República Democràtica Popular de Corea 2018

L’any 2018, el règim de Corea del Nord va avançar decididament cap a la distensió en la seva fràgil relació amb Corea del Sud i els Estats Units. Així, Pyongyang va deixar enrere la retòrica bel·licista i va desplegar una agenda econòmica i diplomàtica sense precedents amb Corea del Sud, amb la celebració de dos grans cimeres amb el president sud-coreà, Moon Jae-in; una a la frontera entre ambdós països, a l’abril, i una altra a Pyongyang, al setembre.

D’altra banda, el primer semestre de l’any va estar marcat per enormes esforços diplomàtics de les dues Corees per a apropar posicions amb els Estats Units, després d’una sèrie d’episodis d’escalada dialèctica entre Kim Jong-un i el president nord-americà, Donald Trump. Al juny, la visita d’un alt funcionari nord-coreà a la Casa Blanca, enviat per entregar una carta de Kim Jong-un en mà, va ser el factor determinant perquè els Estats Units acceptessin celebrar una trobada sense precedents entre els líders d’ambdós països.

Corea del Nord, seguint la Declaració de Panmunjom signada amb Corea del Sud a l’abril, es va comprometre a col·laborar per a posar fi al conflicte i a iniciar el desmantellament del seu arsenal nuclear. En aquest nou panorama polític, la Xina, tradicional aliat del règim, va començar a perdre un cert poder d’influència geopolítica, tot i que Kim Jong-un es va veure fins a tres cops amb el seu homòleg xinès, el president Xi Jinping, al llarg de l’any.

D’altra banda, tot i l’aturada de les proves nuclears, Corea del Nord no va donar passos clars cap a la desnuclearització, fet que va enrarir el clima amb els Estats Units a la tardor. Durant aquest període, Kim Jong-un va gaudir del suport explícit de la Xina i Rússia en la seva exigència de la fi de sancions, però l’administració Trump s’hi va negar fins que s’iniciés el desmantellament efectiu. L’any va tancar amb la incògnita sobre una possible segona reunió entre Corea del Nord i els Estats Units, tot i els esforços de mediació de Corea del Sud.