Definició

L’apendicitis constitueix un trastorn molt freqüent, especialment entre 15 anys i 25, que es caracteritza per la inflamació de l’apèndix cecal o vermicular, és a dir, la prolongació allargada i de forma tubular que descriu la paret del cec o primera porció de l’intestí gros. La inflamació de l’apèndix cecal se sol produir quan per alguna raó aquest òrgan —que és estret, allargat i no té sortida— s’obstrueix i crea les condicions adequades perquè diversos tipus de bacteris que normalment habiten a l’intestí gros, inclòs l’apèndix cecal, es reprodueixin i en lesionin els teixits. Aquest trastorn es presenta sobtadament i es manifesta en general amb un dolor intens abdominal, vòmits, febre i impossibilitat de mobilitzar els membres inferiors a causa del dolor. Al cap d’unes 24 o 48 hores d’haver-se establert la inflamació, és habitual que es desenvolupin petits abscessos o cavitats anormals que s’omplen de pus a la paret de l’apèndix cecal, després de la qual cosa és probable que aquesta paret es perfori i origini una peritonitis o inflamació generalitzada de la cavitat abdominal.