Definició

És anomenat hepatitis crònica un trastorn inflamatori prolongat del fetge. Aquesta afecció, que dura més de sis mesos i de vegades es manté tota la vida, es caracteritza per la instauració d’una inflamació difusa de l’òrgan i l’existència de zones en què els hepatòcits o cèl·lules hepàtiques són necrosats o morts. L’hepatitis crònica sol ésser causada per diversos tipus de virus que, després d’ocasionar una hepatitis vírica aguda, es mantenen en l’organisme i provoquen que les lesions hepàtiques esdevinguin cròniques. Això no obstant, també pot ésser deguda a d’altres factors com ara una intoxicació continuada amb alguns fàrmacs, alcoholisme o alteracions de tipus autoimmune en què l’organisme elabora anticossos que reaccionen anormalment contra el teixit hepàtic.