És anomenada toxicitat la capacitat que tenen nombroses espècies d’agents infecciosos, sobretot nombroses espècies de bacteris, d’elaborar i secretar diverses substàncies, anomenades toxines, que d’una manera o una altra alteren el metabolisme de l’organisme humà.

Les toxines, a diferència de les agressines i les impedines, són substàncies que se solubilitzen i difonen en els líquids orgànics, com ara el líquid intercel·lular, la sang o les secrecions, i que tenen la propietat de fixar-se en els receptors específics d’unes cèl·lules determinades, la qual cosa n’incrementa o en redueix l’activitat, segons els casos. Així, als gèrmens que elaboren toxines, a diferència dels altres, no els cal envair profundament l’organisme per a exercir els efectes perjudicials que els caracteritzen.

Segons el mecanisme gràcies al qual són alliberades a l’entorn, hi ha esquemàticament dos tipus de toxines: les exotoxines, que són secretades de manera activa per part dels microorganismes, i les endotoxines, que formen part de l’estructura dels microorganismes, i són alliberades a l’entorn de manera passiva, quan aquests es destrueixen.