Alemanya 2018

El país va viure un any convuls, tant des del punt de vista polític, com des del social i econòmic. La novetat més rellevant va ser que la cancellera, Angela Merkel, va anunciar la seva retirada política, tant al capdavant del Govern com del partit. Una retirada que es va fer efectiva, com a líder de la CDU (Unió Democratacristiana), en el congrés celebrat el mes de desembre, on va ser reemplaçada per Annegret Kramp-Karrenbauer. Continuarà al capdavant del Govern com a molt tard fins el 2021, quan se celebraran les noves eleccions federals. La decisió de deixar la política va ser conseqüència no només dels anys que fa que està en la primera línia política –va assumir el lideratge del partit el 2000 i la cancelleria el 2005–, sinó també per les tensions dels darrers mesos i els mals resultats en eleccions regionals al llarg d’aquest any, concretament a Baviera i Hesse.

El mes de març, Merkel va formar un nou govern de gran coalició, amb la CDU, la CSU (socialcristians de Baviera) i l’SPD (socialdemòcrates). Un govern que va patir una crisi entre els mesos de juny i juliol arran del tema de la immigració, però que finalment es va reconduir.

La problemàtica de la immigració, precisament, va ser la que més tensions va generar al país, pels episodis de violència que es van produir, arran d’atacs i agressions protagonitzats per estrangers en diverses ciutats, i que van culminar en protestes a la ciutat de Chemnitz, a l’agost, dutes a termes per grups d’extrema dreta. Hi van tenir un protagonisme destacat partits com Alternativa per Alemanya (AfD) i Pegida, entre d’altres.

La policia federal alemanya va detenir i empresonar a Neumünster, el president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, complint una ordre de recerca europea, el 25 de març, i pocs dies després, el 5 d'abril, la justícia alemanya va descartar la seva extradició i en va decretar la llibertat sota fiança, fet que va tensar les relacions entre l'Estat espanyol i l'alemany. Posteriorment, arran de la retirada de l'ordre de recerca internacional per part de la justícia espanyola,  el 28 de juliol Carles Puigdemont va instal·lar-se de nou a la seva residència a l’exili a Waterloo, Brussel·les.