La gammagrafia és una tècnica d’exploració diagnostica que es basa en la utilització de radioisòtops o isòtops radioactius, és a dir, elements que emeten raigs gamma, i que després d’ésser introduïts a l’organisme, en general per via intravenosa, es concentren en uns teixits específics determinats, des dels quals emeten aquestes radiacions durant algun temps. Aquestes radiacions, que no lesionen els teixits orgànics, són captades des de l’exterior de l’organisme per un detector especial, i finalment són transformades en imatges que reprodueixen en diverses tonalitats la grandària i la forma de l’òrgan que hom vol explorar, segons la capacitat de captar que tingui el radioisòtop emprat.

La tècnica radioisotòpica més utilitzada en la diagnosi de les malalties i els trastorns de l’aparell digestiu és la gammagrafia hepàtica, per a la qual se sol emprar com a isòtop radioactiu un element anomenat tecneci-99m, que després d’ésser injectat a la sang es concentra sobretot al teixit hepàtic.