Art 2019

En l'art i el patrimoni en el mon global, el 2019 va estar marcat per l'incendi, el mes d'abril, de la catedral de Notre-Dame de París, fet que va generar un allau d'imatges sobre l'emblemàtic edifici en flames i un debat sobre el seu futur condicionat pel mecenatge privat. L’any també va quedar marcat per la reobertura del mític MoMA - Museu d'Art Modern de Nova York, després de quatre mesos de tancament seva per realitzar una reforma que va permetre guanyar més espai expositiu i sobretot plantejar un nou discurs, que reorganitza les seves col·leccions de manera més transversal, tot  defugint de la presència de la part teòrica i acadèmica que va marcat la historiografia de l'art del segle XX. El 2019 igualment va estar marcat  per la celebració arreu d'Europa del cinquè centenari de la mort de l'artista renaixentista Leonardo da Vinci, on va sobresortir la monumental exposició que amb el mateix nom de l'artista va organitzar el Louvre de París, i que va ser presentada com una de les exposicions que havia rebut més visitants de la història de les exposicions mundials. Al mateix temps, es va celebrar el centenari de la Bauhaus, l'escola d'art, disseny i arquitectura fundada a Weimar el 1919 on hi van confluir creadors de les diferents disciplines com Walter Gropius, Paul Klee, Wassili Kandinski, Oskar Schlemmer entre d'altres.

Immobilismes culturals a Catalunya

El 2019 va ser un any en què Catalunya va continuar marcada políticament per la tensió del procés i, a més, s’hi van sumar unes eleccions municipals que van canviar els governs d’alguns consistoris. L’any va continuar, encara, amb els pressupostos congelats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, cosa que no va permetre cap canvi en la política cultural que fes millorar la inversió en cultura i, per tant, tampoc en art ni en patrimoni. A més, i tenint en compte que es va continuar depenent, també en gran part, dels pressupostos del Govern espanyol i que aquest va patir un governs provisionals a causa d’unes dobles eleccions generals, no va sobresortir cap acció d’inversió o de canvi en els projectes culturals. Al principi d’agost, el Govern català va proposar una retallada de part dels seus pressupostos generals, que en l’àmbit cultural va suposar una reducció del 6%, i que va afectar, sobretot, les institucions més grans, com ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Arqueològic de Catalunya o el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, fet que va provocar que se’n ressentissin en el seu programa anual i que algunes de les seves accions fossin suspeses.

Els manifestos i els comunicats des dels diferents àmbits professionals per a alertar de la situació van ser diversos. Al juliol, a Barcelona, més d’una quarantena d’entitats dedicades a la promoció de les arts emergents vinculades a la cultura de base i independent van llançar un crit d’alerta i, paral·lelament, es va crear el Parlament Ciutadà de la Cultura de Barcelona. Al final d’any, representants de diferents entitats i associacions culturals de tots els àmbits de la creació també van promoure un manifest reclamant que el pressupost general destini el 2% a la cultura.

La tensió del procés va provocar algunes de les accions culturals i cíviques per intentar fer visible el conflicte. Així, va sobresortir l’acció impulsada pels Artistes de la República, que sota el nom de “Llum i Llibertat”, des del capvespre del dia 30 de setembre fins a la matinada de l’1 d’octubre va il·luminar 131 agulles del massís de Montserrat, per recordar els 131 presidents de la Generalitat de Catalunya i reclamar la llibertat del país. Un altre gest simbòlic va ser el de diferents museus catalans, que, amb motiu de la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els presos polítics, van reaccionar tapant alguna de les peces més emblemàtiques de les seves col·leccions, sota el nom de “Vels per la llibertat”; la campanya es va fer sobretot viral a les xarxes socials.

Altres tensions culturals

L’any va començar amb la notícia que la Fundació Joan Miró de Barcelona patia una forta crisi econòmica, que va obligar a acomiadar set treballadors i a no renovar el contracte a una altra persona de l’equip per intentar aturar una part del sotrac. La situació va evidenciar, una vegada més, la precarietat de l’ocupació en el sector cultural. L’any va acabar amb la bona notícia que la Fundació rebria un milió d’euros del mecenes Antoni Vila Casas, una aportació que es faria en deu parts, des del 2020 fins al 2030.

