OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Anuaris de l’Enciclopèdia

Lingüística 2019

L’any 2019 va ser un any atapeït d’esdeveniments polítics, socials i culturals als diferents territoris de parla catalana.

A Catalunya, en l’apartat judicial, el Tribunal Constitucional va avalar el model lingüístic del sistema educatiu, però va anul·lar deu articles de la Llei d’educació del 2009. La impossibilitat de tenir traducció simultània durant el judici del procés independentista va generar diverses mostres de rebuig, en un any en què les sentències en català van arribar a ser només d’un 7,7%. En aquest sentit, el Consell d’Europa també va demanar a l’Estat espanyol que assegurés la presència del català en la justícia i en millorés l’ús en l’administració central a Catalunya. En l’apartat polític, el PSC va proposar la revisió i flexibilització de la immersió lingüística, amb la introducció de més classes en castellà.

La publicació dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP2018) va permetre saber que un 94,4% de la població de Catalunya entén el català, un 81,2% el parla, un 85,5% el sap llegir i un 65,3% el sap escriure. En general, el coneixement de la llengua creix, però aquest augment del coneixement no repercuteix en un augment de l’ús. Pel que fa a la normativa, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va presentar la Gramàtica essencial de la llengua catalana i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana.

En l’àmbit de commemoracions i reconeixements, el Consorci per la Normalització Lingüística va celebrar trenta anys, la Neoloteca del TERMCAT va fer vint anys, Joaquim Maria Puyal va ser investit doctor honoris causa per la UAB, Barcelona va entregar la Medalla d’Or de la Ciutat als hereus de Pompeu Fabra (li havia estat concedida el 1938, però no la va arribar a rebre mai) i es va celebrar el 15è aniversari de l’Institut Ramon Muntaner. Les Creus de Sant Jordi van reconèixer les trajectòries dels lingüistes Gemma Rigau, Joaquim Rafel i Carme Junyent. També la cantant Rosalía va treure el seu primer gran èxit mundial en català, la rumba Milionària.

El 2019 es van dur a terme diverses iniciatives per a la potenciació de l’aranès en l’educació, la salut i la comunicació institucional, com la creació de dictats per a aprendre occità, el foment de l’aprenentatge de l’aranès a través de l’Institut Obert de Catalunya, l’augment de la presència de la llengua al canal 3/24 i als webs dels mitjans públics, i l’obertura de les xarxes socials de la Conselleria de Cultura en versió aranesa. En el vessant cultural, es va celebrar la tradicional Dictada Occitana, es va crear el web de música Trobasons, es va enregistrar el primer audiollibre en aranès, i els alumnes van poder tenir l’enunciat de l’examen d’Història de la selectivitat en aranès per primer cop.

La comunitat de llengua de signes catalana va celebrar el 40è aniversari de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), el 40è aniversari del Centre de Persones Sordes del Maresme i Mataró i els deu anys de l’Associació de Premsa de la Comunitat Sorda Les Cròniques. També van reivindicar que els infants sords rebin l’ensenyament de la llengua de signes des de petits.

Al País Valencià, es va crear l’Observatori del Valencià, una eina per a conèixer l’estat de la llengua, i es va aprovar la creació de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València. Carme Miquel, mestra i escriptora, i Rafael Lluís Ninyoles, pare de la sociolingüística catalana, van traspassar.

A les Illes Balears, el Govern va dur a terme diverses iniciatives per a fomentar el català en l’àmbit esportiu, del cinema, de la restauració o a l’administració. Al llarg de l’any també hi va haver algunes polèmiques periodístiques al voltant dels requisits lingüístics del personal sanitari.

Pel que fa a l’activitat cultural, Maó va acollir el primer festival de cinema infantil en català, vuit mil persones es van mobilitzar a Palma per la Diada per la Llengua, la Cultura i els Drets Civils, i els Joves de Mallorca per la Llengua van celebrar els vint-i-cinc anys de l’entitat. L’agència Europa Press va crear un nou servei de notícies en català a les Balears.

Durant el 2019 es va produir el traspàs de la filòloga Aina Moll (primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya), Jaume March (alt càrrec d’Educació i exdirector d’institut) i Antoni Bibiloni (dinamitzador cultural).

A la Franja, el Consell de Govern de l’Aragó va aprovar catalanitzar els topònims del Matarranya, i va celebrar el Dia de la Llengua Materna amb la reivindicació del seu patrimoni trilingüe.

A Andorra, es van conèixer els resultats de l’estudi Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra, que va detectar que les llengües més utilitzades eren el català, el castellà, el portuguès i el francès. Pel que fa al coneixement, el castellà va obtenir millors resultats que el català (9,3 i 8, respectivament).

A la Catalunya del Nord, hi va haver diverses manifestacions al llarg de l’any per a mantenir l’occità a l’ensenyament. També després de moltes reivindicacions, l’Estat francès va obrir l’Oficina Pública del Català a Perpinyà. En l’apartat de commemoracions, es van celebrar els cinquanta anys de la Flama de la llengua catalana a Prada i es va commemorar el desè aniversari de la mort del lingüista i activista occità Robèrt Lafont.

A l’Alguer, l’Ajuntament va promoure el català entre els seus treballadors i va estrenar la versió en català del web de la ciutat.

Pel que fa a la cooperació entre governs dels diferents territoris de parla catalana, es va editar conjuntament un llibre sobre Fabra, Moll i Guarner i els governs d’Andorra i el País Valencià van firmar un acord de reconeixement mutu dels respectius certificats de català.

En l’àmbit tecnològic, la Viquipèdia en català va arribar als 600.000 articles i va entrar al top 20 de llengües més utilitzades, i van néixer diverses iniciatives per a augmentar la presència de la llengua a internet (per exemple, es va crear Lúdica, un mitjà digital especialitzat en videojocs; es va crear una aplicació, Apparella’t, per a trobar parelles lingüístiques en català; i la plataforma de vídeos Twitch va permetre etiquetar els continguts en català). Paral·lelament, es van continuar millorant els sistemes de transcripció instantània en català i es van continuar recollint mostres de veus per a poder entrenar els nous aparells d’assistència virtual. També es va crear un corrector ortogràfic en occità per a Firefox, Chrome i LibreOffice.

Autora: Montserrat Sendra i Rovira

Termes normalitzats pel Consell Superior del TERMCAT (2019)

acreció n f CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Agregació gradual de partícules petites de pols i gel de diversa composició que xoquen entre si, que dona com a resultat la formació de planetesimals.

acreció n f CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Incorporació de matèria a un objecte massiu per l'acció conjunta de la força gravitatòria que exerceix aquest objecte i la dissipació i la pèrdua de l'energia orbital de la matèria que s'hi va incorporant.

cretar v tr CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Incorporar matèria, un objecte massiu, per l'acció conjunta de la força gravitatòria que exerceix aquest objecte i la dissipació i la pèrdua de l'energia orbital de la matèria incorporada.

acretar-se v intr pron CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Agregar-se gradualment, la matèria, especialment partícules petites de pols i gel que xoquen entre si.

acretar-se [a] v prep pron CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Incorporar-se gradualment, la matèria, a un objecte massiu per l'acció de la gravetat a mesura que va perdent energia orbital gravitatòria, generalment mitjançant l'emissió de radiació.

aiguaneu n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Aigua constituïda per neu a mig fondre o per una barreja de pluja i neu que cau en un episodi d'aiguaneu

anga n m FILOSOFIA > IOGA. Cadascuna de les vuit fases que constitueixen el camí cap a l'autocontrol físic i mental en el ioga clàssic, segons la classificació de Patànjali, les quals s'han d'anar superant d'una manera successiva.

anona cor de bou n f | sin. compl. xirimoia cor de bou n f ALIMENTACIÓ > FRUITA. Fruit comestible de l'anoner cor de bou (Annona reticulata), gros, de forma globular o ovoide, irregular, de pell d'un color que va del verd rogenc al groc, reticulada, que es torna marró amb taques vermelles quan madura completament, i polpa carnosa, tova, generalment dolça, aromàtica i una mica àcida, entre blanca i grogosa.

anona pinya n f | sin. compl. ata n f; xirimoia blanca n f ALIMENTACIÓ > FRUITA. Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises.

anoner cor de bou n m | sin. compl. xirimoier cor de bou n m BOTÀNICA. Arbre de la família de les annonàcies, originari de l'Amèrica Central, de fins a 10 m d'alçària, fulles alternes, simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color verd grogós, i fruits comestibles.

anoner pinya n m | sin. compl. ata n m; xirimoier pinya n m BOTÀNICA. Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

arbust de la mel n m | sin. compl. ciclòpia n f BOTÀNICA. Arbust de la família de les fabàcies del gènere Cyclopia, principalment Cyclopia intermedia, que creix només en àrees reduïdes del sud-oest i el sud-est de Sud-àfrica, amb flors que fan olor de mel i fulles que s'utilitzen per a preparar una infusió de gust dolç.

arcus n m | sin. compl. arc fosc n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Complement de núvol en forma de rodet horitzontal arquejat, dens i fosc, amb el contorn esparracat, que se situa a la part frontal baixa d'un cúmulus o d'un cumulonimbus.

asperitas [la] n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Complement de núvol d'un estratocúmulus o un altocúmulus constituït per ondulacions localitzades a la base del núvol, llises o amb altres complements afegits més petits, que fan l'efecte de mar tempestuosa mirades de sota estant.

