Les exploracions radiològiques, basades en l’ús dels raigs X, tenen diverses aplicacions en l’estudi de les malalties de l’aparell digestiu. Aquestes exploracions consisteixen, bàsicament, a irradiar una part determinada del cos amb raigs X, posant per darrere de la zona estudiada una pel·lícula fotogràfica sensible a aquestes radiacions. Els raigs X tenen la propietat de travessar l’organisme, de manera que en part són retinguts segons la densitat dels teixits sobre els quals incideixen. Així, quan atenyen la placa radiogràfica reflecteixen les diferents estructures orgàniques en una tonalitat de gris d’una intensitat que és inversament proporcional a la densitat dels teixits que han travessat. Per tant, a les imatges radiogràfiques, els teixits més densos, com els ossos, es veuen més clars, mentre que els menys densos, com el teixit pulmonar, es veuen més foscos.