És anomenat ili paralític un trastorn agut, caracteritzat per la detenció del trànsit del contingut de l’intestí prim ocasionada per la desaparició de les contraccions que experimenta, en condicions normals, la paret d’aquest òrgan.

Les causes més freqüents d’ili paralític són diverses circumstàncies en què l’organisme es troba en un estat crític, com ara alguns casos de cirurgia abdominal; els processos infecciosos o inflamatoris greus, com passa en alguns casos de pneumònia o de presència de gèrmens en la sang; els traumatismes greus, com ara fractures dels ossos de la pelvis o de la columna vertebral, o l’obstrucció de les artèries que irriguen les parets de l’intestí prim.

Pel que sembla, l’aparició d’un ili paralític és deguda al fet que, en aquestes situacions crítiques, els teixits secreten cap a la circulació sanguínia una sèrie de substàncies que bloquen l’activitat del teixit nerviós que es troba a l’interior de la paret intestinal, la funció del qual és originar i regular les contraccions rítmiques d’aquest òrgan. Tanmateix, però, hom no ha pogut identificar encara quines són les substàncies que s’hi troben involucrades.