àssana n m | sin. postura n f FILOSOFIA > IOGA. Cadascuna de les postures físiques, acompanyades d'una respiració conscient i una gran concentració, que s'adopten durant la pràctica del ioga.

astre n mCIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Cos celeste natural clarament delimitat i compacte, d'una mida mínima equivalent a un asteroide i emissor de llum pròpia o reflectida.

bandha n m | sin. compl. tancament energètic n m FILOSOFIA > IOGA. Contracció sostinguda que fa el iogui de determinades parts del cos durant l'execució d'una postura o en la pràctica del pranaiama, amb l'objectiu de regular el prana i dirigir-lo cap a una zona concreta.

bhakti-ioga n m | sin. compl. ioga de la devoció n m FILOSOFIA > IOGA. Ioga que es fonamenta en l'afecte i l'amor incondicional per una deïtat o entitat suprahumana o per una persona amb qui s'anhela la unió espiritual.

bibliometria n f BIBLIOTECONOMIA. DOCUMENTACIÓ. Disciplina que estudia les dades bibliogràfiques per mitjà de mètodes estadístics, amb l'objectiu d'analitzar l'abast, el creixement i la distribució de la bibliografia científica i d'estudiar l'estructura de relacions dels grups que la produeixen i la utilitzen.

bibliometria alternativa n f BIBLIOTECONOMIA. DOCUMENTACIÓ. Aplicació de la bibliometria que pren com a elements de mesura de l'impacte dels textos el nombre d'interaccions que generen en línia.

bibliomètric -a adj BIBLIOTECONOMIA. DOCUMENTACIÓ. Relatiu a la bibliometria.

brunzidora ala-roja n f nc Tibicina haematodes ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Tibicinins > Tibicina

brunzidora cotonosa n f nc Tibicina tomentosa ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Tibicinins > Tibicina

brunzidora d'Occitània n f nc Tibicina corsica fairmairei ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Tibicinins > Tibicina

brunzidora de Còrsega n f nc Tibicina corsica corsica ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Tibicinins > Tibicina

brunzidora de garriga n f nc Tibicina garricola ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids >Tibicinins > Tibicina

brunzidora sigil·lada n f nc Tibicina quadrisignata ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Tibicinins > Tibicina

calamarsa (central) (nord-occidental) (septentrional) n f | sin. compl. calabruix (balear) (nord-occidental) (valencià) n m; granís (valencià) n m; graníssol (valencià) n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Conjunt de grans de glaç que cauen durant un episodi de calamarsa.

calamarsa (central) (nord-occidental) (septentrional) n f | sin. compl. calabruix (balear) (nord-occidental) (valencià) n m; granís (valencià) n m; graníssol (valencià) n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Precipitació en forma de grans de glaç transparents o semitransparents, rodons, irregulars o, de vegades, cònics, amb un diàmetre màxim de 5 mm, formats per capes concèntriques de gruix variable, difícils d'aixafar, que reboten i no es trenquen quan cauen sobre un terreny dur, la qual té lloc en el decurs de les tempestes convectives.

calamarsada (central) (nord-occidental) (septentrional) n f | sin. compl. calabruixada (balear) (nord-occidental) (valencià) n f; granissada (valencià) n f; granissolada (valencià) n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Episodi de calamarsa, especialment quan és intens.

calamarsó (central) (nord-occidental) (septentrional) n m | sin. compl. calabruixó (balear) (nord-occidental) (valencià) n m; granissó (valencià) n m; granissol (valencià) n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Conjunt de grans de glaç que cauen durant un episodi de calamarsó.

calamarsó (central) (nord-occidental) (septentrional) n m | sin. compl. calabruixó (balear) (nord-occidental) (valencià) n m; granissó (valencià) n m; granissol (valencià) n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Calamarsa formada per grans de glaç de menys de 2 mm de diàmetre.

castellanus [la] adj | sin. compl. emmerletat -ada adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit de l'espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té protuberàncies al cim.

cataractagenitus [la] adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit del núvol especial que s'origina als grans salts d'aigua quan la trajectòria inicialment descendent de les gotes procedents dels esquitxos és compensada pel moviment d'aire localment ascendent.

cauda n m | sin. compl. nigul de coa (balear) n m; núvol de cua n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Complement de núvol d'una supercèl·lula cumulonimbus que té la forma d'una cua que s'estén a un nivell baix des de la regió de precipitació principal fins al murus.

cavum [la] n m | sin. compl. cavitat de núvol n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Complement de núvol d'un altocúmulus, un cirrocúmulus o, més rarament, un estratocúmulus, que consisteix en un forat ben definit, generalment circular, que es va eixamplant sobre una fina capa de núvols de gotetes d'aigua superrefredada, del centre del qual cauen una virga o filaments de cirrus.

cigala n f | sin. compl. fet-fet (nord-occidental) n f; xitxarra (valencià) n f ZOOLOGIA > INSECTES. Insecte de la família dels cicàdids, de cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes, d'ales grosses, brillants i pràcticament transparents, que emet un so estrident característic.

cigala de l'olivera n f | sin. compl. xitxarra de l'olivera (valencià) n f nc Cicada barbara ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicada

cigala del pi n f | sin. compl. xitxarra del pi (valencià) n f nc Cicada orni ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicada

cigala grossa n f | sin. compl. xitxarra grossa (valencià) n f nc Lyristes plebejus ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Lyristes

cigala negra n f | sin. compl. xitxarra negra (valencià) n f nc Cicadatra atra ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Cicadatra

cigalella alacurta n f | sin. compl. xitxarreta alacurta (valencià) n f nc Cicadetta brevipennis ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

cigalella alacurta oriental n f | sin. compl. xitxarreta alacurta oriental (valencià) n f nc Cicadetta brevipennis brevipennis ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

cigalella argentada n f | sin. compl. xitxarreta argentada (valencià) n f nc Tettigettalna argentata ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Tettigettalna

cigalella costanera n f | sin. compl. xitxarreta costanera (valencià) n f nc Cicadetta brevipennis litoralis ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

cigalella culprima n f | sin. compl. xitxarreta culprima (valencià) n f nc Euryphara dubia ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Euryphara

cigalella europea occidental n f | sin. compl. xitxarreta europea occidental (valencià) n f nc Cicadetta petryi ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

cigalella menuda n f | sin. compl. xitxarreta menuda (valencià) n f nc Tettigettula pygmea ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Tettigettula

cigalella pirinenca n f | sin. compl. xitxarreta pirinenca (valencià) n f nc Cicadetta cerdaniensis ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Cicadetta

cigalella vespa n f | sin. xitxarreta vespa (valencià) n f nc Hilaphura varipes ZOOLOGIA > INSECTES. Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadetins > Hilaphura

classificació n f | sin. segmentació n f | sin. compl. categorització n f MATEMÀTIQUES > ESTADÍSTICA. Acció i efecte de classificar una variable quantitativa.

classificar v tr | sin. segmentar v tr | sin. compl. categoritzar v tr MATEMÀTIQUES > ESTADÍSTICA. Dividir el conjunt de valors d'una variable quantitativa en intervals de classe.

col florida xinesa n m | sin. compl. tsaixin n m; xoi-sum n m nc Brassica rapa var. parachinensis ALIMENTACIÓ > VERDURES. LLEGUMS. Hortalissa de la família de les crucíferes, de 10 a 40 cm d'alçària, tiges carnoses, flors grogues, fulles de color verd clar o fosc, ovalades o ovoides, amb marge serrulat i un sabor semblant al del bròcoli tendre o al dels espinacs però amb un toc coent de mostassa.

complement de núvol n m | sin. particularitat suplementària n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Cadascuna de les parts accessòries, de característiques i formes diverses, que pot presentar un núvol.

congestus [la] adj | sin. compl. de coliflor adj; de cotó fluix adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit de l'espècie de cúmulus que té una dimensió vertical gran i moltes protuberàncies al cim.