També mediàticament va sobresortir la notícia sobre l’ús futur de la capella de la Misericòrdia, al Raval, que l’Ajuntament de Barcelona proposava de convertir en la seu del nou CAP Raval Nord, en lloc de passar a ser un espai més d’ampliació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), com s’havia previst en un primer moment. Diferents col·lectius de veïns, i també persones i entitats del món de la cultura, es van manifestar a favor i en contra del fet. Al novembre es va desencallar el conflicte, i es va decidir en un ple municipal que la capella seria la seu del nou consultori mèdic i que el MACBA invertiria en l’ampliació dels edificis adjacents al convent dels Àngels, amb la construcció d’un edifici nou que quedaria integrat a la plaça i que permetria augmentar 2.800 m² d’espai expositiu.

Al final d’any també es va fer públic que el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida patia una aturada de les seves obres d’ampliació i millora, tot i que l’any va començar amb la bona notícia de la col·locació de la primera pedra d’aquesta nova ampliació, que té el suport de fons FEDER i ha de permetre consolidar i adequar un equipament més òptim per a les seves col·leccions.

Patrimonis

En el camp del patrimoni, l’any 2019 també va estar marcat per algunes tensions. Així va continuar viu el conflicte sobre l’art de la Franja i va tenir lloc un nou judici sobre el destí d’un altre nombrós conjunt de peces de caràcter religiós. Al maig es va celebrar el judici promogut per una querella del bisbat de Barbastre i amb el suport del Govern d’Aragó, que demanava el retorn de les obres que provenien de les parròquies de Barbastre i que feia més de cent anys que es conservaven al Museu de Lleida. Tot i les proves presentades per part de Catalunya, al desembre es va fer públic el veredicte a favor d’Aragó i una resolució judicial va ordenar l’enviament imminent de les 111 obres conservades al Museu de Lleida. Al febrer, es va fer pública la resolució judicial del litigi sobre la propietat de les pintures del llegat de Julio Muñoz Ramonet (L’aparició de la Mare de Déu del Pilar, de Goya, i una Anunciació, del Greco). Aquest litigi es va resoldre a favor de la propietat de la Fundació Muñoz Ramonet creada per l’Ajuntament de Barcelona, en contra del net del polèmic financer.

A mitjan d’any va ser notícia que l’arxiu i la biblioteca del filòsof i crític d’art Arnau Puig, membre del moviment Dau al Set i molt vinculat a l’art de tot el segle XX, no els volien cap institució pública. Puig els va donar finalment a la revista Bonart, per tal que els preservin i en faci difusió. Aquest fet va obrir de nou el debat sobre el futur dels arxius personals i, finalment, el Departament de Cultura, va acceptar de fer-ne la catalogació i un estudi més profund i poder digitalitzar tots els documents per tal de mantenir-ne la unitat. L’arxiu del pintor i crític d’art Rafael Benet va ingressar al novembre a la Biblioteca de Catalunya, que en catalogarà i digitalitzarà els manuscrits, els dibuixos i les més de 2.000 cartes que conté.

Un altre fet del qual els mitjans se’n van fer ressò va ser el futur destí de l’obra de Botticelli Retrat de Michele Marullo Tarcaniota (1491), que provenia de la Col·lecció Cambó. La seva presència, al setembre, en una fira d’antiguitats de Londres va fer saltar les alarmes i es va especular de quin seria el destí final tenint en compte que la pintura és declarada bé d’interès cultural (BIC). Tanmateix, sembla que de moment continua en mans dels hereus de Cambó i el seu cost és valorat en uns trenta milions d’euros.

Aquesta notícia va contrastar amb altres adquisicions importants que van passar a ser propietat de les col·leccions públiques o de dipòsits importants. Per exemple, el Departament de Cultura va comprar l’Anunciació de la Verge, de Joan de Borgonya, retaule del segle XVI i que va passar als fons del MNAC; el col·leccionista Tatxo Benet va cedir en dipòsit al Museu de Lleida el retaule gòtic de Sant Bartomeu, atribuït a Pere Espallargues i procedent de l’església de Capella a la Franja, i una pintura de Miró del 1970 va passar a formar part del fons de la Fundació Miró mitjançant un pacte amb els seus propietaris i utilitzant la fórmula de dació. Igualment la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya va cedir al Museu del Disseny de Barcelona, mitjançant un comodat, 36 peces de l’arquitecte Antoni Gaudí, entre les quals hi ha un penjador de la Casa Calvet, un rosetó de trencadís i fragments de vitralls de la catedral de Palma.

