Ensenyament 2019
Punt i seguit
El 2019 es va estrenar tot fent camí vers la traça d’innovació i renaixença pedagògiques de l’any anterior, i enmig, també, d’una continuada complexitat social i política; un contínuum que va tornar a posar de nou en dubte el model d’immersió lingüística a Catalunya per motius ideològics més que pedagògics.
Dels conflictes i reptes no resolts va arribar la sentència del Tribunal Constitucional (TC), l’11 d’abril, per acabar de resoldre el recurs presentat pel Partit Popular l’any 2009 contra diversos preceptes de la Llei d’educació de Catalunya (LEC). La sentència ratificava el model lingüístic, però sense revertir l’amenaça del 25% d’imposició del castellà només que ho demanés un alumne. El TC no va avalar ni es va posicionar respecte del model d’immersió lingüística, perquè el PP no va recórrer l’article 11, que és el que estableix l’ús del català com a llengua vehicular. Això sí, la sentència va declarar inconstitucionals deu dels trenta-vuit articles contra els quals el Partit Popular havia interposat un recurs en relació amb la primària, la secundària i els cossos docents, ja que el TC va considerar que imitaven la llei espanyola envaint competències de l’Estat.
Paral·lelament, l’educació a Catalunya es va aturar significativament en cinc ocasions al llarg del 2019. El 21 de febrer, la Intersindical-CSC va convocar una vaga general per motius laborals, amb un seguiment massiu a instituts i universitats públiques. El 8 de març, per segon any consecutiu, el Dia de la Dona es va transformar en una jornada de vaga general, a la qual es van adherir els sindicats d’estudiants i que va tenir un seguiment entre estudiants d’ESO, batxillerat i cicles formatius. El 9 de maig, la ILP Universitats va convocar una jornada de vaga adreçada a estudiants de secundària i universitat, dins de la seva campanya que incloïa la recollida de signatures per presentar una iniciativa legislativa popular per tal d’aconseguir una rebaixa del 30% de les taxes universitàries. El 16 de maig, la totalitat dels sindicats de docents de l’ensenyament públic (USTEC, CCOO, Intersindical-CSC, ASPEPC, CGT i UGT) van cridar a la vaga per a reclamar més inversió econòmica a l’ensenyament públic que permetés baixar ràtios i hores lectives. I, finalment, entremig de situacions diverses, va arribar l’aturada de país del 18 d’octubre per la sentència del procés, a la qual, segons les dades de seguiment de la vaga general que va facilitar el Departament de Treball, el 42,5% dels docents de l’escola pública, el 33,3% de la concertada i el 24,6% de la privada s’hi van adherir.
Renovació, innovació i transformació educativa a Catalunya
El Departament d’Educació va editar un mapa interactiu per a situar en el territori iniciatives de diversos centres educatius del país, reconeguts per la seva vinculació a la innovació i a la recerca educativa.
D’altra banda, el 2019 va ser el punt final del programa Escola Nova 21, l’aliança que escoles i entitats catalanes van decidir posar en marxa el 2016 per un sistema educatiu avançat, i amb el desig de transformar l’educació del país. A la fi d’aquesta entesa, l’Administració catalana va agafar el relleu del programa amb l’objectiu compartit de continuar impulsant la innovació i la millora educativa per respondre a les necessitats de l’alumnat de Catalunya.
També convé destacar que, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans, es va posar en valor la darrera versió de La Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals impulsada per l’Administració amb el compromís manifest de començar a treballar els drets digitals en l’educació dels infants i adolescents de Catalunya. Paral·lelament, el Síndic de Greuges de Catalunya, representat per Rafael Ribó (a qui li va expirar el mandat el 10 de febrer i va continuar exercint a l’espera del nomenament del seu successor) va presentar, al març, juntament amb el Departament d’Educació i més d’un centenar d’ajuntaments de Catalunya, una nova proposta per a canviar el Decret d’admissió d’alumnes fruit del Pacte contra la segregació escolar i vers l’escola inclusiva, sense el suport de tots els partits del Parlament (Cs, PP i CUP se’n van desvincular) ni de la Federació d’Associacions de Pares i de Mares de Catalunya, ni tampoc de l’USTEC-STEs; el mes de novembre, Ribó va presentar un nou Informe sobre els drets dels infants.
A banda d’això, al desembre, la directora general d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, Mar Camacho, va presentar el Pla d’Educació Digital amb el propòsit d’aconseguir, en els propers cinc anys, que els alumnes esdevinguin digitalment competents en acabar l’ensenyament obligatori; que molts més docents acreditin competència digital, i que els centres educatius puguin finalitzar amb èxit el procés de transformació digital. Organismes internacionals com la UNICEF (2019), l’OCDE (2019) i la UNESCO (2016) també es van focalitzar “en la necessitat d’aprofitar el potencial de la tecnologia per construir un sistema educatiu i una societat més equitativa i inclusiva”.