cor n m | sin. compl. nucli n m CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Regió més interna d'un cúmul estel·lar o d'una galàxia en què la densitat de massa no presenta cap singularitat central i té un valor finit.

corrent d'acreció n m CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Matèria en moviment que es va incorporant progressivament a un objecte massiu.

cos causal n m FILOSOFIA > IOGA. Cos no visible de l'ésser humà que en constitueix l'essència, que és l'origen del cos físic i el cos subtil i que està representat per l'embolcall fet de felicitat.

cos celeste n m | sin. compl. objecte celeste n m CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Agregació de matèria situada a l'espai exterior.

cos físic n m | sin. compl. cos dens n m FILOSOFIA > IOGA. Cos visible de l'ésser humà, constituït d'espai, aire, foc, aigua i terra, i sotmès a naixement, subsistència, creixement, maduresa, decadència i mort, que fa de vehicle del cos subtil i el cos causal i està representat per l'embolcall fet de carn.

cos subtil n m FILOSOFIA > IOGA. Cos no visible de l'ésser humà que té associats els aspectes energètics, emocionals i psíquics, representat per l'embolcall fet de prana, l'embolcall fet de ment i l'embolcall fet de coneixement discernidor.

cúspide n f CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Regió més interna d'un cúmul estel·lar o d'una galàxia en què la densitat de massa presenta una singularitat central que fa que tingui formalment un valor infinit.

desplaçament cap al blau n m | sin. compl. decalatge cap al blau n m FÍSICA; CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Reducció de la longitud d'ona de la radiació electromagnètica emesa per un objecte, amb el consegüent augment de la freqüència, des del punt de vista del receptor, com a conseqüència de l'efecte Doppler o de l'efecte relativista en un camp gravitatori.

desplaçament cap al roig n m | sin. compl. decalatge n m; decalatge cap al roig n m FÍSICA; CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Increment de la longitud d'ona de la radiació electromagnètica emesa per un objecte, amb la consegüent disminució de la freqüència, des del punt de vista del receptor, com a conseqüència de l'efecte Doppler, de l'expansió de l'univers o de l'efecte relativista en un camp gravitatori.

desplaçar-se cap al blau v intr pron | sin. compl. decalar-se al blau v intr pron FÍSICA; CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Experimentar, la radiació electromagnètica d'un objecte, una reducció de la longitud d'ona, i un consegüent augment de la freqüència, des del punt de vista del receptor, com a conseqüència de l'efecte Doppler o de l'efecte relativista en un camp gravitatori.

desplaçar-se cap al roig v intr pron | sin. compl. decalar-se v intr pron; decalar-se cap al roig v intr pron FÍSICA; CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Experimentar, la radiació electromagnètica d'un objecte, un increment de la longitud d'ona, i una consegüent disminució de la freqüència, des del punt de vista del receptor, com a conseqüència de l'efecte Doppler, de l'efecte relativista en un camp gravitatori o de l'expansió de l'univers.

detritus n m | sin. compl. detrit n m CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Material sòlid, gasós o plasmàtic resultant de la formació o destrucció d'un objecte astronòmic.

dharanà n f FILOSOFIA > IOGA. Estat de concentració que s'aconsegueix fixant l'atenció en un únic punt, sigui un punt interior, com ara un txakra o un mantra, o bé un punt exterior, com ara un objecte o una imatge, i mantenint-la-hi d'una manera sostinguda.

dhiana n m FILOSOFIA > IOGA. Estat de meditació profunda a què s'arriba quan la concentració és absoluta i es produeix una identificació total amb el punt objecte d'atenció, el qual omple tot l'espai de la consciència.

diagrama de caixa n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de distribució d'una variable en què la distribució dels valors de cada categoria adopta la forma d'un rectangle amb un segment de prolongació en cada extrem, que permet mostrar els valors atípics, la mediana i els quartils.

diagrama de Sankey n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Diagrama de flux que permet representar el canvi de valor d'una variable en el pas per diferents categories o estats per mitjà de fletxes o franges d'amplada variable i proporcional a la quantitat de flux representada.

diagrama de xarxa n m | sin. gràfic de nodes i arestes n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Diagrama que representa la relació entre diferents elements per mitjà de línies que els connecten entre si.

disc detrític n m CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Disc de detritus amb un alt contingut de pols i poc gas que està en òrbita al voltant d'un estel.

doll bipolar n m CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Doll que surt d'un estel en formació, o de les galàxies actives, en els dos sentits oposats d'una mateixa direcció.

efecte bala n m ARTS > CINEMA. Efecte especial que consisteix a reproduir a velocitat variable les imatges obtingudes disparant alhora, o gairebé alhora, múltiples càmeres fotogràfiques o de vídeo disposades al voltant d'un objecte o actor que es mou ràpidament, amb l'objectiu de simular que es mou molt a poc a poc o que resta aturat.

empoderament n m | sin. compl. apoderament n m SOCIOLOGIA. Procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

empoderar v tr | sin. compl. apoderar v tr SOCIOLOGIA. Fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

empoderar-se v intr pron | sin. compl. apoderar-se v intr pron SOCIOLOGIA. Aconseguir la força o els mitjans necessaris per a enfortir el propi potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.

enllaç i marcatge n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Tècnica d'interacció entre dos o més formats de visualització d'una mateixa informació consistent a connectar els diferents formats entre si, de manera que els canvis de paràmetres, les seleccions o els marcatges de dades que es fan en un format afecten també, d'una manera sincrònica, la representació en la resta de formats.

esclat de raigs gamma n m | sin. compl. explosió de raigs gamma n f | sigla GRB n m FÍSICA; CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Emissió intensa de raigs gamma procedent d'una font astronòmica puntual.

espaguetització n f CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Procés de descomposició progressiva d'un cos celeste que s'acosta a un altre de molt massiu i compacte, com ara un forat negre o una estrella de neutrons, en una cadena llarga i prima de partícules, com a conseqüència de la força de marea, que l'estira verticalment i el comprimeix horitzontalment.

espaguetitzar v tr CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Provocar, la força de marea, que un cos celeste que s'acosta a un altre de molt massiu i compacte, com ara un forat negre o una estrella de neutrons, es descompongui progressivament en una cadena de partícules llarga i prima estirant-lo verticalment i comprimint-lo horitzontalment.

espècie de núvol n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Cadascuna de les categories en què poden dividir-se els gèneres de núvols, basades en la forma, les dimensions, l'estructura interna o el procés de formació.

espòiler n m LITERATURA; AUDIOVISUALS > IMATGE. SO > MULTIMÈDIA > VIDEOJOCS; ARTS > CINEMA. Revelació anticipada d'una part decisiva de la trama argumental d'una obra literària o audiovisual, que trenca l'efecte sorpresa o el plaer de la descoberta i pot fer minvar l'interès per la resta de l'obra.

fer espòiler [de] v prep | sin. fer un espòiler [de] v prep LITERATURA; AUDIOVISUALS > IMATGE. SO > MULTIMÈDIA > VIDEOJOCS; ARTS > CINEMA. Revelar anticipadament una part decisiva de la trama argumental d'una obra literària o audiovisual.

fer surf v intr | sin. surfejar v intr ESPORT > ESPORTS NÀUTICS > SURF; ESPORT > ESPORTS D'HIVERN > SURF DE NEU; ESPORT > ESPORTS D'AVENTURA. Lliscar amb una planxa de surf o una planxa de neu sobre la superfície de l'aigua o de la neu seguint la direcció de les onades o del pendent.

fer surf [sobre] v prep | sin. surfejar v tr

ESPORT > ESPORTS NÀUTICS > SURF. Mantenir l'equilibri a la cresta d'una onada sobre una planxa de surf mentre va avançant en direcció a la costa.

fibratus adj | sin. compl. fibrat -ada adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit de l'espècie de cirrus o cirroestratus que apareix aïllada o en forma de vel prim constituït per filaments no acabats en ganxo.

filtre de Kalman n m | sigla FK n m MATEMÀTIQUES > ESTADÍSTICA; FÍSICA. Algorisme que permet estimar el valor de senyals contaminats per sorolls i predir-ne el comportament, utilitzat en el càlcul de trajectòries de vehicles i de senyals de comunicacions.

filtre de Kalman desodorat n m | sigla FKD n m MATEMÀTIQUES > ESTADÍSTICA; FÍSICA. Variant del filtre de Kalman aplicable a problemes altament no lineals i introduïda com a alternativa sense derivades al filtre de Kalman estès, que es basa en la propagació de la informació del model a través de la no linealitat mitjançant la tècnica de linealització estadística.

filtre de Kalman estès n m | sigla FKE n m MATEMÀTIQUES > ESTADÍSTICA; FÍSICA. Variant del filtre de Kalman aplicable a problemes no lineals que es basa en una aproximació de Taylor de primer ordre per a linealitzar les equacions del sistema.

