És anomenat xerostomia o sequedat bucal un trastorn que es caracteritza per una sequedat persistent de les mucoses que cobreixen els diversos sectors de la cavitat bucal, és a dir, la superfície interna de les galtes, les genives, la llengua, el paladar i la base de la boca; en general, s’acompanya igualment de sequedat de la mucosa faríngia.

Aquest trastorn és originat per un defecte en l’elaboració de la saliva per part de les diverses glàndules salivals: submaxil·lars, sublinguals i paròtides. La funció d’aquestes glàndules és regulada pel sistema nerviós autònom: és estimulada pel sistema parasimpàtic i inhibida pel sistema simpàtic; així, doncs, qualsevol circumstància que alteri la funció del sistema nerviós autònom pot causar una modificació en la secreció salival.