La majoria dels bacteris i els fongs es poden cultivar artificialment quan es col·loquen en medis que contenen els elements nutritius idonis i hom els manté en les condicions físiques òptimes per al creixement i la reproducció, és a dir, quan són conservats en un medi de cultiu adequat.

La diagnosi etiològica a través del cultiu dels microorganismes s’obté i es confirma amb dos tipus de procediments. Un d’ells és l’observació directa de la forma que adopten les colònies de microorganismes que es desenvolupen en el medi de cultiu al cap d’unes hores o uns dies de començat el procés. Aquestes formes, doncs, són prou característiques com per a deduir, en la majoria dels casos, quina és l’espècie de germen de què es tracta. L’altre procediment per a obtenir la diagnosi etiològica a partir del cultiu és la identificació dels microorganismes una vegada cultivats, de la mateixa manera que es realitza en l’examen directe, ja sigui aprofitant determinades propietats químiques o immunològiques. En aquests casos, la detecció dels gèrmens és més senzilla pel nombre abundant en què es troben després del cultiu.