Austràlia 2018

El mes d’agost, l’ala conservadora del Partit Liberal va forçar la dimissió de Malcolm Turnbull i el nomenament de l’exministre de Finances, Scott Morrison, com a nou primer ministre del país.

Al mateix temps, Austràlia va posar en marxa la seva estratègia vers el Pacífic, plena d’inversions i ajudes, amb vista a recuperar la seva posició preeminent com a poder regional –alineada amb els interessos de Nova Zelanda, el Japó i els Estats Units– i a contenir el poder xinès emergent en matèria de seguretat.

El país també va rebre, però, profuses crítiques dels seus veïns per la manca de mesures en la lluita contra el canvi climàtic, que posa en perill la seva supervivència.

Un any més, va tornar a aixecar polèmica la política migratòria australiana, qüestionada per la retenció de peticionaris d’asil i refugiats en camps de retenció extraterritorials, a Nauru i Papua Nova Guinea, on l’infame camp de Manus és una font de notícies luctuoses derivades de la violència i les crisis sanitàries. Cal dir que també va fer-se sentir una forta oposició a aquesta política dins de la mateixa societat civil australiana. Tanmateix, el país tampoc es va lliurar de l’auge de l’extrema dreta i del discurs antiimmigració, com demostren les infiltracions de grups neonazis al Partit Nacional o la defensa per part d’algun senador de “l’Austràlia Blanca”.