Folklore i cultura popular 2019

Un nou sostre casteller: el tres de nou sense folre

Els castells, fins i tot en un any més aviat discret, van tornar a ser la joia de la corona del folklore català gràcies a un darrer tram de la temporada espectacular de les dues colles de Valls i dels Castellers de Vilafranca. Per Santa Úrsula, a la capital de l’Alt Camp, un altre sostre casteller, el tres de nou sense folre, va ser assolit consecutivament per la Vella i la Joves de Valls, tot i que cap de les dues colles el van poder descarregar. La Vella no es va conformar a mostrar a la plaça del Blat aquest castell inèdit, sinó que va voler confirmar el seu lideratge en el panorama casteller aconseguint la millor diada de tots els temps. Per fer-ho possible, els de la camisa rosada van acompanyar el tres de nou net amb tres construccions més de gamma extra: el quatre de nou sense folre, la torre de vuit sense folre i el pilar de vuit amb folre i manilles. La Joves, a banda d’igualar el tres de nou que la colla rival havia aixecat uns quants minuts abans, va completar la seva millor diada, descarregant la torre de vuit sense folre, el quatre de nou amb folre i el pilar de set amb folre. Esperonats per aquestes gestes, els Castellers de Vilafranca van demostrar per Tots Sants que continuen estant frec a frec amb la Vella de Valls i van completar una actuació memorable. A la diada de la colla van descarregar el quatre de nou sense folre i tres castells amb folre i manilles: el tres de deu, la torre de nou i el pilar de vuit. Els vilafranquins havien viatjat uns dies abans a Califòrnia, on van mostrar la seva habilitat castellera a San Francisco i a les universitats de Berkeley i Stanford, a més d’actuar en un partit de bàsquet dels Warriors, un dels equips punters de l’NBA, on van desplegar una estelada al costat de la bandera dels Estats Units, un gest que va aixecar molta polseguera a l’Estat espanyol. Amb anterioritat, per Sant Fèlix, els Castellers de Vilafranca i la Vella de Valls van protagonitzar un duel molt aferrissat que es va decantar lleugerament a favor dels vilafranquins. En aquesta diada de la festa major de Vilafranca, en la qual la Jove de Tarragona va participar, les dues colles de Valls van descarregar la torre de vuit sense folre, mentre que els vilafranquins van descarregar, entre d’altres, el tres de nou amb folre i agulla. Els Minyons de Terrassa, que no van ser convidats per Sant Fèlix, van fer una temporada irregular que van salvar carregant el tres de deu a la seva diada. Entre les colles destacades de l’any, s’hi ha d’incloure els Capgrossos de Mataró, amb una brillant actuació per Tots Sants a Vilafranca. També els Castellers de Barcelona, que van celebrar el seu cinquantenari actuant al costat de les dues colles vallenques i que també van fer una exposició que repassava la seva història i una jornada sobre la presència de la dona en el món casteller. Cal afegir que es va estrenar la col·lecció “Divèrsia.cat” amb el llibre Breu història dels castells i la muixeranga als Països Catalans, de Jordi Bertran.

Cervera viu el seu gran any

Hi ha vida més enllà dels castells, i es va poder comprovar a Cervera, on, coincidint amb la seva capitalitat de la Cultura Catalana, es van organitzar nombroses activitats en l’àmbit del folklore, com ara la Trobada Nacional de Diables, que va coincidir amb el 25è aniversari de la colla local Els Carranquers, i també la 42a edició de l’Aquelarre. A més, el 2019 va ser l’any que la Festa Major del Santíssim Misteri de Cervera, que data del 1540 i se celebra el 6 de febrer, va ser declarada festa patrimonial d’interès nacional, una distinció que també va rebre la Festa dels Tonis de Manlleu. Cervera també va acollir el Bestiarum 2019, que va premiar Jan Grau, reconegut expert en cultura popular. Un altre esdeveniment important va ser el IV Simposi Internacional de Focs Festius que, en aquesta ocasió, es va celebrar a Andorra, després d’haver visitat Gandia en l’edició anterior. Com a prova de l’arrelament de les festes del foc als Països Catalans, la propera se celebrarà a Mallorca. També es va consolidar la Viquimarató de Dites i Refranys, amb una segona edició força concorreguda. Així mateix es van mantenir vius els Tallers i Jornades de Memòria Oral promogudes per l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, que es van organitzar per desè any consecutiu. Una de les novetats va ser la inèdita Jornada d’Arxius i Associacionisme que es va celebrar a Sant Feliu de Llobregat amb l’objectiu de millorar el tractament, la conservació i la difusió dels fons patrimonials. Cal destacar també que les campanes segueixen sonant, i Os de Balaguer, seu de la Trobada de Campaners, va acollir un segon simposi dedicat als tocs manuals de campana. Per la seva banda, Taradell va acollir una jornada sobre les Festes del Segar i el Batre de Catalunya. Un altre esdeveniment rellevant, les Jornades Europees de Patrimoni, va aplegar durant tres dies prop de 500 activitats repartides per tot el territori. Pel que fa a l’Aplec Internacional de la Sardana, després de la reeixida escapada a Washington, Adifolk va continuar amb el periple europeu, en aquesta ocasió a Copenhaguen, en el marc del Festival 48 Timer, i va repetir la Diada de Perpinyà, aquesta vegada coincidint amb la seva capitalitat de la sardana. També va revalidar títol la colla sardanista Mare Nostrum, que va guanyar la Copa Catalunya de Sardana Esportiva. Pel que fa a la Sardana de l’Any, cal dir que es va fer una audició al Liceu per commemorar el 30è aniversari, mentre que la segona edició de la Gala d’Adifolk es va traslladar a Gironella.