D’altra banda, el Govern va decidir afrontar definitivament quin havia de ser el destí de les pintures que decoren el Saló de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. La majoria d’aquesta setantena de pintures són fruit d’un encàrrec de la Dictadura de Primo de Rivera per a redecorar aquest espai, després de prescindir dels murals incomplets que Joaquim Torres-García hi va pintar entre el 1911 i el 1917; entre les pintures que se’n retiraran hi ha obres d’Arcadi Mas, Laureà Barrau, Dionís Baixeras, Martí Garcés, Alexandre de Cabanyes, Galofre Oller, etc. Per una iniciativa impulsada pel president Quim Torra, es va crear una comissió d’experts per tal d’avaluar quin és el millor procediment per a la retirada de les obres i la seva destinació. Al final d’any, el destí de les obres i com hauria de ser el nou Saló de Sant Jordi era encara una incògnita, però es va preveure que el setembre del 2020 se’n començaria el trasllat.

El 2019 també va ser l’any en què el Museu del Cau Ferrat i el Museu de Maricel de Sitges, i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú van ser declarats museus d’interès nacional, una condició que els dota d’un estatus i una categoria que obre portes en la seva projecció i en les iniciatives de protecció i difusió dels seus patrimonis i les seves col·leccions.

Esdeveniments destacats

Al llarg del 2019 es van celebrar diversos aniversaris. Així, l’Any Brossa, impulsat pel Departament de Cultura i sobretot amb el suport de la Fundació Joan Brossa, va commemorar els cent anys del naixement del poeta i artista amb més de cinquanta actes. L’Any Vallmitjana, promogut per la Universitat de Barcelona, va celebrar el centenari de la mort de l’escultor Venanci Vallmitjana i Barbany amb una exposició simultània en diferents museus i un catàleg virtual que fixava la seva obra, juntament amb la del seu germà Agapit Vallmitjana. Finalment, l’Any Modest Urgell va recordar el centenari de la mort del pintor amb una exposició al Museu d’Art de Girona sota el nom de “Modest Urgell, més enllà de l’horitzó”.

També el Museu Picasso va celebrar el centenari de la donació a la ciutat de Barcelona que va fer l’artista de la seva obra emblemàtica L’arlequí, que se’l coneix com el primer quadre de Picasso que va entrar a formar part d’una col·lecció pública. Així, el mes de maig va estar ple d’un seguit d’accions per recordar aquesta efemèride.

Equipaments com el Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i el Museu d’Art de Cerdanyola van celebrar el seu desè aniversari amb programacions especials; també ho va fer el CCCB i La Capella de Barcelona, que van celebrar els seus vint-i-cinc anys de plena activitat. L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), al febrer va començar a celebrar els trenta anys de la seva inauguració; entre les seves activitats hi va haver l’exposició “Temps convulsos. Històries i microhistòries en la col·lecció de l’IVAM”.

A la primavera es va inaugurar la 58a edició de la Biennal de Venècia, on Catalunya va presentar de nou una exposició promoguda per l’Institut Ramon Llull, dins del programa Eventi Colateralli. Sota el nom de “To Lose Your Head (Idols)”, des del maig al novembre es va poder visitar al Cantieri Navali el projecte del comissari Pedro Azahara dedicat a la revisitació contemporània de les escultures i els monuments de la memòria del país. A l’exposició, s’hi van mostrar exemples escultòrics que il·lustren i contextualitzen l’adoració i destrucció de les estàtues a Catalunya i s’hi va poder veure una performance de Marcel Borràs, i un arxiu, vídeos, fotografies i un llibre d’artista.

Canvis en les direccions

Entre els canvis més destacats respecte a la direcció de les polítiques culturals potser el que va sobresortir més és que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va tornar a viure un canvi de consellera. A meitat de març, Laura Borràs va deixar el seu càrrec per poder presentar-se a les eleccions generals del mes d’abril i va ser Mariàngela Vilallonga qui en va assumir el càrrec amb una política cultural continuista.