filtre de Kalman-Bucy n m | sigla FKB n m MATEMÀTIQUES > ESTADÍSTICA; FÍSICA. Variant en temps continu del filtre de Kalman, que habitualment es considera en temps discret.

flammagenitus [la] adj | sin. compl. de foc adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit del núvol especial que s'origina com a conseqüència de fonts de calor naturals localitzades, com ara incendis forestals o activitat volcànica.

fluctus n m | sin. compl. ones de Kelvin-Helmholtz n f pl FÍSICA > METEOROLOGIA. Complement de núvol d'un cirrus, un altocúmulus, un estratocúmulus, un estratus o, ocasionalment, un cúmulus que té forma de rínxols o d'onades rompents.

flumen n m | sin. compl. coa de castor (balear) (valencià) n f; cua de castor (central) (nord-occidental) (septentrional) n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Núvol accessori en forma de bandes baixes associades a una supercèl·lula cumulonimbus, les quals estan disposades paral·lelament als vents de poca altitud i es desplacen cap a la supercèl·lula o pel seu interior.

front de ratxa n m | sin. compl. front de ràfega n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Front de sortida de l'aire fred procedent d'una tempesta, que es manifesta per una baixada de la temperatura i un augment sobtat i transitori de la velocitat del vent.

funció planera n f MATEMÀTIQUES > ANÀLISI MATEMÀTICA. Funció que té un pendent molt baix.

funció rosta n f MATEMÀTIQUES > ANÀLISI MATEMÀTICA. Funció que té un pendent molt alt.

futbol sala n m | sin. futsal n m ESPORT > ESPORTS DE PILOTA. Variant del futbol practicada en una pista de joc de superfície llisa i dura, amb unes dimensions de 25 a 42 m de llargada i de 16 a 25 m d'amplada, entre dos equips de cinc jugadors.

gest de Bhairava n m FILOSOFIA > IOGA. Mudrà en què la mà dreta s'estén horitzontalment sobre el palmell de la mà esquerra, amb els palmells de totes dues mans mirant amunt i els dits estirats en direccions oposades.

gest de Bhairaví n m FILOSOFIA > IOGA. Mudrà en què la mà esquerra s'estén horitzontament sobre el palmell de la mà dreta, amb els palmells de totes dues mans mirant amunt i els dits estirats en direccions oposades.

gest de la consciència n m FILOSOFIA > IOGA. Mudrà en què la punta del dit índex de cada mà s'ajunta amb la punta o amb l'arrel del dit polze i la resta de dits es mantenen estirats cap endavant, amb els palmells mirant avall.

gest de la meditació n m FILOSOFIA > IOGA. Mudrà en què es recolzen les mans sobre la falda o sobre la part superior de les cuixes i es posa la mà dreta sobre la mà esquerra, amb els palmells mirant amunt en direccions oposades i els dits polzes tocant-se per la punta.

gest de la protecció i la misericòrdia n m FILOSOFIA > IOGA. Mudrà en què es manté l'avantbraç dret aixecat, amb la mà a l'altura del pit i el palmell mirant endavant, i l'avantbraç esquerre formant un angle aproximadament recte amb el braç, i amb el palmell mirant també endavant i lleugerament cap avall.

gest de la salutació n m FILOSOFIA > IOGA. Mudrà en què es col·loquen les mans al centre del pit, a l'altura del cor, amb els palmells junts en posició vertical i els colzes alineats amb els canells.

gest del coneixement n m FILOSOFIA > IOGA. Mudrà en què la punta del dit índex de cada mà s'ajunta amb la punta o amb l'arrel del dit polze i la resta de dits es mantenen estirats cap endavant, amb els palmells mirant amunt.

gràfic d'aranya n m | sin. gràfic de radar n m; gràfic polar n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de comparació que mostra d'una manera circular un conjunt d'eixos que comencen en un mateix punt, cadascun dels quals representa una de les variables del conjunt de dades que s'analitzen, i en el qual els punts que indiquen el valor de cada variable s'uneixen amb una línia que dona com a resultat un polígon.

gràfic d'intensitat de colors n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de comparació en què els valors de les variables es representen mitjançant diferents tons d'una gamma de colors.

gràfic de barres n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de comparació constituït per un eix quantitatiu i un eix textual en què es representa el valor de diverses categories de dades per mitjà de barres horitzontals o verticals de longitud variable segons el valor.

gràfic de barres agrupades n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de barres en què cada categoria de dades es representa mitjançant diverses barres relatives a diferents elements d'aquella categoria, les quals se situen en l'eix textual l'una al costat de l'altra, formant un bloc separat respecte de les barres de la categoria següent, que permet comparar el valor dels diferents elements de cada categoria i, en general, de les diferents categories.

gràfic de barres apilades n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de barres en què cada barra es divideix en diferents segments constitutius de la categoria que representa, que permet comparar, a banda del total de cada barra, el valor de cada segment dins la seva barra i respecte del mateix segment de les altres.

gràfic de bombolles n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de dispersió en què es representen més de dues variables utilitzant cercles, en comptes de punts, de mida i color diferents segons el valor de les variables addicionals.

gràfic de bombolles animat n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de bombolles dinàmic, en què els cercles canvien de posició, de color i de mida d'acord amb els canvis que experimenten els diferents elements al llarg del temps.

gràfic de coordenades paral·leles n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de correlació en què es mostren les relacions entre diferents variables per a un conjunt d'elements, per mitjà de la representació de les variables en eixos verticals paral·lels, un per a cada variable, i de la unió amb una línia dels punts que indiquen el valor de cada variable per a cadascun dels elements.

gràfic de corona n m | sin. compl. gràfic d'anell n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de sectors amb l'àrea central buida.

gràfic de dispersió n m | sin. compl. núvol de punts n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de correlació que representa la relació entre dues variables quantitatives per mitjà d'uns eixos de coordenades ortogonals i una sèrie de punts, representatius de cadascun dels elements analitzats, que se situen en l'espai en funció del valor que tenen en cadascun dels eixos.

gràfic de línies n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de tendència constituït per dos eixos en què es representa la relació entre dues variables mitjançant una sèrie de punts connectats amb una línia.

gràfic de marques n f SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de barres en què cada barra té una marca associada, mesurada en el mateix eix, que permet comparar altres valors que els expressats per la barra.

gràfic de pendents n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de línies en què es connecten només dos punts, que permet representar el canvi de valor que experimenta una variable entre dos límits concrets, sovint entre dos moments temporals.

gràfic de pictogrames n m | sin. compl. pictograma n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic en què les quantitats es representen amb un nombre de símbols proporcional o amb símbols d'una grandària proporcional al valor expressat.

gràfic de sectors n m | sin. compl. gràfic circular n m; gràfic de formatge n m; gràfic de pastís n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic en què es representen parts d'un total per mitjà d'un cercle dividit en sectors proporcionals als valors de cadascuna de les categories representades.

gràfic múltiple n m | sin. multigràfic n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de comparació constituït per diversos gràfics petits del mateix tipus i la mateixa escala situats l'un al costat de l'altre, en els mateixos eixos de coordenades.

hatha-ioga n m | sin. compl. ioga de la força n m FILOSOFIA > IOGA. Ioga que es fonamenta en un treball físic persistent acompanyat de tècniques conscients de respiració i concentració.

homogenitus [la] adj | sin. compl. antropogènic -a adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit del núvol especial que s'origina com a conseqüència de l'activitat humana.

homomutatus adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit del núvol homogenitus, generalment causat pel deixant d'un avió, que, sota l'acció persistent de vents alts forts, creix i s'escampa progressivament pel cel fins a experimentar una transformació interna en virtut de la qual adquireix l'aparença d'un núvol cirriforme natural.

humilis [la] adj | sin. compl. de bon temps adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit de l'espècie de cúmulus que té poca extensió vertical i una aparença plana.

iama n m FILOSOFIA > IOGA. Conjunt d'obligacions morals fonamentals, de contenció i autocontrol, que ha d'adquirir el iogui en relació amb l'entorn i amb els altres.

idà n f FILOSOFIA > IOGA. Nadi que parteix de la part esquerra del txakra arrel, puja en forma de serp travessant els txakres i passa per la fossa nasal esquerra abans d'acabar al txakra de l'entrecella.

interval de classe n m | sin. segment n m MATEMÀTIQUES > ESTADÍSTICA. Interval comprès entre dos límits de classe d'una variable quantitativa.

iòguic -a adj FILOSOFIA > IOGA. Relatiu al ioga.

