Dret 2019
La guerra jurídica (lawfare)
El concepte guerra jurídica va estar de moda el 2019. Fa al·lusió a l’ús abusiu de l’ordenament jurídic per a castigar l’adversari polític intern o extern. Tot i que el terme ja apareix en alguns escrits de les darreres dècades del segle XX, el concepte es va popularitzar a partir d’un assaig de Charles J. Dunlap del 2001 en el qual es definia la lawfare, guerra jurídica, com ‘l’ús del dret com a arma de guerra’. El sentit originari del terme segons el va presentar Dunlap es referia a l’ús del dret internacional públic i, en concret, del dret internacional humanitari, com a instrument per a contrarestar un poder militar superior en el marc d’un conflicte bèl·lic. La preocupació principal de l’autor consistia en el fet que l’enemic pogués manipular el dret humanitari per transformar-lo en una arma que el beneficiés. Específicament, el text de Dunlap criticava les interpretacions del dret internacional públic propiciades pels mateixos juristes de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord en la intervenció d’aquesta organització en el conflicte de Kosovo contra Sèrbia.
En la primera fase de l’ús del terme lawfare aquest va quedar circumscrit a l’abús del dret internacional públic en contextos obertament bèl·lics, una associació que es va mantenir durant la primera dècada del segle XXI en relació amb la invocació del dret internacional com a arma per a aconseguir objectius militars en els diversos conflictes d’alta intensitat que es van succeir aquells anys (invasió de l’Afganistan i invasió de l’Iraq per part d’una aliança liderada pels Estats Units o escalada de tensió entre Israel i Hamàs a la franja de Gaza).
Posteriorment, la idea de lawfare es va començar a aplicar en relació amb l’ús abusiu del dret contra l’adversari polític intern. Un context paradigmàtic d’al·lusió a la lawfare es produeix en suposats estats democràtics en els quals es recorre al dret i als tribunals amb la finalitat d’alterar les majories decidides a través de l’exercici del dret de sufragi. En aquest àmbit intern ocupa un paper predominant en la lawfare l’ús del dret penal per a desactivar políticament l’adversari a través de la privació de llibertat o de la inhabilitació per a exercir càrrec públic. D’aquesta manera, el concepte de lawfare s’aproxima al de dret penal de l’enemic, desenvolupat pel jurista alemany Günther Jakobs, el qual va identificar que a certs tipus de persones que el sistema entenia que constituïen un perill estructural per a la societat, no s’aplicaven les garanties del procés penal que es preveien per a la resta de ciutadans.
A Catalunya, el terme guerra jurídica es va estendre en relació amb la crítica a la repressió exercida per les autoritats centrals espanyoles, i en particular pel poder judicial espanyol, contra els polítics catalans que van participar en l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017, així com amb referència als intents per part de diversos òrgans judicials i administratius espanyols d’alterar el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017. A més de la crítica a l’ús abusiu del dret penal contra els quadres polítics que van protagonitzar el procés català cap a la independència l’any 2017, des del moviment independentista també es va acusar l’aparell de l’estat espanyol d’exercir la lawfare contra el conjunt de la ciutadania catalana que dona suport a la causa de la creació d’una República Catalana amb l’obertura de processos penals fonamentats en interpretacions desproporcionades dels tipus contra persones que opinen a les xarxes socials, contra manifestants o bé contra nous polítics que es van incorporar a la defensa del projecte independentista amb posterioritat a l’octubre del 2017, com va succeir amb el procés penal contra el president Joaquim Torra per no despenjar una pancarta a favor dels presos i dels exiliats al Palau de la Generalitat.
Amb l’al·lusió del terme lawfare per a criticar les actuacions de l’aparell de l’Estat espanyol contra l’independentisme català es va voler emfasitzar la naturalesa del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i denunciar que instàncies com la fiscalia espanyola o com determinats òrgans judicials tractessin el procés català a partir d’una lògica bèl·lica i de la consideració de l’independentisme català com a “enemic”, en comptes de fer-ho pensant en un debat democràtic.
