Cuba 2018

El país va viure uns importants canvis polítics interns i un retorn a les tenses relacions amb els Estats Units, ara sota la presidència de Donald Trump.

Sense cap mena de dubte, la notícia més destacada de l’any va ser el relleu al capdavant de la presidència de la República. El 19 d’abril, Raúl Castro va ser substituït per Miguel Díaz-Canel. Es va tancar, d’aquesta manera, una llarguíssima etapa en què els germans Castro, primer Fidel i després Raúl, havien dirigit els destins del país. Això no obstant, no es tracta d’una retirada total, atès que Raúl Castro continua sent el primer secretari del Partit Comunista de Cuba, una posició que en els règims comunistes clàssics és, fins i tot, més important que la de president del país. En principi, Castro, l’ocuparà fins el 2021.

L’arribada al poder de Díaz-Canel va ser possible per la renúncia de Castro a buscar una reelecció en les eleccions parlamentàries que es van celebrar l’11 de març –amb una participació del 85,65%–, i en virtut de les quals es van triar els 605 membres de l’Assemblea Nacional del Poder Popular, en la seva IX legislatura. Díaz-Canel en va resultar escollit president.

Miguel Díaz-Canel és un polític relativament jove que s’ha mostrat partidari de reconèixer drets als grups LGTBI, de permetre el desenvolupament de la propietat privada dins la societat cubana, però sempre dins d’uns límits, i d’acceptar la inversió estrangera com a factor de desenvolupament econòmic. Tanmateix, molts analistes consideren que es tracta d’un home clarament producte del règim castrista.

Precisament, la recentment escollida Assemblea Nacional del Poder Popular va iniciar un procés d’elaboració d’una nova constitució, que haurà de ser ratificada el mes de febrer de 2019. El procés va incloure una consulta popular, en la qual van participar uns nou milions de cubans, que van presentar esmenes a un primer esborrany. Posteriorment, una comissió parlamentària per a la reforma constitucional, presidida per Castro, va redactar un esborrany definitiu a partir de les esmenes presentades. Aquest esborrany el va aprovar l’Assemblea Nacional al desembre i serà sotmès a referèndum. És significatiu que el text continuï mantenint l’objectiu de construir una societat socialista, però ha desaparegut qualsevol menció a arribar a una “societat comunista”.

Pel que fa a les relacions amb els Estats Units, no cal dir que l’arribada de Trump a la presidència va capgirar la tendència que s’havia donat amb l’etapa d’Obama. La nova administració nord-americana, però, va mantenir oberta l’ambaixada a l’Havana, però amb el personal estrictament necessari per a fer front a les funcions diplomàtiques i consulars, i va restringir els viatges de negocis a Cuba.

D’altra banda, el 18 de maig, un avió de passatgers va estavellar-se prop de l’aeroport José Martí de l’Havana; hi van morir 112 persones i una persona va aconseguir sobreviure. Va ser el segon accident d’aviació més tràgic de la història del país.