Definició

És anomenat insuficiència hepàtica el defecte greu de les diverses funcions del fetge, provocat per una alteració extensa dels teixits hepàtics de causes molt variades. Aquest trastorn, que es pot manifestar de manera progressiva o bé sobtadament, pot ésser provocat per l’acció tòxica de diverses substàncies, per determinades alteracions orgàniques o per malalties hepàtiques que, directament o indirectament, lesionen les cèl·lules del fetge; així pot passar, per exemple, en casos d’hepatitis vírica, alcoholisme, intoxicacions, efectes nocius de determinats fàrmacs o manca d’irrigació hepàtica adequada.

La insuficiència hepàtica generalment no causa manifestacions en les fases inicials o quan és molt lleu. En canvi, en les fases més avançades o quan és greu origina una sèrie d’alteracions que gairebé afecten tot l’organisme i provoquen, per exemple, lesions cutànies, trastorns sanguinis o afeccions neurològiques que requereixen una cura i un tractament específics, i que en els casos més greus poden comportar la mort de la persona que n’és afectada.