Autor: Hèctor López Bofill
Activitat legislativa
L'any 2019, en què hi va haver eleccions al Parlament Europeu, la dimissió de la primera ministra britànica Theresa May i la posterior elecció de Boris Johnson com a primer ministre van obligar les institucions de la UE a prorrogar el termini previst per al Brexit de la Gran Bretanya i a modificar-ne diversos reglaments.
Entre les lleis, normatives i directives aprovades pel Parlament Europeu al llarg del 2019, hi van destacar les relatives a la creació de l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball; la dotació a les autoritats de competència dels estats membres dels mitjans per a aplicar més eficaçment les normes sobre competència i garantir el funcionament correcte del mercat interior; la iniciativa ciutadana europea; les mesures restrictives contra els ciberatacs que amenacin la UE o els seus estats membres; els drets d’autor i els drets afins en el mercat únic digital; el comerç de determinats productes que es pugui utilitzar per a aplicar la pena de mort o infligir tortura; la creació d’una xarxa europea de funcionaris d’enllaç d’immigració; les normes comunes per al mercat interior del gas natural, i el mercat interior de l’electricitat.
A l'Estat espanyol, la situació política generada arran de les eleccions generals del 28 d’abril, que va obligar a la celebració d'uns nous comicis el 10 de novembre, va comportar l'existència d'un Govern en funcions i la inactivitat parlamentària durant una bona part de l’any, que va provocar que l’activitat normativa de l’Estat es produís mitjançant decrets llei.
Entre d'altres, el Consell de Ministres va aprovar els decrets llei sobre l’adequació de les competències de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència a les exigències derivades del dret comunitari; l’àmbit de la ciència, la tecnologia, la innovació i la universitat; el règim especial de les Illes Balears; la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones en la feina i l’ocupació; l’habitatge i el lloguer; la protecció social i la lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball; la pròrroga per a l’any 2019 del destí del superàvit de les comunitats autònomes i de les entitats locals per a inversions financerament sostenibles; les empreses de treball temporal, per a la seva adaptació a l’activitat d’estiba portuària, i l’adaptació necessària de paràmetres retributius que afecten el sistema elèctric i pel qual es dona resposta al procés de cessament d’activitat de centrals tèrmiques de generació. Així mateix, el 15 de febrer, el Consell de Ministres va decidir l’execució de l’exhumació del general Franco del Valle de los Caídos, que es va produir finalment el 24 d'octubre.
En el breu període d'activitat de les Corts Generals, es van aprovar lleis orgàniques que modifiquen el Codi penal per transposar directives de la UE en els àmbits financer i de terrorisme; la normativa sobre la imprudència en la conducció de vehicles de motor o ciclomotor i la sanció de l’abandonament del lloc de l’accident, i l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana en matèria de les decisions sobre la inversió de l’Estat en aquesta comunitat. Així mateix, van aprovar les lleis relatives als secrets empresarials, a la modificació del dret a la propietat intel·lectual, a la millora de la situació d’orfandat de les filles i els fills víctimes de violència de gènere i altres formes de violència contra la dona, a la millora de les condicions per a l’exercici de la docència i l’ensenyament en l’àmbit de l’educació universitària i a la regulació dels contractes de crèdit immobiliari.
A l'octubre, la sentència del judici per l'1 d'octubre va ser un dels temes destacats de l'any.
El Govern de la Generalitat de Catalunya també va aprovar un bon nombre de decrets llei sobre: les necessitats financeres del sector públic, en matèria de funció pública i tributària en pròrroga pressupostària; el condicionament i la comercialització de caça silvestre destinada al consum; l’increment retributiu per a l’any 2019 i la recuperació parcial de l’import de la paga extraordinària de l’any 2013 per al personal del sector públic de la Generalitat; la modificació del Codi de Consum, per tal d’incorporar mesures contra els trastorns de la conducta alimentària; les mesures urgents en matèria de transport de viatgers mitjançant vehicles amb conductor; les mesures urgents per a millorar l’accés a l’habitatge; el restabliment del complement de productivitat variable del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut; l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques; les mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge i de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya en l'àmbit de la penyora; el procediment d’integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat; l’exercici de les professions de l’esport; les mesures urgents en matèria tributària i de lluita contra el frau fiscal; les regles necessàries per a l’autoliquidació de l’impost sobre begudes ensucrades envasades; la creació de 750 places del cos de Mossos d’Esquadra i de 250 del cos de Bombers; la racionalització i la simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat, i les mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.
