Bangladesh 2018

Al desembre, el país va celebrar eleccions legislatives, que, de manera aclaparadora (96% dels vots d’una participació del 80%), van atorgar un tercer mandat a l’actual primera ministra, Sheikh Hasina, de la Lliga Awami. Com en ocasions anteriors, la campanya electoral va ser turbulenta, amb detencions massives d’activistes i opositors, com la de Khaleda Zia, al febrer, del Bangladesh Nationalist Party (BNP), condemnada a presó per corrupció. La principal líder opositora, tot i sortir sota fiança al maig, va quedar inhabilitada per a presentar-se a les eleccions del desembre. També hi hagué esclats de violència al carrer, que van causar la mort de 18 persones.

Després de dos mandats consecutius, sembla que el Govern de la Lliga Awami ha estat capaç de generar l’estabilitat suficient com per minar l’oposició i, al mateix temps, permetre que l’economia creixi a bon ritme (6% anual), gràcies, en bona mesura, al sacrifici dels treballadors de la manufactura tèxtil.

A l’agost, desenes de milers d’estudiants es van manifestar als carrers de la capital arran de la mort de dues escolars per exigir millores en la seguretat vial, en un esclat que, alimentat per les xarxes socials, ràpidament va tornar-se contra el Govern i la corrupció de la classe política. Els manifestants van ser dispersats violentament per la policia i posteriorment les autoritats van investigar les xarxes per a detenir manifestants i activistes seguint la controvertida Llei de comunicacions digitals, que empara les detencions sota càrrecs de difamació poc fonamentats.

La deriva autoritària del Govern també es va veure reflectida en l’operació massiva contra el tràfic de drogues, possiblement inspirada en la que promou el president Duterte a les Filipines, que va desencadenar una cacera a mort de presumptes traficants. En només deu dies d’operacions, les forces de seguretat van abatre 52 presumptes traficants.

Si bé el 2015 Bangladesh va ser un país modèlic en l’acollida de refugiats rohingyes, la situació va començar a ser un llast per a la primera ministra, a mesura que s’acostaven les eleccions. Així, dos mesos abans dels comicis, a l’octubre, els governs de Bangladesh i Myanmar van fer públic un acord per a repatriar 720.000 desplaçats a Myanmar. Val a dir que aquest acord es va dur a terme sense el coneixement de les Nacions Unides i va despertar incertesa respecte a la seguretat i les condicions de vida que esperaven als refugiats rohingyes un cop de nou a Rakhine, després de la política de terra cremada que havia portat a terme l’exèrcit.