iuzu n m ALIMENTACIÓ > FRUITA. Fruit comestible del iuzu (Citrus x junos), molt aromàtic, que sol fer entre 5 i 8 cm de diàmetre, de forma aplatada, amb una arèola molt marcada, pell rugosa de color verd o groc segons els grau de maduresa, i polpa groga, molt àcida i amb força llavors, molt apreciat com a condiment en la gastronomia oriental.

iuzu n m BOTÀNICA. Arbre petit de la família dels cítrics, originari de l'Àsia central, de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe el·líptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental.

janyana-ioga n m | sin. compl. ioga del coneixement n m FILOSOFIA > IOGA. Ioga que es fonamenta en el coneixement profund de la realitat interior, més enllà del coneixement de les escriptures, i que indaga la relació entre naturalesa material i naturalesa espiritual.

japa n m FILOSOFIA > IOGA. Repetició mussitada d'un mantra, de fragments d'una escriptura o del nom d'una deïtat.

karma-ioga n m | sin. compl. ioga de l'acció n m FILOSOFIA > IOGA. Ioga que es fonamenta en l'actuació i el compliment del deure desinteressats, sense esperar res a canvi ni aferrar-se a les expectatives o als resultats.

koixa n m FILOSOFIA > IOGA. Cadascun dels cinc embolcalls del cos subtil energètic.

krià n f FILOSOFIA > IOGA. Purificació consistent en la neteja del cos físic per diversos mitjans.

kúmbhaka n m FILOSOFIA > IOGA. Fase segona del pranaiama, en què el iogui fa una retenció de la respiració amb els pulmons plens d'aire.

kundaliní n f FILOSOFIA > IOGA. Energia femenina latent de l'ésser humà.

làmina n f CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Cadascuna de les estructures planes de la teranyina còsmica.

lenticularis adj | sin. compl. lenticular adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit de l'espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té forma de llentia o d'ametlla.

mànega n f | sin. tornado n m | sin. compl. cap de fibló (balear) n m; fibló (balear) n m; tromba n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d'uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l'interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d'un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l'aigua que aixeca al seu pas.

mànega marina n f | sin. tromba marina n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Mànega que es forma sobre la superfície del mar, visible generalment pel núvol en forma de con que genera i l'aigua que aixeca al seu pas.

mantra n m FILOSOFIA > IOGA. Fórmula sagrada que té com a objectiu alliberar la ment del flux constant de pensaments per a aconseguir la màxima concentració.

mapa d'arbre n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic en què es representen parts d'un total amb una agrupació jeràrquica de valors per mitjà d'un rectangle dividit en parts de color i mida diferents segons el valor.

mapa de símbols proporcionals n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Mapa temàtic en què es representa una variable quantitativa mitjançant icones o símbols, sovint cercles, que adopten una mida més gran o més petita segons el valor que pren la variable en cadascuna de les zones del mapa en què apareix.

mareodestrucció n f | sin. compl. destrucció per marea n f CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Mareopertorbació en què el cos celeste resulta pràcticament esmicolat.

mareodestruir v tr | sin. compl. destruir per marea v tr CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Mareopertorbar, un cos celeste, un altre cos celeste fins a pràcticament esmicolar-lo.

mareoevolució n f | sin. compl. evolució per marea n f CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Canvi en les propietats estructurals, orbitals i de rotació d'un objecte celeste com a conseqüència de l'alteració de l'energia total que produeix la força de marea.

mareoevolucionar v intr | sin. compl. evolucionar per marea v intr CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Experimentar, un cos celeste, canvis en les seves propietats estructurals, orbitals i de rotació deguts a l'alteració de l'energia total que produeix la força de marea.

mareopertorbació n f | sin. compl. pertorbació per marea n f CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Alteració d'un cos celeste produïda per la força de marea, que pot consistir en una deformació més o menys gran del cos o en la seva destrucció.

mareopertorbar v tr v | sin. compl. pertorbar per marea v tr CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Alterar, un cos celeste, un altre cos celeste per l'acció de la força de marea.

mareotruncament n m | sin. compl. truncament per marea n m CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Mareopertorbació en què resulta destruïda una part perifèrica d'un cos celeste que passa a prop d'un atractor gravitatori, generalment una part menys densa que la resta.

mareotruncar v tr | sin. compl. truncar per marea v tr CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Mareopertorbar, un cos celeste, un altre cos celeste que passa prop seu fins a destruir-ne una part perifèrica, generalment menys densa.

massala txai n m | sin. compl. te de masala n m; txai n m ALIMENTACIÓ > BEGUDES. Beguda originària de l'Índia, endolcida amb sucre o mel, que es prepara infusionant en llet, aigua o una barreja de totes dues, fulles de te negre i espècies, principalment gingebre molt, beines de cardamom verd, canyella, anís estrellat, pebre negre, clavell, i, de vegades, llavors de fonoll, nou moscada o vainilla.

matriu esparsa n f MATEMÀTIQUES > ÀLGEBRA. Matriu formada majoritàriament per elements de valor nul o prou baix per a poder ser negligits.

minigràfic n m SISTEMES D'INFORMACIÓ. Gràfic de petites dimensions, generalment de línies però sense eixos ni coordenades, que representa l'evolució d'una variable, sovint dins una taula o dins la cel·la d'un full de càlcul.

minihuracà mediterrani n m | sin. compl. medicà n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Pertorbació ciclònica de morfologia semblant a la dels ciclons tropicals però de menor intensitat i de dimensions més reduïdes que es produeix sobre el mar Mediterrani, la qual afecta ocasionalment les zones litorals.

mudrà n f | sin. compl. gest n m FILOSOFIA > IOGA. Moviment simbòlic efectuat amb una part del cos, sovint les mans o els dits de les mans, o amb el cos sencer, que té com a finalitat obtenir determinats beneficis per al cos físic i arribar a un estat elevat de consciència.

murus n m | sin. compl. núvol de paret n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Complement d'un cumulonimbus en forma de paret produït pel descens localitzat, persistent i sovint abrupte de massa nuvolar des de la base, a partir del qual, si mostra una rotació significativa i un moviment vertical, es pot arribar a formar la tuba.

nada-ioga n m | sin. compl. ioga del so n m FILOSOFIA > IOGA. Ioga que es fonamenta en el poder del so, especialment de les vibracions procedents de la recitació reiterada d'un mantra o d'una fórmula sagrada, com a via per a reduir el pes de les fluctuacions mentals i aconseguir una ment lliure d'impureses.

nadi n f FILOSOFIA > IOGA. Conducte energètic del cos subtil a través del qual circula el prana.

narrativa per desplaçament n f SISTEMES D'INFORMACIÓ. Tècnica de narració consistent a comunicar una història mitjançant una seqüència d'elements audiovisuals que van apareixent a la pantalla a mesura que l'usuari es desplaça per la pàgina i hi interactua.

naulí n f FILOSOFIA > IOGA. Krià de l'abdomen i dels òrgans interns de l'abdomen.

netí n m FILOSOFIA > IOGA. Krià de les fosses nasals i la boca.

neu granulada n f | sin. compl. neu redona (balear) (nord-occidental) (valencià) n f; neu rodona (central) (septentrional) n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Precipitació en forma de grans de glaç blancs i opacs, rodons o cònics, amb un diàmetre màxim de 5 mm, formats per capes concèntriques de gruix variable, fàcils d'aixafar, que reboten i generalment es trenquen quan cauen sobre un terreny dur, la qual té lloc principalment quan la temperatura és al voltant dels 0°C, sovint abans d'una nevada o durant la nevada.

neu granulada n f | sin. compl. neu redona (balear) (nord-occidental) (valencià) n f; neu rodona (central) (septentrional) n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Conjunt de grans de glaç que cauen durant un episodi de neu granulada.

niama n m FILOSOFIA > IOGA. Conjunt de compromisos individuals de conducta que ha d'adquirir el iogui amb si mateix.

noni n m ALIMENTACIÓ > FRUITA. Fruit comestible del nonier (Morinda citrifolia), carnós, de tipus múltiple, de 10 a 18 cm, de forma ovoide, amb força llavors, que primer és verd i a mesura que madura passa a ser groc o gairebé blanc i a adquirir una olor agra, que s'utilitza sobretot per a fer-ne suc.

nonier n m nc Morinda citrifolia; Morinda elliptica BOTÀNICA. Arbre petit de la família de les rubiàcies, originari de l'Índia i d'Austràlia, de 2 a 6 metres d'alçària, tronc recte, fulles perennes, simples, de limbe el·líptic, grans, de color verd fosc, brillants i amb la nervadura ben marcada, flors blanques de forma tubular, i fruits carnosos múltiples de color blanquinós.

