La hipocondria és un trastorn psíquic caracteritzat per una preocupació excessiva pels processos corporals i la convicció irracional que es pateix d’una malaltia o d’una disfunció d’un òrgan o sistema orgànic. Aquesta convicció, però, és infundada perquè els símptomes que es manifesten no tenen com a base cap substrat anatòmic apreciable.

Especialment, els temes hipocondríacs són el càncer, les cardiopaties, les malalties de transmissió sexual i les pertorbacions digestives.

La hipocondria sol ésser relacionada amb d’altres trastorns psiquiàtrics, especialment l’ansietat, i, en una mesura inferior, la depressió. La por de la malaltia o la convicció d’un trastorn orgànic de vegades adopta les característiques d’un deliri en què els símptomes somàtics i les malalties involucrades no tenen cap relació objectiva. En altres casos, la hipocondria es manifesta amb una preocupació excessiva per l’estètica o la neteja corporal, o per una adscripció rigorosa a modes dietètiques.