Myanmar 2018

L’any 2018 va estar marcat per un empitjorament de les relacions del Govern d’Aung San Suu Kyi amb Occident, davant les crítiques generalitzades a la seva aquiescència davant la crisi humanitària dels rohingyes, la minoria musulmana d’origen bengalí sense ciutadania reconeguda a l’oest del país. En aquest context, Aung San Suu Kyi, líder de la Lliga Nacional per a la Democràcia, va ser acusada d’obviar la matança sistemàtica de rohingyes a l’estat de Rakhine i d’obstaculitzar la repatriació de milers de persones fugint del genocidi cap a Bangladesh. Finalment, al novembre, Myanmar va anunciar un principi d’acord de repatriació amb el país veí, tot i la reticència de les Nacions Unides, que va acusar d’intent de genocidi cinc generals i el comandant en cap de Myanmar, Min Aung Hlaing.

El nou Govern va continuar sense impulsar cap reforma política important per a disminuir la influència dels militars, més enllà de l’elecció de Win Myint, estret col·laborador d’Aung San Suu Kyi, com a nou president del país. El relleu de Htin Kyaw en aquesta posició merament cerimonial es va formalitzar al març. Malgrat la inestabilitat territorial, Myanmar va experimentar un creixement del PIB del 6,6%, reforçat per l’acostament a la Xina i l’impuls de projectes hidroelèctrics i d’infraestructures.