núvol accessori n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Núvol que acompanya un altre núvol més gran.

núvol especial n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Núvol que es forma com a conseqüencia d'un factor concret, sovint localitzat, ja sigui natural o resultat de l'activitat humana.

oclusió ambiental n f | sigla OA n f AUDIOVISUALS > IMATGE. SO > MULTIMÈDIA > VIDEOJOCS. Tècnica de renderització en 3D que permet estimar la il·luminació global d'una imatge sintètica i generar l'ombra corresponent mitjançant el càlcul local del grau d'exposició a la llum ambiental de cada punt de la imatge, segons com siguin els objectes circumdants.

oclusor n m AUDIOVISUALS > IMATGE. SO > MULTIMÈDIA > VIDEOJOCS. Element gràfic que, en la tècnica d'oclusió ambiental, condiciona el grau d'exposició a la llum ambiental d'un punt determinat de l'escena.

om interj FILOSOFIA > IOGA. Expressió de caràcter sagrat, pronunciada generalment de manera repetitiva i profunda, que s'utilitza com a mantra o com a invocació d'algunes deïtats.

panel de víctimes n m RESOLUCIÓ ALTERNATIVA DE CONFLICTES. Pràctica de justícia restaurativa en què un grup de víctimes d'un determinat tipus de delicte exposen voluntàriament, davant d'un grup d'ofensors que han comès el mateix delicte, els perjudicis que aquell fet els ha provocat, amb la finalitat de contribuir a la recuperació anímica de les víctimes i al canvi d'actitud dels ofensors.

pedra n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Precipitació en forma de grans de glaç rodons, aïllats o soldats entre si, o de trossets de glaç irregulars, amb un diàmetre superior als 5 mm, sovint formats per capes concèntriques alternativament opaques i transparents de gruix variable, difícils d'aixafar, que reboten i no es trenquen quan cauen sobre un terreny dur, la qual té lloc en el decurs de les tempestes convectives fortes i gairebé sempre acompanyades d'una intensa activitat elèctrica.

pedra n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Conjunt de grans de glaç que cauen durant un episodi de pedra.

pedra n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Cadascun dels grans de glaç que cauen durant un episodi de pedra.

pedra grossa n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Precipitació de pedra en què els grans superen els 2 cm de diàmetre.

pedra grossa n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Conjunt de grans de glaç que cauen durant un episodi de pedra grossa.

pedra grossa n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Cadascun dels grans de glaç que cauen durant un episodi de pedra grossa.

pedregada n f FÍSICA > METEOROLOGIA. Episodi de pedra, especialment quan és intens.

pileus [la] n m | sin. compl. núvol de capell n m; núvol de caputxa n m; píleu n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Núvol accessori que té forma de barret, de poca extensió horitzontal, que se situa per sobre del cim d'un cúmulus o d'un cumulonimbus.

pingalà n f FILOSOFIA > IOGA. Nadi que va des de la fossa nasal dreta fins a la base de la columna vertebral i des d'aquí fins al cim del cap.

pitahaia n f | sin. compl. pitaia n f BOTÀNICA. Planta enfiladissa de la família de les cactàcies del gènere Hylocereus, principalment de les espècies Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que presenta tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles.

pitahaia n f | sin. compl. fruita del drac n f; pitaia n f ALIMENTACIÓ > FRUITA. Fruit comestible de la pitahaia (Hylocereus, sp.), de forma ovoide, arrodonida i allargada, pell entre rosa i vermella amb l'extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, polpa blanca o groga, de vegades rosada, segons la varietat, amb llavors petites i negres, emprada també com a saboritzant i colorant de sucs i begudes alcohòliques.

pitaia n f | sin. compl. pitahaia n f ALIMENTACIÓ > FRUITA. Fruit comestible de la pitaia (Stenocereus sp.), de forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila, segons la varietat, molt dolça i amb moltes llavors negres.

pitaia n f | sin. compl. pitahaia n f nc Stenocereus, sp.

BOTÀNICA. Planta de la família de les cactàcies del gènere Stenocereus, principalment de les espècies Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges columnars, costades, no segmentades, flors amb pètals blancs, grosses i aromàtiques, i fruits comestibles.

postresplendor n f | sin. compl. resplendor romanent n f FÍSICA. Radiació que queda després d'un esclat de raigs gamma, la qual té longituds d'ona més llargues.

postura de Hanuman n f | sin. postura de l'espagat n f | sin. compl. hanumanàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté a terra amb el tronc dret i les cames totalment obertes en línia recta, l'una endavant i l'altra enrere.

postura de l'àguila n f | sin. compl. garudàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret, aguantant-se sobre una cama, lleugerament flexionada, i amb l'altra cama entrellaçada per davant, amb els braços estirats cap endavant formant angle recte i també entrellaçats, i la mirada fixa en un punt més enllà de les mans.

postura de l'arada n f | sin. compl. halàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté a terra, mirant enlaire, aguantant-se sobre la part alta de l'esquena i la part posterior del cap, amb la pelvis elevada, el tronc flexionat, les cames estirades cap enrere, les empenyes a terra, els braços estirats cap endavant i les mans juntes.

postura de l'arbre n f | sin. compl. vriksàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret, aguantant-se sobre una cama, amb l'altra cama doblegada i el peu recolzat sobre la part interna de la cuixa de la cama estirada, i amb les mans juntes per sobre del cap.

postura de l'arc n f | sin. compl. dhanuràssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté amb la panxa en contacte amb el terra, les cames flexionades en angle recte cap amunt, el cap i el tronc flexionats enrere i els braços ben estirats també cap enrere, agafant-se els turmells o els peus amb les mans.

postura de l'arc aixecat n f | sin. postura de la roda n f | sin. compl. txakràssana n m; urdhva-dhanuràssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté amb els peus i les mans a terra i el tronc arquejat enlaire.

postura de l'atenció n f | sin. compl. samasthití n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret, amb els palmells junts a l'altura del pit.

postura de l'espelma n f | sin. postura de tots els membres n f | sin. compl. sarvangàsssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui s'aguanta sobre les espatlles i la part posterior del cap, amb la pelvis elevada i les cames estirades cap amunt, en línia recta amb el tronc, les mans a l'esquena, a l'altura de les costelles, i el mentó tocant al pit.

postura de l'heroi n f | sin. compl. viràssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté agenollat a terra assegut entre els talons, separats a banda i banda dels malucs, i amb el tronc i el cap rectes en posició vertical.

postura de la cobra n f | sin. compl. bhujangàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté estirat amb les cames i el cos pelvià tocant a terra, les mans recolzades a l'altura de les aixelles, el tronc aixecat enlaire i el cap recte o mirant enlaire.

postura de la grua n f | sin. compl. bakàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui s'aguanta a terra només amb les dues mans, amb el cos encongit, els braços estirats per davant de les cames i les cames doblegades i elevades, de manera que les cuixes toquen al tronc i els genolls toquen a la part alta dels braços o a les aixelles, mantenint la mirada fixa cap endavant.

postura de la llagosta n f | sin. compl. xalabhàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté estirat de bocaterrosa amb el tronc en contacte amb el terra, les cames estirades rectes enlaire o bé una cama enlaire i l'altra estirada tocant a terra, els braços estirats cap enrere, al costat del cos o per sota, amb el palmell a terra i el cap aixecat.

postura de la mà al dit gros del peu n f| sin. compl. uthita-hasta-padangusthàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui, aguantant-se dret sobre una cama, s'agafa el dit gros del peu de l'altra cama, estirada cap endavant a l'altura del maluc, amb els dits polze i índex de la mà del mateix costat.

postura de la mitja torsió espinal n f | sin. compl. ardha-matsiendràssana n m; mitja postura del Senyor dels peixos n f FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb una cama doblegada tocant a terra i l'altra per sobre, elevada en angle recte, la columna vertebral i el cap girats en sentit contrari al de la cama elevada i la mà de l'altra banda alçada o al nivell de la cama.

postura de la muntanya n f | sin. compl. tadàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret, amb la pelvis en retroversió, les cames lleugerament flexionades, els peus junts i els braços estirats a banda i banda del cos.

postura de la pinça asseguda n f | sin. compl. paixtximotanàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté assegut a terra amb les cames juntes i estirades cap endavant, el tronc flexionat fins a tocar a les cames, i els braços i les mans també estirats cap endavant, fins a tocar als dits dels peus amb les mans, o, de vegades, estirats cap enrere.

postura de la pinça dreta n f | sin. postura de les mans als peus n f | sin. compl. hasta-padàssana n m; utanàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret amb les cames juntes i estirades i el tronc completament flexionat cap avall, amb els braços estirats, les mans recolzades a terra, a banda i banda dels peus, i el cap i la cara tocant als genolls.

