Armènia 2018

La pacífica i indiscutida elecció del nou president, Armen Sarkissian, pel Parlament, el 2 de març, permetia suposar que el corrupte sistema polític armeni mantenia el seu bon funcionament. El president sortint, Serj Sarkassian, en no poder exercir un tercer mandat constitucional, passava a ser el nou primer ministre. Tanmateix, aquest sistema va mostrar aviat serioses febleses, i, durant el mes d'abril, a tot el país es van produir grans mobilitzacions en protesta per la perpetuació de Sargsyan al poder. Aquesta revolució pacífica, coneguda localment com a merjir Serjin (‘Rebutgeu Serj’), va dur a la renúncia de Sargsyan el 23 d’abril, menys d’una setmana després de la seva presa de possessió. Enmig de grans mobilitzacions i d’una certa confusió política, el Parlament va designar Nikol Paixinian, polític opositor i líder de la revolta, com a nou primer ministre.

Els canvis polítics van quedar completats amb les eleccions legislatives del 9 de desembre, en què la formació de Paixinian, El Meu Pas, va obtenir el 70% dels vots i 88 dels 132 escons del Parlament. Malgrat l’amplitud i la popularitat dels canvis, no es preveu que el nou Govern alteri profundament l’aliança estable amb Rússia, que garanteix la seguretat d’Armènia.