És anomenat colitis isquèmica un trastorn caracteritzat per una isquèmia aguda de l’intestí gros, és a dir, una disminució sobtada de la irrigació sanguínia d’aquest òrgan, que provoca la necrosi o mort d’un sector més o menys extens del teixit intestinal per manca d’una aportació d’oxigen adequada.

La causa més freqüent d’isquèmia aguda de l’intestí gros, i per tant de colitis isquèmica, és la trombosi d’una artèria intestinal, l’obstrucció d’una artèria intestinal deguda a la formació d’un coàgul de sang a l’interior. Aquests fets solen afectar persones d’edat que ja pateixen d’aterosclerosi, és a dir que les artèries d’aquestes persones presenten plaques formades especialment per dipòsits de lípids i no permeten un flux sanguini adequat.

D’altres causes freqüents d’isquèmia aguda de l’intestí gros són totes aquelles circumstàncies en què disminueix dràsticament el volum de sang circulant i, per tant, la irrigació sanguínia de l’intestí gros. Entre aquestes circumstàncies, les més habituals són les intervencions quirúrgiques de l’aorta, la principal artèria de l’organisme, i l’estat de xoc o col·lapse vascular.