postura de la rotació abdominal n f | sin. compl. jathara-parivartanàssana n m; postura de la creu n f FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté estirat a terra, de panxa enlaire, amb els braços en creu, les cames juntes i girades cap a un cantó, doblegades en angle recte o estirades, i el cap girat cap al cantó contrari.

postura del cadàver n f | sin. compl. xavàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura de relaxació en què el iogui es manté estirat de panxa enlaire, amb els braços estirats i lleugerament separats del cos, els palmells de les mans mirant enlaire i els peus oberts lleugerament cap enfora.

postura del camell n f | sin. compl. ustràssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté agenollat a terra amb les cames rectes, amb el tronc i el coll flexionats cap enrere, els braços estirats cap a terra i les mans tocant als talons.

postura del cavall n f | sin. compl. samcalanàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret, amb el genoll d'una cama doblegat cap endavant i l'altra cama estirada cap enrere amb el genoll i el peu recolzats a terra.

postura del corb n f | sin. compl. kakàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui s'aguanta a terra només amb les dues mans, amb el cos encongit, els braços flexionats per davant de les cames i les cames doblegades i elevades, de manera que les cuixes toquen al tronc i els genolls toquen a la part alta dels braços o a les aixelles, mantenint la mirada fixa cap endavant.

postura del diamant n f | sin. compl. vajràssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté agenollat a terra assegut sobre els talons, lleugerament separats, i amb el tronc i el cap rectes en posició vertical.

postura del gos mirant avall n f | sin. compl. adho-mukha-xuanàssana n m; postura de la piràmide n f FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté amb les mans i els peus tocant a terra, els malucs elevats i els braços i les cames estirats, formant un triangle amb el terra.

postura del gran angle n f | sin. compl. prasarita-padotanàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret, amb les cames obertes i el tronc doblegat cap endavant, tocant a terra amb els peus, el cap i les mans.

postura del guerrer n f | sin. virabhadràssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret, amb una cama flexionada cap endavant en angle recte i l'altra estirada cap enrere, amb el tronc dret i els braços estirats a banda i banda horitzontalment.

postura del lotus n f | sin. compl. padmàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb les cames encreuades, els peus recolzats a les cuixes, el tronc i el cap drets i amb els ulls tancats o amb la mirada buscant la punta del nas.

postura del nen n f | sin. compl. balàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura de relaxació en què el iogui es manté agenollat a terra, amb els genolls junts, i assegut sobre els talons, amb el tronc doblegat cap endavant, fins a tocar les cuixes amb el pit, el front tocant a terra i els braços estirats enrere.

postura del paó n f | sin. compl. maiuràssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui s'aguanta a terra només amb les dues mans, amb els braços i els colzes a tocar del cos i el tronc i les cames elevats i estirats en posició generalment paral·lela a terra, mantenint la mirada fixa cap endavant.

postura del peix n f | sin. compl. matsiàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté estirat a terra de panxa enlaire, amb el cap i, generalment també, els palmells i els avantbraços tocant a terra, el mentó aixecat i la columna arquejada cap amunt.

postura del pont n f | sin. setu-bandhàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté de panxa enlaire, amb els peus i el cap a terra, les cames aixecades i flexionades en angle recte, els malucs i la part inferior del tronc aixecats, el mentó a tocar del pit i els braços estirats cap enrere, amb els mans agafant als turmells.

postura del rei ballarí n f | sin. compl. nata-rajàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret, aguantant-se sobre una cama, amb l'altra cama flexionada enrere en angle recte, agafant el peu alçat amb la mà de la mateixa banda per darrere l'esquena i amb l'altre braç estirat endavant o enlaire.

postura del sabater n f | sin. compl. badha-konàssana n m; postura de la papallona n f FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb l'esquena i el cap rectes, les cames obertes i les plantes dels peus juntes, els talons a prop del perineu, els braços rectes a la part davantera del cos i les mans agafades als peus.

postura del triangle n f | sin. compl. tri-konàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret, amb les cames obertes ben rectes, el tronc flexionat cap a un lateral, paral·lel a terra, el cap mirant amunt i un braç estirat recte cap avall, amb la mà tocant a terra o bé el turmell o els dits del peu, i l'altre braç estirat enlaire.

postura dels braços aixecats n f | sin. compl. uthita-hastàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté dret, amb les cames i els peus junts, el tronc i la pelvis arquejats cap enrere, els braços estirats també enrere i els palmells junts.

postura dels vuit membres n f | sin. compl. astangàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté estirat a terra de bocaterrosa, amb els malucs aixecats i recolzant-se amb els dits dels peus, els genolls, el pit, la barbeta i les mans, que se situen a l'altura de les espatlles.

postura fàcil n f | sin. compl. sukhàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb l'esquena i el cap rectes, les cames encreuades, de manera que els peus quedin per sota de les cames, i els braços estirats a banda i banda del cos.

postura perfecta n f | sin. compl. sidhàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb l'esquena i el cap rectes i les cames encreuades, de manera que la planta dels peus estigui en contacte amb les cuixes, els talons alineats, el del peu de sobre fent pressió contra el perineu, amb els genolls tocant a terra i els braços estirats a banda i banda del cos.

postura sobre el cap n f | sin. compl. xirsàssana n m FILOSOFIA > IOGA. Postura en què el iogui es manté en posició totalment vertical, amb el cap i els avantbraços recolzats a terra, les mans encreuades sota el cap, i el tronc i les cames estirats enlaire en línia recta.

prana n m FILOSOFIA > IOGA. Energia vital que constitueix el principi essencial de la vida i regula l'estat d'ànim i les funcions fisiològiques del cos.

pranaiama n m FILOSOFIA > IOGA. Control de la respiració i l'energia vital, que s'aconsegueix utilitzant tècniques diverses, en posició de meditació, amb les espatlles i el tòrax relaxats i la columna vertebral recta.

pranaiama de l'abella n m | sin. compl. bhramarí-pranaiama n m FILOSOFIA > IOGA. Pranaiama en què, després d'una inspiració i una retenció, es tanquen les dents i l'aire s'expira pel nas d'una manera continuada, imitant el brunzit d'una abella, cosa que provoca una vibració intercranial subtil que afavoreix el replegament dels sentits i la interiorització.

pranaiama de l'abrillantament del crani n m | sin. compl. kapalabhati-pranaiama n m FILOSOFIA > IOGA. Pranaiama en el qual es fa un seguit de respiracions ben fortes i breus en què l'espiració coincideix amb l'entrada, controlada, de l'abdomen cap endins alhora que el diafragma puja.

pranaiama de la purificació n m | sin. compl. nadi-xòdhana-pranaiama n m FILOSOFIA > IOGA. Pranaiama en què el iogui va alternant la respiració, inspiració i expiració, per una banda del nas i per l'altra, fent petites pauses entremig i tapant-se ara un nariu, ara l'altre, que té com a objectiu purificar els conductes energètics i calmar la ment.

pranaiama victoriós n m | sin. compl. ujaií-pranaiama n m FILOSOFIA > IOGA. Pranaiama en què el iogui inspira pel nas d'una manera lenta i profunda alhora que tanca parcialment la glotis, de manera que nota com l'aire frega lleugerament la gola i emet un so subtil, generalment només perceptible per ell mateix.

pratiahara n m FILOSOFIA > IOGA. Exercici consistent a replegar els sentits cap endins, prescindint de l'entorn i dels objectes exteriors.

púraka n m FILOSOFIA > IOGA. Fase primera del pranaiama, en què el iogui fa una inspiració amb plena consciència fins a omplir els pulmons.

raja-ioga n m | sin. compl. ioga reial n m FILOSOFIA > IOGA. Ioga que es fonamenta en el control de la pròpia ment, mitjançant l'austeritat, els preceptes ètics i la pràctica de la concentració i la meditació, com a via per a dominar els diferents aspectes físics, psíquics i espirituals de l'individu i assolir un elevat autoconeixement.

rastreig n m CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Observació astronòmica d'una àrea del cel feta d'una manera metòdica, uniforme i minuciosa, amb l'objectiu d'obtenir un catàleg i unes observacions homogènies dels objectes que hi ha.

remolí de foc n m | sin. compl. revolví de foc (nord-occidental) n m; terbolí de foc (balear) n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Remolí consistent en una columna de flames ascendent que s'origina per sobre d'un gran incendi, a causa de la diferència entre la temperatura de l'interior de l'incendi i la temperatura de l'aire que l'envolta.

