La cleptomania és un trastorn de la conducta de causa desconeguda que es caracteritza per la tendència a la sostracció o el robatori d’objectes, no pel valor econòmic o la utilitat immediata que tenen, sinó per anul·lar la tensió que hom experimenta abans d’efectuar el robatori i per sentir-se gratificat quan s’ha realitzat. L’acte és compulsiu, no hi ha planificació prèvia ni es compta amb la col·laboració d’altres persones.

La persona cleptòmana és conscient del trastorn que l’afecta i sovint se sent deprimida, ansiosa o temerosa de la possibilitat d’ésser detinguda o de perdre el prestigi social de què gaudeix en el seu medi social. Els conflictes legals i la desadaptació social que se’n segueix en constitueixen les complicacions més greus. El tractament se centra en la psicoteràpia.