Iraq 2018

Al maig es van celebrar eleccions parlamentàries al país, les primeres després de la guerra contra el Daesh (Estat Islàmic). La participació va ser baixa, només un 44,5% dels electors, i el bloc polític del clergue xiïta Muqtadà as-Sadr, el grup Sairoon (‘Endavant’), va obtenir la majoria de vots, 54 escons, en aliança amb el Partit Comunista de l’Iraq. El segon grup més votat, 47 escons, va ser Al-Fatah, liderat per Hadí al-Amirí, amb el suport de l’Iran. Com que és necessària una majoria dels 165 escons del Parlament per a formar govern, després de mesos d’incertesa, a l’octubre, el Parlament va escollir per consens els dos més alts càrrecs del país. D’una banda, el primer ministre Adil Abd al-Mahdí, un polític i economista xiïta veterà; de l’altra, Barham Salih, un polític kurd, com a nou president. En el sistema que es va posar en marxa després de la invasió dels Estats Units el 2003, els alts càrrecs del país es distribueixen entre les principals comunitats: un president kurd, un primer ministre xiïta i un president del Parlament sunnita.

Al novembre, el Govern va anunciar un acord amb les autoritats kurdes per a reprendre les exportacions de petroli dels pous de Kirkuk, després d’uns anys d’haver-les aturades per la disputa entre les autoritats del Govern central i les de la regió semiautònoma del Kurdistan. Els rics jaciments de Kirkuk havien estat presos per les forces iraquianes de seguretat l’octubre del 2017 com a represàlia per un controvertit referèndum de secessió en aquesta regió.