Hom anomena tics les contraccions musculars ràpides, repetitives i involuntàries que aparentment no tenen sentit i que en general afecten grups musculars de la cara, el cap i el coll. Els tics més habituals són els de fer l’ullet, corrugar les celles, tòrcer els llavis, moviments laterals de cap i estirament del coll. És característic que els tics s’intensifiquin davant situacions d’estrès, que s’atenuïn quan la persona es distreu i que desapareguin quan hom dorm.

Bé que se’n desconeix la causa, hom considera que hi ha alguna menà d’alteració neurofisiològica que encara no ha estat identificada. En una tercera part dels casos, aproximadament, hi ha antecedents familiars d’altres trastorns psiquiàtrics.

Els tics es presenten habitualment envers set anys d’edat i en la majoria dels casos desapareixen espontàniament o s’atenuen al cap d’uns mesos o anys. De totes maneres, però, també es poden manifestar durant l’adolescència o l’edat adulta, o bé persistir indefinidament. De vegades s’acompanyen d’altres alteracions com la personalitat obsessiva o antisocial, ansietat o depressió.