Definició

Es considera un trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent en els hàbits alimentaris en el sentit que hom ingereix una quantitat excessiva d’aliments o, al contrari, molt poca, amb relació a les necessitats personals, o bé es consumeixen productes que no són considerats aliments.

L’alimentació és indispensable per a cobrir les necessitats energètiques i el manteniment de l’entramat estructural de l’organisme. Des d’un punt de vista neurofisiològic, la conducta alimentària és regulada per l’hipotàlem, on hi ha un centre de la fam i un altre de la sacietat. Normalment s’estableix un cicle en què en primer lloc predomina l’activitat del centre de la fam que desencadena aquesta sensació; la ingestió d’aliments activa el centre de la sacietat, i desapareix la sensació de fam, fins que després d’un període durant el qual es genera la necessitat d’aliments es torna a activar el centre corresponent.