El mes de febrer Vinyet Panyella va plegar com a directora dels Museus de Sitges després de set anys en el càrrec i, a l’espera del nomenament d’un nou director, Pere Izquierdo en va assumir la direcció. Panyella, al juliol, va passar a ser consellera i presidenta del CoNCA, coincidint amb la renovació general de gairebé tots els seus consellers.

A l’abril, la crítica i comissària Joana Hurtado va ser escollida, mitjançant un concurs públic, per a dirigir la Fàbrica i Centre de les Arts Contemporànies Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona, on s’inclou el projecte de Centre d’Art de Barcelona. Al setembre, la crítica i comissària Imma Prieto va ser escollida per a conduir la direcció d’Es Baluard. Va coincidir que també aquest mateix mes la historiadora de l’art i gestora cultural Aina Bauzà va rebre l’encàrrec de la nova direcció d’arts visuals de l’Ajuntament de Palma i, per tant, de la programació del Casal Solleric.

El mes d’octubre es va fer públic que la historiadora i crítica d’art Glòria Bosch deixava la direcció artística de la Fundació Vila Casas, després de gairebé vint anys al seu capdavant. El seu lloc el va ocupar l’escriptor i gestor cultural Àlex Susanna.

Premis i mencions

Un any més les diferents institucions públiques i plataformes professionals van fer públics els seus reconeixements i premis per tal de valorar la tasca de persones i projectes vinculats a l’art i el patrimoni.

Al febrer es van entregar els premis Ciutat de Barcelona referents a les activitats del 2018. Entre els guardonats van destacar el premi d’arts visuals per al projecte Halfhouse, dirigit pels artistes Alberto Peral i Sinéad Spelman, per la seva activitat de suport a la creació contemporània i que, des de la nova seu al barri de la Verneda, ha augmentat amb nous espais de treball i exposicions, i el premi de disseny per a la col·lecció de joies Level, de l’artista joier Marc Monzó, per un treball que dignifica el que és quotidià, amb la mínima intervenció de la forma i els materials.

Al principi d’abril es van entregar els premis ACCA, promoguts per l’Associació Catalana de Crítics d’Art, referents també a les activitats del 2018. En la 35a edició es van lliurar el premi Espais i Iniciatives a la Bianyal de Bianya, promoguda per l’Associació Cultural Binari i l’Ajuntament de la Vall de Bianya, per conjugar amb cura i qualitat el paisatge, el patrimoni i la contemporaneïtat a través d’intervencions artístiques intergeneracionals; el premi Educació al projecte Radiació +++ del Centre d’Art la Panera i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, per la innovació de valorar l’art com una via de mediació social, impulsant la participació de tota la comunitat hospitalària en un projecte de creació col·lectiva; el premi Recerca al treball Fina Miralles. Paraules fèrtils 1972-2017, de Maia Creus, la Fundació Ars i el Museu d’Art de Sabadell, per documentar amb rigor l’obra de l’artista Fina Miralles; el premi Crítica d’art a Territori contemporani, el programa de televisió de La Xarxa i Vallès Oriental Televisió, per la seva capacitat de donar visibilitat i posar en valor el teixit artístic del territori català; el premi Comissariat a l’exposició “La Fotografia ’Creativa’ a Catalunya (1973-1982)” de La Virreina Centre de la Imatge i impulsat per Cristina Zelich i Pep Rigol, i el premi Projecte artístic a Verni, de l’artista Lara Fluxà a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona.

Els Premis Nacionals de Cultura del 2019, promoguts pel CoNCA, en l’any del desè aniversari de la seva fundació, es van lliurar al principi del mes de juliol al Prat de Llobregat. En aquesta edició, hi va destacar el premi per a la historiadora de l’art Josefina Matamoros, ambaixadora a la Catalunya del Nord de l’art català d’avantguarda, al capdavant de projectes culturals a Perpinyà i Cotlliure i, sobretot, com a directora del Museu d’Art Modern de Ceret; per a l’escultor Josep Ponsatí, l’artista de Banyoles molt vinculat amb París i Nova York, i que va ser l’introductor del minimalisme escultòric a Catalunya amb les seves singulars peces inflables de dimensions monumentals integrades al paisatge, i també per al Museu de Lleida, en reconeixement del seu servei al territori i la rellevància de la seva col·lecció, fruit de la concentració i la fusió de béns arqueològics, col·leccions antigues i art de diverses disciplines i objectes artístics.

