Definició

L’endarreriment mental constitueix un trastorn caracteritzat per un rendiment intel·lectual general inferior al que hom considera normal que es presenta ja des del naixement o bé s’origina en un període inicial del desenvolupament de la persona. Habitualment és associat a un dèficit en la conducta adaptativa, és a dir, en la capacitat d’independència personal i responsabilitat social esperades segons l’edat i el grup cultural a què hom pertany.

Actualment es considera que la denominació d’endarreriment mental és sinònima d’oligofrènia, deficiència mental, feblesa mental i subnormalitat mental.