sistema 5G de comunicacions mòbils. En el marc de la iniciativa 5G Barcelona, impulsada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, Atos i la UPC, s’hi va presentar el 5G Firefighting Drone Pilot Project, desenvolupat per Cellnex, Sitep i MásMóvil, que consisteix en un dron amb capacitat per a capturar, processar i transmetre dades de mapes de calor, imatges georeferenciades i ubicació d’efectius, que són enviades mitjançant una xarxa dedicada de banda ampla als equips d’emergència per fer una gestió eficaç dels incendis.

També es va presentar en el marc del 5G Barcelona, el pilot d’ambulància connectada 5G del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), per a demostrar la possibilitat de rebre suport mèdic en remot i en temps real des de qualsevol punt del territori. El projecte va comptar amb el suport de Vodafone, IECISA, Juniper Networks i Hispasat.

Coincidint amb el congrés, es va celebrar la cinquena edició del 4 Years From Now (4YFN), una trobada dedicada a les empreses emergents i a l’emprenedoria que va tenir més de 23.000 visitants.

Internet of Things Solutions World Congress

La cinquena edició de l’Internet of Things Solutions World Congress, celebrada del 29 al 31 d’octubre, va tenir més de 16.000 visitants vinguts de 120 països, 350 exhibidors i més de 300 conferenciants. Les temàtiques van girar al voltant del transport connectat, la manufactura, la salut, l’energia, la construcció i les infraestructures, la logística i altres sectors industrials. Simultàniament al congrés es va celebrar el Blockchain Solutions World (BSW) i els fòrums d’AI & Cognitive Systems (AI & CS), en què es va tractar com la cadena de blocs (blockchain) i la intel·ligència artificial milloren i reinventen les capacitats de la internet de les coses, i també els reptes presentats en termes de seguretat i la privadesa a l’hora de processar grans quantitats de dades i connectar màquines, a fi de poder aprofitar tot el potencial i el valor de les dades generades en moltes indústries.

En l’àrea dels demostradors, es va presentar un cotxe elèctric autònom equipat amb un sistema de ciberseguretat per a bloquejar els atacs; una solució per a comprovar les xarxes de distribució de gas, reduir la pèrdua d’energia i prevenir el frau; una plataforma que combina IoT, intel·ligència artificial i 5G per a proporcionar atenció mèdica predictiva i donar resposta a emergències de gent gran o de persones amb malalties cròniques; un sistema per a inspeccionar i reparar els aerogeneradors de parcs eòlics mitjançant drons, intel·ligència artificial i núvol; una aplicació perquè els agricultors coneguin l’estat dels seus conreus en temps real i faciliti la presa de decisions; programari basat en intel·ligència artificial per a bombes submergibles usades en pous de petroli; drons, sensors i blockchain que supervisa la qualitat de l’aigua del riu Volga, i una aplicació que mesura els hàbits de conducció en temps real per a actualitzar el cost d’una assegurança.

Smart City Expo World Congress

Del 19 al 21 de novembre es va celebrar una nova edició de l’Smart City Expo World Congress, a la qual van assistir més de 23.000 visitants, més de 1.000 exhibidors i més de 400 conferenciants vinguts de 146 països i de 700 ciutats. En aquesta edició hi va haver cinc eixos temàtics: transformació digital, medi ambient urbà, mobilitat, governança i finances, i ciutats inclusives i compartides, al voltant dels quals es va debatre sobre les ciutats impulsades per dades, la 5G i el futur de connectivitat, les ciutats resilients, la gentrificació, els sistemes de transport innovadors, la governança multinivell, l’economia col·laborativa, l’economia circular i les ciutats inclusives. En aquesta edició Cellnex va presentar l’Edge Node, un programari de computació distribuïda, desenvolupat conjuntament amb NearbySensor, Spinoff de la UPC i del BSC, i ara participada per Cellnex. Com a factor diferencial, l’Edge Node aporta intel·ligència distribuïda per a gestionar en temps real (mínima latència) la informació que es processa. A més, permet l’emmagatzematge i la persistència de les dades en cas que es produeixin desconnexions, i així es garanteix la continuïtat sense pèrdua de la informació.

