Canadà 2018

El país va viure un any convuls, sobretot en l’escena internacional, atès que hi va haver xocs diplomàtics amb els Estats Units, l’Aràbia Saudita i la Xina.

L’afer que va centrar gran part de l’atenció mediàtica van ser les picabaralles entre el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i el president nord-americà, Donald Trump, perquè aquest últim va anunciar la renegociació del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (ALCAN o NAFTA) i la imposició d’aranzels a productes canadencs tan estratègics com són la fusta i l’acer. Paral·lelament, a l’agost, els Estats Units i Mèxic van arribar a un acord inicial per a reformar l’ALCAN, que deixava el Canadà al marge. Això va desfermar les alarmes a Ottawa, que finalment va participar en la nova ronda negociadora. El 30 de novembre, Trudeau, Trump i el president mexicà, Peña Nieto, van signar el nou acord, conegut com ACEUM/USMC/TMEC, que haurà de ser ratificat pels tres estats. Trudeau no va amagar que, malgrat la signatura, hi ha detalls que encara s’han de resoldre. Aquest episodi va afectar molt les relacions bilaterals, i al final d’any, una enquesta va indicar que només un 18% dels canadencs considerava que Trump tenia un impacte positiu al Canadà, mentre que el 63% pensava que era negatiu.

Aquest 2018 també hi va haver una seriosa crisi diplomàtica entre el Canadà i l’Aràbia Saudita. Tot es va iniciar a Twitter, quan el 2 d’agost, la ministra d’Afers Estrangers canadenca, Chrystia Freeland, va protestar per la detenció d’uns activistes pels drets humans al país àrab. La resposta saudita va ser immediata, al·legant que era intolerable intervenir en afers interns. Es van trencar els vincles econòmics i comercials, es va expulsar l’ambaixador canadenc a l’Aràbia i es va demanar a tots els saudites residents al Canadà que deixessin el país (particularment, els estudiants universitaris). També es va tancar la línia aèria que comunicava els dos països.

La tercera crisi diplomàtica, que continuava ben viva en acabar l’any, va ser amb la Xina. L’1 de desembre, una alta executiva de l’empresa xinesa Huawei va ser detinguda a Vancouver, per una demanda d’extradició dels Estats Units. Aquest fet va indignar la Xina i, els dies següents, tres ciutadans canadencs van ser detinguts per les autoritats xineses, si bé, segons aquestes autoritats, no com a represàlia. D’aquesta manera, el Canadà es va trobar enmig de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. L’executiva va ser deixada en llibertat condicional sota fiança i sense poder abandonar el Canadà.

Al marge d’aquestes crisis, els dies 8 i 9 de juny es va celebrar a La Malbaie (Quebec) la cimera del G7, en què va destacar l’enfrontament del president Trump amb la majoria de la resta de membres assistents pels seus plantejaments proteccionistes.

En la política interior, la notícia més rellevant va ser la legalització del cànnabis per a usos recreatius, aprovada pel Parlament el 17 d’octubre. El Canadà és el segon estat del món, després de l’Uruguai, en fer-ho.

D’altra banda, diversos incidents van commocionar el país. El 6 d’abril, 16 adolescents d’un equip de hoquei sobre gel van morir en una col·lisió entre l’autobús que els duia i un camió tràiler de gran tonatge. El 23 d’abril, a Toronto, un home al volant d’una camioneta va atropellar i matar intencionadament 10 persones i en ferí 15 més. Al Quebec, durant el mes de juliol, 74 persones van morir com a conseqüència d’una onada de calor. El 22 de juliol, un tiroteig en un barri de Toronto va produir 3 morts, inclòs el tirador, que es va suïcidar. Finalment, el 10 d’agost, 4 persones, dues d’elles agents de policia, van morir per trets disparats a distància a Fredericton, Nou Brunsvic.

Durant aquest any es van celebrar eleccions provincials a Ontario (7 de juny) i al Quebec (1 d’octubre). En les primeres, es va imposar el Partit Conservador. En les segones, va guanyar, per primer cop, la Coalició Avenir del Quebec (CAQ), i el seu líder, François Legault, va assumir el càrrec de primer ministre del Quebec.