Concrecions del nostre sistema educatiu
Aquest any 2019 el Govern català va regular el procediment d’integració de centres educatius municipals o privats a la xarxa de centres públics de la Generalitat a través d’un nou Decret llei 10/2019, de 28 de maig.
El 4 de desembre, els recursos presentats pels sindicats de professors de secundària ASPEPC-SPS i UGT de Catalunya van rebre resposta del TSJC a través d’una sentència que anul·lava totalment o rebutjava parcialment nou articles del conegut popularment com decret de plantilles, aprovat el 2014.
Un altre punt important en el marc del sistema educatiu del país va ser la publicació del Decret 31/2019, de 5 de febrer de modificació del Decret 75/2007, de 27 de març, que establia el procediment d’admissions d’alumnes d’infantil, primària, ESO i batxillerat als centres educatius sufragats amb fons públics. La novetat va ser que s’eliminaven els criteris de prioritat complementaris.
L’any va inaugurar un curs escolar amb 1.581.534 alumnes dels diferents ensenyaments, una xifra similar a la de l’any anterior, encara que amb 6.961 alumnes més d’ESO i 1.000 alumnes més en cada etapa postobligatòria i una disminució de 2.996 alumnes a infantil i 9.287 a primària, i una plantilla de professorat de 72.535 docents, 670 places més respecte del curs anterior. Les dades també van indicar que durant l’any 2019 el 17,8% dels estudiants (entre 18 i 24 anys) van abandonar prematurament els estudis.
Van iniciar l’activitat educativa 25 instituts escola per a alumnes de 3 a 16 anys i 8 instituts de secundària, dos dels quals van ser específics de formació professional, i per tal de donar resposta a aquesta realitat educativa, al principi de gener el Departament d’Educació va dur a terme la convocatòria d’oposicions més gran dels últims 10 anys oferint 5.005 places per a l’ingrés als cossos docents durant el 2019; en concret, 3.604 per a mestres d’infantil i primària, 759 per a secundària i 642 per a graus de formació professional.
Durant el curs 2018-19 va entrar en vigor la nova ordre d’avaluació per competències a la secundària obligatòria, iniciada el curs anterior a primària, amb l’objectiu de prioritzar la interrelació dels diferents coneixements que aprèn l’alumne i la seva posada en acció; en aquesta línia es van eliminar les valoracions quantitatives per deixar pas a les qualitatives. Igualment, el 2019 va significar també l’eliminació de la prova extraordinària de setembre, que fins aleshores es feia a l’ESO des del curs 2012-13.
El 2019, també va significar la implementació dins del currículum, a tots els centres educatius, públics i concertats, del servei comunitari a 3r o 4t d’ESO, per tal que els alumnes adquireixin els valors de la competència social i ciutadana.
Al juliol, es van donar a conèixer els resultats de les proves d’avaluació de competències bàsiques 2019, en què s’evidencien unes puntuacions, tant a 6è de primària com a 4t d’ESO, de superació dels 70 punts sobre els 100 possibles, un nivell considerat plenament satisfactori, amb poques variacions significatives respecte d’altres cursos. Per primera vegada, es va incloure a les proves de 4t d’ESO una avaluació de l’expressió oral en una mostra de cinquanta centres i més de 1.500 alumnes. De l’anàlisi dels resultats, se’n va desprendre que no hi va haver cap competència que presentés un nivell del 16% de no assoliment i que, en la majoria dels casos, estaven situades entre el 10% i el 14%.
Quant a les proves PISA del 2018, l’OCDE no va publicar les dades de les proves que es van fer sobre la fluïdesa lectora, ja que segons l’organització, les dades de l’Estat espanyol presentaven dubtes raonables. Pel que fa als resultats dels alumnes catalans, es van situar per sobre de la mitjana d’Espanya i a prop de la de l’OCDE.
En el marc de la formació professional, es va acordar impulsar nou accions prioritàries per al període 2020-21, en un moment que es va impulsar el desplegament del model català de formació dual, segons l’acord de concertació entre agents socioeconòmics i la Generalitat. L’any va finalitzar amb unes dades de participació en el segon curs d’FP dual de 9.000 alumnes enfront dels 7.737 del 2018. També es va donar impuls al pla pilot d’oferta formativa compartida i al pla pilot d’acreditació de la formació adquirida per la via laboral, tot plegat amb un increment de l’oferta de 53 grups nous d’FP (21 a CFGM i 32 a CFGS) i amb 37 nous grups d’altres ensenyaments professionalitzadors.
