Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida. Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal, és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cel·lulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cel·lulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes. Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies. D’una banda, al fet que l’intestí prim rebi les secrecions digestives procedents del pàncrees i del fetge, que es responsabilitzen de la part més important de la digestió de les substàncies nutritives. I, de l’altra, al fet que la immensa majoria de les substàncies nutritives són absorbides a l’intestí prim, un òrgan d’uns 6 m o 7 de llargada, la superfície interna del qual, especialment concebuda amb aquest objectiu, es troba incrementada milers de vegades per la presència de les vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats.