OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Anuaris de l’Enciclopèdia

Bèlgica 2018

  • La Casa de la República

Després de més de quatre anys d’un govern encapçalat pel reformista Charles Michel, el 18 de desembre aquest va presentar la dimissió al cap de l’Estat. Uns dies abans, el 9, els ministres pertanyents a la Nova Aliança Flamenca (NVA) havien dimitit en oposició a l’aprovació del Pacte Mundial sobre les Migracions. Michel va intentar formar un nou govern, amb únicament el Moviment Reformador (MR), els democratacristians flamencs (CD&V) i els liberals flamencs (l’Open VLD), però la seva manifesta minoria parlamentària (52 diputats de 150), el va fer inviable.

El 14 d’octubre es van celebrar eleccions locals, amb el resultat d’un cert avenç dels partits ecologistes. Això no obstant, la NVA es va imposar a Flandes i el PS (francòfon) a Brussel·les i a Valònia.

Aquest any, malauradament, el terrorisme va tornar a actuar. El 29 de maig, a la ciutat de Lieja, un home va matar tres persones, dues de les quals policies, amb un ganivet i una pistola. Unes hores abans n’havia matat una altra. L’atacant va ser mort per la policia.

La presència del president de la Generalitat Carles Puigdemont, així com dels consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, a Bèlgica des de finals d'octubre del 2017 a Bèlgica, va seguir provocant un important interès mediàtic internacional sobre Bèlgica. Instal·lats a Waterloo, des del mes de març, la Casa de la República es va convertir en centre de reunions i destí de delegacions procedents de Catalunya.

D'altra banda, el suport que determinats partits i polítics flamencs van donar al llarg de l'any al president Puigdemont i a la resta de consellers exiliats, va provocar una crisi diplomàtica amb Espanya. Arran d'unes declaracions del president del Parlament flamenc, Jan Peumans, crítiques amb la qualitat democràtica d'Espanya pels presos polítics catalans, el Ministre espanyol d'Afers Exteriors, Josep Borrell, va retirar el reconeixement i la immunitat diplomàtica al conseller i delegat del govern flamenc a Madrid, André Hebbelnick. La reacció va ser immediata i el president de Flandes Geert Bourgeois va criticar obertament el Govern espanyol.

Text:

Llegir més...