Al principi de juny es van atorgar els premis GAC del 2019, en el marc de la 12a Nit del Galerisme, organitzats i promoguts pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i l’Associació Art Barcelona. En aquesta 12a edició van sobresortir els premis honorífics per a l’artista Àngels Ribé i per al galerista Fernando Pinós, en reconeixement a les seves trajectòries i al paper que han tingut en la difusió de l’art català. El premi al comissariat va ser per a la comissària Alexandra Laudo i l’exposició “Una certa foscor” presentada al CaixaForum Barcelona; el premi a l’artista consolidat per a la millor exposició en galeria va anar a parar a Antoni Miralda i l’exposició “Miralda, tres projectes (NYC-MIA-BCN)” de la Galeria Senda; el premi DKV a l’artista emergent per a la millor exposició en galeria va guardonar Pep Vidal i “Who wants to be an impatient gardener?”, de l’ADN Galeria; el premi de la crítica va ser per a Victòria Combalia, i el premi al mitjà de comunicació va reconèixer el programa Territori contemporani, coproduït per Vallès Oriental Televisió i La Xarxa.

Altres premis i reconeixements van ser el lliurament, al maig, del 7è premi Joan Miró a l’artista índia Nalini Malani, premi promogut per la Fundació Joan Miró i la Fundació ‘la Caixa’ i que en aquesta edició va valorar la tasca d’una artista compromesa amb l’entorn, el feminisme i la societat, i la seva condició d’ambaixadora de la creació contemporània de l’Índia, amb un ampli registre de llenguatges artístics emprats. També cal destacar el lliurament de les Creus de Sant Jordi, el mes de maig, que van guardonar, entre d’altres, Josep Pla-Narbona, dissenyador gràfic, i Lluís Juste de Nin, dissenyador. A l’octubre, l’Ajuntament de Barcelona va concedir la Medalla d’Or al mèrit cultural al crític d’art Daniel Giralt-Miracle, per tal de reconèixer la seva tasca en l’àmbit de la difusió i l’anàlisi de l’art català, sobretot del segle XX i contemporani. També a l’octubre, la Generalitat de Catalunya va lliurar el Guardó Pau Casals a l’escultor Jaume Plensa, per la seva excel·lència en l’àmbit de les arts plàstiques i la seva contribució a la projecció exterior de la cultura catalana.

A l’octubre, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports va concedir el Premio Nacional d’arts plàstiques 2019 a l’artista conceptual Àngels Ribé i el Premio Nacional de fotografia 2019 a la fotògrafa Montserrat Soto.

Obituari 

Entre les personalitats del món de l’art i del patrimoni que van morir el 2019, hi ha l’escultor Manuel Cusachs i Xivillé, el 14 de febrer; el pintor Jaume Muxart i Doménech, el 8 de març; l’artista plàstic Jordi Fulla (Igualada, 1967 – Barcelona, 16 d’abril de 2019); el fotògraf Leopold Pomés i Campello, el 27 d’agost; el pintor Ramon Pujolboira (Barcelona, 1949 – Albons, 7 de setembre de 2019); l’artista gravadora i professora Rosa Tarruella i Planas (Barcelona, 16 de maig de 1947 – 30 de setembre de 2019); el col·leccionista i mecenes d’art Josep Ildefons Suñol i Soler, l'11 de novembre; l’artista plàstic i activista cultural Antoni Torrell i Camps (Alcover, 1953 – Tarragona, 18 de novembre de 2019); el galerista i periodista Fidel Balaguer i Roca (Sabadell, 1955 – Terrassa, 20 de novembre de 2019); l’artista i videocreador Toni Serra, també anomenat Abu Ali, el 21 de novembre, i la pintora i gravadora Amèlia Riera i Toyos, el 28 de desembre.

Autor: Jordi Ribas i Boldú