L’enuresi consisteix en la micció involuntària durant el repòs nocturn que s’esdevé reiteradament en una edat superior a quatre anys o cinc. En l’I % dels casos, aproximadament, l’enuresi té causes orgàniques com ara fimosi, constricció uretral o alteracions neurològiques. En la resta dels casos, pot constituir una manifestació d’alteracions psicopatològiques com són l’ansietat o la personalitat inadaptada, anar acompanyada d’altres pertorbacions com pors nocturnes o somnambulisme, presentar-se a conseqüència de conflictes psicològics com el naixement d’un germà o problemes escolars i familiars, o simplement tractar-se d’un trastorn en l’hàbit de les miccions.

Aquesta alteració es manté de vegades d’una manera continuada al llarg d’alguns anys, i d’altres es presenta després d’un període més o menys llarg d’absència. En general, desapareix quan l’infant arriba a la pubertat.