República de Sud-àfrica 2018

Abandonat pel propi partit, el Congrés Nacional Africà (CNA), que l’amenaçava amb presentar al Parlament una moció de confiança, Jacob Zuma va haver de deixar la presidència del país al febrer. Zuma, que havia de fer front a diversos casos de corrupció, va ser substituït pel vicepresident, Cyril Ramaphosa, un empresari d’èxit i exsindicalista arribat el desembre de l’any 2017 a la presidència del CNA. En les seves primeres intervencions, Ramaphosa va prometre acabar amb la corrupció –que s’havia estès durant el període de Zuma–, reactivar l’economia, rebaixar l’atur (que arribava al 27% de la població), millorar la gestió de les empreses públiques, com l’elèctrica Eskom, i començar a retornar la terra als negres.

Pel que fa a l’economia, al setembre, Ramaphosa va anunciar un pla per a incentivar el turisme i la construcció d’infraestructures. Després de dos trimestres de creixement negatiu, del -2,6% i el -0,7%, el país va deixar la recessió en el tercer trimestre de l’any, amb un creixement del 2,2%, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. En la polèmica mesura de retorn de les terres als negres, el president va criticar la moderació del CNA, però alhora va refusar una ocupació il·legal de les propietats en mans de grangers blancs, com es va fer al veí Zimbàbue. Tanmateix, Ramaphosa defensa la reforma de la Constitució per permetre el retorn de terres sense indemnitzacions. En un primer gest, a l’octubre, Cyril Ramaphosa va participar en una cerimònia a la província de KwaZulu-Natal en la qual es van tornar més de 4.000 hectàrees a una comunitat, unes terres de les quals va ser desposseïda durant el règim de l’apartheid. En l’horitzó, el nou president, un polític benvist pel capital financer, albira les pròximes eleccions, que se celebraran ell maig del 2019, amb un CNA que ha perdut suport popular per la corrupció, l’atur i l’alentiment econòmic.