remolí de pols n m | sin. compl. bufarut (central) n m; follet (nord-occidental) (septentrional) n m; revolví de pols (nord-occidental) n m; terbolí de pols (balear) n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Remolí de vent fort i sobtat amb algunes desenes de metres d'alçada, poc diàmetre i eix quasi vertical, propi de dies càlids d'estiu, afavorit per un escalfament localitzat del terreny, que avança en aire clar i es fa visible a causa de la pols, les fulles o la sorra que aixeca o del moviment de les herbes dels camps que travessa.

respiració abdominal n f | sin. compl. respiració baixa n f; respiració diafragmàtica n f FILOSOFIA > IOGA. Respiració en què l'aire inspirat arriba fins a la zona baixa dels pulmons, de manera que es produeix un descens del diafragma i una expansió enfora de l'abdomen durant la inspiració i una relaxació i una tornada a la posició habitual d'aquests òrgans durant l'expiració.

respiració clavicular n f | sin. compl. respiració alta n f FILOSOFIA > IOGA. Respiració en què l'aire inspirat arriba fins a la zona superior dels pulmons, de manera que es produeix una elevació de la clavícula i de les costelles superiors durant la inspiració, i l'abdomen i el diafragma es mantenen relaxats.

respiració intercostal n f | sin. respiració mitjana n f FILOSOFIA > IOGA. Respiració en què l'aire inspirat arriba fins a la zona mitjana dels pulmons, de manera que es produeix una expansió de la caixa toràcica durant la inspiració i un retorn a la posició inicial durant l'expiració, i l'abdomen i el diafragma es mantenen relaxats.

respiració iòguica completa n f FILOSOFIA > IOGA. Respiració en què es combinen la respiració abdominal, la respiració intercostal, la respiració clavicular i, de vegades, la respiració subescapular, de manera que l'aire inspirat passa primer per la zona baixa dels pulmons, després per la zona mitjana i finalment per la zona alta i per la zona subescapular, i en l'expiració, a mesura que es buida l'aire, es manté la caixa toràcica ben alta i es contrau la part abdominal mentre s'apuja el diafragma.

respiració subescapular n f | sin. compl. respiració superior n f FILOSOFIA > IOGA. Respiració en què l'aire inspirat arriba fins al punt més alt dels pulmons, a la zona subescapular, i durant l'expiració es manté l'expansió i l'elevació prèvia de la caixa toràcica, a fi d'afavorir l'acció i la pujada del diafragma.

restricció n f MATEMÀTIQUES > ESTADÍSTICA. Condició que han de complir un model o un paràmetre matemàtics per a explicar un sistema físic determinat.

restrictiu -iva adj MATEMÀTIQUES > ESTADÍSTICA. Que imposa restriccions a un model o paràmetre.

restringir v tr MATEMÀTIQUES > ESTADÍSTICA. Aplicar una o més restriccions a un model o un paràmetre a fi que pugui explicar un sistema físic determinat.

rètxaka n m FILOSOFIA > IOGA. Fase tercera del pranaiama, en què el iogui fa una expiració amb plena consciència fins a buidar els pulmons.

salutació al sol n f | sin. suria-namaskara n m FILOSOFIA > IOGA. Exercici que consta d'un conjunt de postures, habitualment dotze, que s'executen consecutivament i cada vegada més de pressa, les quals solen precedir una sessió d'àssanes.

samadhi n m FILOSOFIA > IOGA. Estat de consciència pura i de dissolució en què l'individu percep que l'essència de l'ésser rau en el discerniment entre la personalitat material i la personalitat espiritual.

samiama n m FILOSOFIA > IOGA. Pràctica combinada de la dharanà, el dhiana i el samadhi.

silvagenitus [la] adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit del núvol especial que s'origina localment com a conseqüència de l'augment de la humitat que produeixen l'evaporació i l'evapotranspiració del dosser arbori d'un bosc.

stratiformis adj | sin. compl. estratiforme adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit de l'espècie de cirrocúmulus, altocúmulus o estratocúmulus que té forma de capa horitzontal extensa.

susumnà n f FILOSOFIA > IOGA. Nadi central que parteix del txakra arrel i travessa els txakres principals fins a acabar al txakra de la coroneta.

tancament abdominal n m | sin. compl. udiana-bandha n m FILOSOFIA > IOGA. Bandha en què el iogui, habitualment en postura de meditació o bé dret, amb les cames separades i les mans als genolls, retreu els músculs abdominals a l'altura del txakra del plexe solar, amb el cos inclinat cap endavant i retenint la respiració amb els pulmons buits després d'haver expulsat tot l'aire per la boca, i, al cap d'uns segons, torna a col·locar l'abdomen en posició natural, inspira i relaxa la postura.

tancament de l'arrel n m | sin. compl. mula-bandha n m FILOSOFIA > IOGA. Bandha en què el iogui, habitualment en posició asseguda i amb les mans als genolls, contrau endins i cap amunt la zona del perineu, sovint mentre reté la respiració amb els pulmons plens, i, al cap d'uns segons, relaxa la postura.

tancament de la gola n m | sin. compl. jalamdhara-bandha n m FILOSOFIA > IOGA. Bandha en què el iogui, habitualment assegut en postura de meditació i amb les mans als genolls, tanca la glotis, mantenint la caixa toràcica aixecada, el mentó abaixat a tocar del pit i els pulmons plens d'aire, i, al cap d'uns segons, expira i relaxa la postura.

taxa d'acreció n f CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Quantitat de matèria que s'incorpora a un objecte massiu per unitat de temps.

temps advers n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Estat atmosfèric associat a un fenomen meteorològic d'una intensitat, freqüència o extensió que supera els llindars que es consideren habituals en unes condicions climàtiques concretes.

temps violent n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Estat atmosfèric associat a un o diversos fenòmens meteorològics de caràcter convectiu que poden causar danys materials o posar en risc la vida de les persones.

teranyina còsmica n f CIÈNCIES DE LA TERRA > ASTROFÍSICA. Conjunt d'estructures, filamentoses o aplanades, que es formen en el col·lapse gravitatori a partir d'un camp inicial de fluctuacions aleatòries en un univers en expansió.

tràtaka n m FILOSOFIA > IOGA. Krià dels ulls.

tuba n f | sin. compl. núvol d'embut n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Complement de núvol d'un cumulonimbus o d'un cúmulus, en forma de columna o a vegades de con invertit, que sobresurt de la base d'un núvol com a manifestació d'una rotació.

txakra n m FILOSOFIA > IOGA. Cadascun dels centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil.

txakra arrel n m | sin. compl. mulàdhara-txakra n m; primer txakra n m FILOSOFIA > IOGA. Txakra situat a la base de la columna vertebral, a l'altura del perineu i l'anus.

txakra de l'entrecella n m | sin. compl. ajanya-txakra n m; sisè txakra n m; tercer ull n m FILOSOFIA > IOGA. Txakra situat a l'altura de l'espai que hi ha entre les dues celles.

txakra de la coroneta n m | sin. compl. sahasrara-txakra n m; setè txakra n m FILOSOFIA > IOGA. Txakra situat a l'altura de la part superior del crani.

txakra de la gola n m | sin. compl. cinquè txakra n m; vixudha-txakra n m FILOSOFIA > IOGA. Txakra situat a l'altura de la gola.

txakra del cor n m | sin. compl. anàhata-txakra n m; quart txakra n m FILOSOFIA > IOGA. Txakra situat al centre del pit, a l'altura del cor.

txakra del plexe solar n m | sin. compl. manipura-txakra n m; tercer txakra n m FILOSOFIA > IOGA. Txakra situat entre l'estèrnum i l'estómac, a l'altura del llombrígol.

txakra del sacre n m | sin. compl. segon txakra n m; suadisthana-txakra n m FILOSOFIA > IOGA. Txakra situat a l'alçada sòl pelvià.

vaiu n m FILOSOFIA > IOGA. Cadascun dels aires vitals en què es divideix el prana, els quals regulen les diferents funcions del cos.

volutus adj | sin. compl. de corró adj; enrotllat -ada adj FÍSICA > METEOROLOGIA. Dit de l'espècie d'estratocúmulus o altocúmulus que té forma de tub i sovint sembla que roda lentament sobre un eix horitzontal.

vòrtex de ratxa n m | sin. compl. vòrtex de ràfega n m FÍSICA > METEOROLOGIA. Remolí de vent més aviat feble i de poca durada, amb una alçada de fins a cent metres, un diàmetre màxim d'unes desenes de metres i eix vertical, que es forma al front de ratxa d'una tempesta sense estar connectat amb la rotació de base de cap núvol, visible generalment per la pols i els objectes que aixeca al seu pas.

xúniaka n m FILOSOFIA > IOGA. Fase última del pranaiama, en què el iogui fa una suspensió de la respiració amb els pulmons buits.

Llegir més...