Definició

La paranoia és un deliri interpretatiu, de caràcter transitori o progressiu, estructurat en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intel·lectuals.

La paraula paranoia procedeix del grec antic, llengua en què en sentit figurat significa ‘esperit no centrat’ o ‘pensament paral·lel’. Actualment, però, hom empra tant el substantiu paranoia com els adjectius paranoic o paranoide tot fent referència a diversos trastorns que es caracteritzen per una marcada tendència a interpretar erròniament uns determinats fets o circumstàncies que vinculen la persona al seu entorn. Aquests errors d’interpretació o idees delirants presenten sovint les característiques d’un deliri, és a dir, s’aparten persistentment i d’una manera incorregible de la realitat, i alhora nodreixen una sobreestimació de la pròpia persona amb relació a les seves capacitats, els seus drets o la seva importància, i el fan deduir equivocadament que el volen perjudicar, que pateix de malalties inexistents, o bé el fan sentir-se gelós d’una manera injustificada.