És anomenada biòpsia l’extracció d’una mostra d’un teixit lesionat que després, al laboratori, es prepara i se secciona en llesques fines que s’observen amb un microscopi.

La biòpsia constitueix l’única tècnica diagnostica amb la qual es pot confirmar amb precisió la diagnosi de nombrosos trastorns digestius. Tanmateix, però, com que per a la realització d’aquest estudi cal lesionar el teixit que es vol analitzar, solament es reserva per a alguns trastorns crònics o greus en què es requereix una diagnosi precisa que no és possible d’obtenir amb d’altres tècniques diagnostiques més senzilles.

Per a efectuar una biòpsia als òrgans digestius s’empren diversos instruments quirúrgics com ara culleretes, agulles o pinces de vores tallants i còncaves, de manera que recolzant-los sobre el teixit que es vol analitzar n’hi hagi prou de prémer-los i fer-los lliscar per a extreure la mostra. Aquests instruments, segons els òrgans que hom vol estudiar, es poden manipular directament o bé adaptar-se a l’extrem de diversos tipus de sondes que s’introdueixen a l’organisme.