Pel que fa a batxillerat, l’Administració va impulsar el pilotatge d’un batxillerat en 3 anys combinat amb un cicle formatiu artístic de grau mitjà o un títol de tècnic esportiu. El pla pilot es va iniciar en 7 centres i es va afavorir que l’alumnat pogués obtenir el títol de batxillerat i el del cicle formatiu. Quant als resultats de les PAU del 2019, el 96,42% dels 29.243 estudiants que s’hi van presentar al juny van aconseguir aprovar-les, una xifra lleugerament inferior al 96,60% del 2018, igual que la nota mitjana dels aprovats, que va ser de 6,617 el 2019, mentre que fou de 6,622 el 2018. I, amb referència a la prova d’aptitud personal (PAP) per a accedir als estudis d’educació infantil i primària, un total de 2.546 estudiants de batxillerat van superar-la, d’un total de 4.271, un 32% més que en la convocatòria del 2018.
El present de la universitat catalana
Quatre universitats públiques catalanes (UB, UAB, UPF i UPC) integrades en quatre xarxes universitàries, van ser escollides per la Unió Europea per a convertir-se en universitats europees del futur amb el propòsit que el 2024 hi pugui haver almenys vint xarxes en funcionament, que permetin als estudiants formar-s’hi com si cadascuna fos un sol campus. Això ha d’implicar també que el currículum de cada estudiant pugui ser molt flexible i personalitzat vers un model pedagògic amb moltes menys classes magistrals i més enfocat als projectes de recerca. Paral·lelament, van prendre possessió del càrrec el rector de la Universitat de Lleida (UdL), Jaume Puy, i el rector de la Universitat de Vic (UVIC-Universitat Central de Catalunya), Josep Eladi Baños.
El conjunt de les vuit universitats públiques catalanes va reclamar al Govern una acció immediata per a fer front a la greu situació financera que pateixen, en un any que l’Observatori del Sistema Universitari va presentar dos informes, un al març amb l’Anàlisi de l’oferta d’estudis de grau a les universitats públiques i privades a tot l’Estat espanyol i l’altre el mes d’octubre, l’Anàlisi de 15 anys d’evolució de l’accés a la universitat pública a Catalunya (2002-2017), en què s’evidencia que l’oferta de graus universitaris a Catalunya havia augmentat un 30% des que el 2007 es va implantar el pla de Bolonya, molt per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol, que va ser del 13%. Segons l’informe de l’Observatori del Sistema Universitari (associació que aplega professorat d’universitats públiques catalanes), hi ha una oferta molt gran i amb graus massa especialitzats.
Convé ressaltar que les neurociències, cada vegada més presents en la realitat educativa de Catalunya, es van veure impulsades a través de la creació de la primera Càtedra de Neuroeducació de tot l’Estat espanyol, una col·laboració de la Universitat de Barcelona amb la Fundació Education 1st de Florida (UB-EDUIST) sota la direcció del doctor David Bueno. A la Universitat de Girona (UdG), també s’hi va presentar una nova Càtedra de Renovació Pedagògica dirigida pel Dr. Jordi Feu per tal d’impulsar la innovació pedagògica a través de diversos projectes transversals.
Educació i la Catalunya del futur
El gener del 2019, el Govern de Catalunya va aprovar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement amb l’objectiu de fer realitat una economia basada en el coneixement. D’altra banda, es va presentar l’Avantprojecte de la llei de la ciència de Catalunya a proposta d’Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement, a fi de consolidar la ciència i el coneixement com a element estructural del país.
A Catalunya, al llarg d’aquestes darreres dècades ha estat present el debat sobre la jornada escolar contínua o partida. En aquest context, la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya van presentar la proposta Educació a l’hora amb l’objectiu d’aportar criteris que defineixin una nova distribució horària des del segon cicle d’infantil fins a la finalització de l’ESO. Una proposta pensada per al conjunt del sistema educatiu que principalment ha de permetre garantir l’equitat en l’accés a oportunitats educatives; assegurar els drets dels infants; apostar per la transformació i innovació educativa; connectar entorns d’aprenentatge (escola i territori), i certificar horaris més saludables des del punt de vista físic, psíquic i emocional que contribueixin favorablement a la motivació i a la disposició de l’alumne vers l’aprenentatge.
D’altra banda, al final d’any, el Departament d’Educació, la Fundació Bofill (que el 2019 va celebrar el seu cinquantè aniversari) i l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (IVÀLUA) van presentar el programa Escoles d’evidències, una estratègia pionera al sud d’Europa per a dur a terme canvis de qualitat en l’àmbit de la recerca educativa i amb el propòsit de millorar l’educació del país a partir de l’evidència contrastada. Per a la prova pilot, a partir del curs 2020-21, es va anunciar que s’escollirien, entre tots els centres educatius que s’hi presentessin voluntàriament, una vintena de tot Catalunya –tant de primària com d’ESO i tant de públics com de concertats.
Autor: Maria de Montserrat Oliveras i Ballús
