Brasil 2018

La principal potència sud-americana va viure un any convuls que va culminar amb un capgirament del seu lideratge polític. Així, en les eleccions presidencials del mes d’octubre, el militar i polític d’extrema dreta Jair Bolsonaro es va imposar, en la segona volta, amb el 55,13% dels vots, i va derrotar el candidat del Partit dels Treballadors, Fernando Haddad.

Bolsonaro –catòlic i militar de carrera, en què va arribar al grau de capità abans de passar a la reserva i començar la carrera política– ja va demostrar durant la campanya electoral, durant la qual va ser víctima d’un apunyalament, que el va deixar en estat greu, el seu tarannà profundament extremista i la predisposició a liquidar tota l’herència dels seus antecessors, particularment, de Luiz Inácio Lula da Silva i de Dilma Rousseff. Així, es va declarar partidari de la dictadura militar del 1964, defensor de la tortura com a pràctica antiterrorista, contrari a l’homosexualitat i als drets LGBT, i també contrari als drets dels amerindis sobre la terra, i va fer declaracions en contra dels negres i dels immigrants. A més va expressar en diverses ocasions opinions despectives envers les dones, particularment, les adversàries polítiques. També va anunciar que traslladaria l’ambaixada del Brasil a Israel a Jerusalem.

Una de les possibles explicacions de la victòria de Bolsonaro rau en el fet que a l’expresident Lula da Silva, condemnat a dotze anys de presó per corrupció, no se li va permetre participar en els comicis, i ni tan sols es va autoritzar que la seva formació, el Partit dels Treballadors, n’exhibís fotos en la propaganda electoral. Les enquestes l’havien assenyalat com el gran favorit, amb el 39% de suport popular, en la primera volta.

En les eleccions legislatives, els partits que donen suport a la nova administració es van imposar en les dues cambres (Senat Federal i Cambra de Diputats).

La presidència del sortint Michel Temer, que es va caracteritzar per una baixíssima popularitat, una de les més baixes de tots els presidents brasilers, va viure durant l’any grans escàndols de corrupció, que van implicar polítics i algunes de les empreses nacionals més grans. També es va veure afectada per la violència creixent a les grans ciutats –l’any 2017 van morir-hi 63.880 persones i s’hi van produir 60.018 violacions– i per la militarització de la lluita contra les màfies a Rio de Janeiro, particularment. Igualment, l’arribada de més de 80.000 refugiats veneçolans als estats del nord del país va deteriorar la situació econòmica de la zona i es van produir desordres públics. Finalment, a les presons, on les màfies dominen el tràfic de drogues, es van continuar produint reiterats episodis de violència, amb assassinats i agressions.

D’altra banda, el Govern de Temer va aprovar un seguit de reformes fiscals i estructurals i va retallar la despesa pública, també va impulsar noves infraestructures, especialment en sectors com el gas natural i el petroli, amb noves prospeccions, i va reduir els obstacles a la inversió estrangera.

Considerada la vuitena potència econòmica mundial, el Brasil té un paper rellevant en fòrums com el G20, i se’l va incloure en el grup de les economies emergents, BRICS. També és membre del G4, format pels estats que pretenen aconseguir un seient permanent en el Consell de Seguretat de l’ONU (conjuntament amb Alemanya, l’Índia i el Japó).