Mentrestant, el Parlament es va limitar a aprovar les lleis referides a la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès; la modificació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts; els espais agraris; la modificació de prestacions socials de caràcter econòmic, la modificació del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, per a garantir la igualtat de drets i la no-discriminació de les persones amb discapacitat sensorial, i la modificació de les lleis del Consell de l’Audiovisual i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional va acordar diverses resolucions relatives a incidents d’execució de sentència, dictades amb ocasió de l’aprovació pel Parlament de diverses resolucions referides al procés sobiranista. Així mateix, va declarar la nul·litat de l’acord de creació d’una comissió parlamentària d’investigació sobre la monarquia, i va avalar la constitucionalitat de l’aplicació de la mesura de coerció estatal de l'article 155 de la Constitució. D’altra banda, va declarar la constitucionalitat de la llei catalana d’educació amb relació a la regulació del règim lingüístic en els centres educatius de l’Aran, així com les competències executives en matèria laboral de la Generalitat.
A les Illes Balears, el Parlament va ser renovat després de les eleccions autonòmiques del mes de maig. Entre la seva activitat legislativa, cal destacar que va aprovar les lleis referides a la regulació del Govern; el món agrari; les microcooperatives; la sostenibilitat mediambiental i econòmica de l'illa de Formentera; els residus i sòls contaminants; l’atenció i els drets de la infància i l’adolescència; el canvi climàtic i la transició energètica; el voluntariat; les consultes populars i els processos participatius, i les mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries.
El Govern va aprovar el decret llei sobre ajudes puntuals per a pal·liar els impactes econòmics produïts pel concurs de creditors de l’agència de viatges majorista Thomas Cook.
El Tribunal Constitucional va declarar la constitucionalitat de la legislació balear sobre nomenament de funcionaris interins per al desenvolupament de funcions de policia local.
Al País Valencià, les Corts de la Comunitat Valenciana, que van ser renovades després de les eleccions autonòmiques del maig, van aprovar les lleis relatives a la modificació de la Llei 5/2014, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge; la reforma de la Llei 3/2013, dels contractes i altres relacions jurídiques agràries per a l’exigència de la forma escrita i per a la creació del registre d’operadors, contractes i relacions jurídiques agràries; els serveis socials inclusius; les estructures agràries i la modificació de l’Estatut de les persones consumidores i usuàries.
El Govern va aprovar mitjançant decrets llei la modificació de la Llei 17/2017, de coordinació de les policies locals; l’adopció de mesures per a afavorir l’accés universal als serveis públics i la prestació del servei de transport públic discrecional de persones viatgeres mitjançant arrendament de vehicles de motor.
El Tribunal Constitucional va declarar la constitucionalitat de la Llei sobre mancomunitats de la Comunitat Valenciana.
A Andorra, les lleis aprovades abans de les eleccions al Consell General d'Andorra que es van celebrar el 7 d'abril van ser, entre d’altres, les referides a les mesures urgents sobre l’arrendament d’habitatges i l’ocupació; la conservació del medi natural; la biodiversitat i el paisatge; el cos d’educació; l’acció exterior i de la carrera diplomàtica; les tècniques de reproducció humana assistida; la igualtat de tracte i la no-discriminació; els drets dels infants i els adolescents; la responsabilitat penal de les persones menors d’edat; la regulació de l’establiment de preus mínims de venda dels productes de tabac i la relativa a la funció pública. A més, van ser modificades, entre d’altres, les referides a l’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals; la seguretat social i els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer. A l’inici de la vuitena legislatura (2019-2023) van ser aprovades les lleis de modificació del Codi de procediment civil i, un cop més, de la seguretat social.
El Tribunal Constitucional va resoldre dos recursos directes d’inconstitucionalitat: el primer contra la Llei de la funció pública, en el qual va declarar la inconstitucionalitat de dos preceptes relatius a la composició del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió de la Funció Pública relatiu a la limitació raonable de la jornada laboral; i en el segon va jutjar la Llei de regulació de preus mínims de venda dels productes del tabac i va declarar-ne la constitucionalitat en la seva integritat.
