El nou govern de Jacinda Ardern va iniciar l’any llançant el “Pacific Reset”, una estratègia de política exterior per a reimpulsar les relacions amb els estats veïns de la regió en clau d’igualtat, i, sens dubte, amb la mirada fixada en la penetració creixent de la Xina en la seva esfera tradicional d’influència.

Al juny, Ardern va donar a llum la seva filla, Neve Te Aroha, fet que la va convertir en la segona primera ministra que ha estat mare en exercici del càrrec. Al setembre, va assistir amb la seva filla a l’Assemblea General de l’ONU, amb vista a sensibilitzar l’opinió pública sobre la condició de mare treballadora.

Donades les altes expectatives dipositades en el mandat d’Ardern, l’any va acabar amb crítiques creixents a la seva gestió i amb la sortida de dos ministres. L’atenció del Govern també va estar fixada en Londres i en el possible resultat del Brexit per a la Gran Bretanya, amb qui esperava poder signar un acord de lliure comerç de manera imminent.

Illes Cook

Les illes Cook es van abocar a fer equilibris per conciliar les tradicionals relacions amb Nova Zelanda i les promeses de futur que venen de la Xina, en forma d’inversions i préstecs. Al juny, el país va celebrar eleccions que, de manera interina fins a la resolució de diverses demandes interposades, van mantenir al Govern el fins aleshores primer ministre, Henry Puna, que va guanyar gràcies a fer també seva l’agenda reformista de Tina Browne, que, des de l’oposició, es va postular com la primera dona a liderar el país.

Al novembre, el país va signar un memoràndum de col·laboració en el marc del macroprojecte d’inversions xinès “One Belt, One Road”, que, segons Puna, guiarà les relacions bilaterals futures.

El país també va reclamar a les organitzacions internacionals un accés simplificat a les ajudes de lluita contra el canvi climàtic, a les quals la reduïda maquinària administrativa del país es veia incapaç de satisfer.

Niue

Al novembre, el país es va integrar en el macroprojecte xinès “One Belt, One Road”, el qual reflecteix la creixent influència de Pequín sobre l’economia de l’illa i la puixant indústria turística, que, segons l’Organització Mundial del Turisme, és una de les deu més dinàmiques del món.

El primer ministre Toke Talagi va veure la Xina com a força tractora que permet distanciar-se de l’òrbita de Nova Zelanda. En aquesta línia, a l’octubre, el Govern va decidir no fer onejar la bandera neozelandesa ni cantar l’himne durant la celebració del dia nacional de Niue. També és cert que aquest distanciament es va produir per la pressió creixent de Wellington per poder auditar convenientment els comptes del Govern i les empreses públiques niueanes, que no poden justificar part de la despesa associada a transferències de Nova Zelanda, fet que, segons el govern neozelandès, fa perillar assignacions d’ajudes futures.