El Museu Etnològic fa setanta anys

El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona va celebrar el 70è aniversari amb una conferència de l’antropòleg Lluís Calvo, delegat del CSIC a Catalunya. Els seus orígens es remunten al 1942, quan es va crear el Museu d’Indústries i Arts Populars, embrió del futur Etnològic inaugurat al cap de set anys. Pel que fa a la Revista d’Etnologia, se’n va editar el número 43, en versió catalana i anglesa, amb el títol A l’hora foscant i va estar dedicada a fer una mirada sobre el tractament que donem a la mort. I en la col·lecció “Temes d’Etnologia de Catalunya”, va sortir publicada De bona casa, bona brasa. La casa i l’espai domèstic al Berguedà. Seguint en l’apartat d’edicions, cal esmentar també l’Antologia de la música coral a Catalunya, que inclou cançons populars harmonitzades, música religiosa i obres d’autor. També es va editar un llibre i un disc sobre cançons de la tradició oral del Priorat i el catàleg de l’exposició “Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya”. Cal fer esment també d’un altre catàleg, el de l’exposició “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge”. Pel que fa a novetats editorials, podem destacar: Pa de flequer. La cultura d’un aliment bàsic, de Jacint Torrents i Joaquim Sañé; Història del gust, de Rafael Dalmau; Els músics gitanos de la rumba, a càrrec d’Editions de la Flandonnière, escrit en català, francès i occità, i La música folk als Països Catalans, del franquisme al Tradicionàrius, de Ferran Riera. En aquest mateix àmbit de la música, es va fer l’exposició “Si mireu el vent d’on ve”, dedicada als 50 anys de Grup de Folk. Un altre aniversari rellevant va ser el del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), que va commemorar els seus 25 anys, amb un homenatge inclòs al mític Pete Seeger. Mediterrània va celebrar a Manresa la 22a edició amb nou director artístic, Jordi Fosas, provinent del Festival Esdansa. Per la seva part, la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió, de llarga tradició a Barcelona, va donar protagonisme a la cultura popular amb l’exposició “Les publicacions del folklore a Catalunya”. I en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu, Xavier Orriols va dissertar sobre la cultura popular als Països Catalans. En el capítol de la formació, cal esmentar la tercera edició del programa Danses Vives d’Arrel Tradicional a l’Escola, amb l’aval dels Departaments de Cultura i Educació de la Generalitat.

Els ateneus populars resisteixen

El Premi Nacional de Cultura, en l’apartat de cultura popular, el va guanyar la Federació d’Ateneus de Catalunya, una associació que continua aplegant més d’un centenar d’ateneus repartits per tot el territori català, cadascun dels quals fa un esforç altruista absolutament titànic per donar serveis als socis i ajudar a dinamitzar les poblacions on s’ubiquen. Pel que fa a les Creus de Sant Jordi del 2019, van ser atorgades a Núria Quadrada, Lluís Albert i Biel Majoral, i també a l’Ateneu de Tàrrega, el Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, la Coral Capella de Santa Maria de Ripoll, el Museu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí i la Federació Catalana d’Entitats Corals.

Entre les trobades folklòriques més significatives, cal esmentar que Castellbisbal va ser la Ciutat Gegantera, que els trabucaires es van trobar a Vila-seca i que Rubí va organitzar la trobada dels Tres Tombs, mentre que Llorenç del Penedès va acollir la gran trobada del teatre amateur i Riudoms, la segona edició del Concurs Nacional d’Enceses. Cal destacar que Tous va acollir el 10è Festival de Llegendes de Catalunya, i que el Masroig (Priorat) va estrenar Territori Amades, una nova iniciativa que cada any visitarà una població del país. El premi Valeri Serra va ser per a Vicent Vidal, autor d’Una història de la literatura popular valenciana (1873-2018).

Com a curiositat, cal esmentar que la Fundació Aspasim va promoure una campanya popular per a construir el primer gegant amb discapacitat intel·lectual. Encara en l’àmbit dels gegants, Sant Joan de Vilatorrada va acabar celebrant el cap de setmana del 10 de novembre, amb una gran concurrència, la 37a Trobada de Gegants que la Junta Electoral havia prohibit, però que va acabar autoritzant després d’acceptar les al·legacions de l’Ajuntament. Aquest incident dona peu a dir que, com en anys anteriors, les agrupacions de la cultura popular van tornar a ser presents en les reivindicacions que arreu del país es van fer en favor dels drets i les llibertats, i també com a resposta a la sentència pels fets de l’octubre del 2017.

Entre els aniversaris més destacats del 2019, cal esmentar els 10 anys de la Casa dels Entremesos, a Barcelona, el 20è aniversari de la revista Caramella, i el 25è de l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili, que duu a terme una tasca important de recerca i difusió de la literatura popular catalana.

I en l’apartat d’obituaris, convé ressenyar que Josep Rafecas, president de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, va morir a les acaballes del 2018, i que també ho va fer Isidre Ros, un referent de l’associacionisme cultural. Justament per a preservar el testimoni de personalitats rellevants, es va posar a l’abast de tothom, pel canal de Youtube del Departament de Cultura de la Generalitat, un seguit d’entrevistes enregistrades amb el títol Venim de lluny. Veus de la cultura popular, un projecte de la Direcció General de Cultura Popular, que es va inaugurar amb els testimonis de Bienve Moya, Pere Baltà, Artur Blasco, Núria Quadrada, Joan Soler i Jaume Arnella.   

Autor: Josep Forns