5G

A Europa, el desplegament de la 5G es fa en el marc de l’Estratègia del Mercat Únic Digital, definida el 6 de maig de 2015, de la qual es desprèn el Paquet de Connectivitat per al 2025 adoptat per la Comissió Europea el setembre del 2016, i que inclou, entre altres aspectes, un Pla d’Acció 5G per a establir un marc de cooperació entre els estats membres i la indústria. Això ha de permetre el desenvolupament de la tecnologia 5G a la UE, i es fixa el 2025 com a horitzó cronològic per a supervisar i actualitzar els plans nacionals de cobertura i connectivitat, per tal que totes les àrees urbanes, així com les principals carreteres i ferrocarrils, tinguin una banda ampla sense fil 5G amb cobertura ininterrompuda; cal preveure, però, que el 2020 cada estat disposi d’un servei comercial complet en almenys una ciutat important, i que a partir del 30 de juny la banda de 700 MHz estigui disponible per a comunicacions electròniques sense fil.

Així, al començament de juny Vodafone va triar les ciutats de Barcelona, València, Madrid, Sevilla, Màlaga, Saragossa, Bilbao, Vitòria, Sant Sebastià, la Corunya, Vigo, Gijón, Pamplona, Logronyo i Santander per a fer el primer llançament a Europa del servei 5G basat en l’estàndard 5G-NSA (5G Non Standalone) o Release 15. Abans, però, el 20 de febrer, va fer la primera trucada mundial entre telèfons intel·ligents (smartphones) 5G amb 5G NSA. Aquest sistema aprovat pel 3GPP (3rd Generation Partnership Project) permet un aprofitament més gran de la infraestructura 4G, de manera que la comunicació entre l’estació base i el terminal es fa amb protocols 5G, però la transmissió de dades es fa en 4G, la qual cosa, tot i no ser ben bé una 5G ofereix més bones prestacions que la 4G.

L’adopció de l’estàndard 5G SA (5G Standalone) o Release 16 requereix una infraestructura de xarxa totalment nova, acompanyada d’un desplegament d’antenes molt dens, de manera que la seva implantació massiva no es produirà abans del 2021. Pel que fa als terminals, la majoria compleixen amb l’estàndard 5G NSA, però només alguns, com els de Huawei, compleixen amb la 5G SA.

A Barcelona, el festival Cruïlla que es va celebrar al juliol es va convertir en un banc de proves de la 5G aplicat a la música en viu, gràcies al suport de Mobile World Capital Barcelona, Cellnex Telecom, Acciona, MásMóvil i Qwilt, en el marc de la iniciativa 5G Barcelona, de manera que els assistents als concerts van poder experimentar “estar en directe a dalt de l’escenari” mitjançant unes ulleres de realitat virtual 3D connectades via small cells 5G al centre de control on es processaven i es transmetien les imatges capturades amb una càmera de 360º situada a l’escenari.

També s’ha de destacar que en el marc del 5G Barcelona, el 23 de juliol es va signar un conveni entre Orange, la Fundació i2CAT, la UPC i Mobile World Capital Barcelona, pel qual Orange posa a disposició de 5G Barcelona espectre radioelèctric de la banda de 3,5 GHz, punts d’accés a la xarxa pilot 5G d’Orange, punts d’accés LTE-M i connexió a un EPC (core network) per a la validació de diferents casos d’ús, cosa que permetrà posar en marxa un laboratori per a experimentar amb les últimes tecnologies IoT i amb equips 5G NR per a la validació de serveis en un règim de recerca i precomercial de 5G, en escenaris reals i amb l’objectiu de reduir el temps de desenvolupament dels projectes.

Finalment, al començament de desembre 3GPPP va presentar la planificació del desenvolupament de la Release 17 del 5G NR (New Radio) que es farà al llarg del 2020 i 2021.

Espai

L’11 de febrer van entrar en servei 4 nous satèl·lits del sistema de navegació per satèl·lit Galileo de l’Agencia Espacial Europea (ESA), amb la qual cosa la constel·lació queda configurada per 22 satèl·lits totalment operatius, més 4 d’experimentació i optimització. Amb això, des de qualsevol lloc de la Terra es té visibilitat d’un mínim de 4 satèl·lits, que són els necessaris per a poder determinar amb precisió la localització. Resta encara el llançament de 4 satèl·lits més que completaran el total dels 30 que formen la constel·lació.

El 8 d’agost, l’ESA va posar en òrbita el satèl·lit EDRS-C, el segon de la constel·lació que forma l’European Data Relay System (EDRS). Situat en òrbita geoestacionària (GEO), permet transmetre dades cap a terra a una velocitat d’1,8 Gbps. Aquest sistema de satèl·lits actua a manera de radioenllaç per a recollir mitjançant un enllaç làser les dades transmeses pels satèl·lits d’òrbita baixa (LEO) d’observació de la Terra, per a retransmetre-les cap al centre de control, de manera que s’obté un seguiment en gairebé temps real dels senyals obtinguts pels satèl·lits LEO.

Autor: Jordi Berenguer i Sau