El Marroc es va veure sacsejat per l’èxit d’una campanya de boicot llançada des de les xarxes socials contra diverses marques, com les gasolineres Afriquia, l’aigua mineral Sidi Ali i els productes lactis de Danone. Totes estan vinculades de manera més o menys directa amb l’entorn reial. Per exemple, el propietari d’Afriquia és Aziz Akhannouch, ministre d’Agricultura, líder del partit centrista Rassemblement National des Indépendants, amic personal del rei i segona fortuna del país després de la del monarca. L’èxit de la protesta va mostrar el malestar social que, tot i no anar dirigit cap al rei, s’hi ha anat acostat.

L’any 2018 van continuar les protestes en províncies perifèriques. El més rellevant va ser el moviment rifeny, anomenat Hirak. Els activistes van protestar enèrgicament per la condemna de vint anys de presó contra diversos líders d’aquest moviment, com Nasser Zefzafi.

La salut del rei també va donar motiu a especulacions que, amb molt poques excepcions, es van reflectir en els mitjans de comunicació. La creixent presència del príncep Moulay Hassan, de 15 anys, que va acompanyar el seu pare als actes de commemoració del final de la Primera Guerra Mundial a París, no va passar desapercebuda.

En l’àmbit internacional va destacar la voluntat per a aprofundir en la política africana del país i la intensificació de relacions amb els seus principals socis europeus: França i Espanya. El 15 de novembre, Emmanuel Macron es va desplaçar a Tànger per a inaugurar al costat del monarca marroquí el primer TGV del continent africà. Quatre dies després va rebre el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en la seva primera visita oficial al Marroc.

Les migracions han anat ocupant un paper cada cop més rellevant en l’agenda internacional del Marroc, ja que la ruta occidental va esdevenir durant l’any 2018 la principal ruta d’arribades irregulars a Europa. Una de les peculiaritats d’aquests fluxos és que no tan sols creuen l’estret de Gibraltar persones procedents de l’Àfrica subsahariana, sinó també ciutadans marroquins, molts d’ells menors i també procedents de les províncies del nord. Es va especular que tant la repressió contra les revoltes del Rif com la reinstauració del servei militar obligatori està en l’origen d’aquest augment sobtat. Va ser al Marroc, i concretament a Marràqueix, on va tenir lloc la conferència internacional per a adoptar el Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular, una cita que va estar marcada per l’absència d’algunes delegacions europees i la dels Estats Units.

Sàhara Occidental

El desembre del 2018 es van reunir a Ginebra representants del Front Polisario, del Marroc, d’Algèria i de Mauritània per intentar desbloquejar el conflicte per la sobirania d’aquesta antiga colònia espanyola. En aquesta reunió no es va aconseguir cap avenç significatiu per a la resolució del conflicte, però va servir per a revitalitzar els esforços diplomàtics liderats per Horst Köhler, expresident alemany i enviat especial del secretari general de les Nacions Unides. Setmanes abans el rei del Marroc va oferir a les autoritats algerianes posar en marxa mecanismes per a abordar les diferències entre els dos països. Una invitació que va ser resposta per Algèria proposant fer-ho en un marc més ampli, el de la revitalització de la Unió del Magrib Àrab.